CiMA, per a una investigació científica més compromesa

Miquel Porta és professor de salut pública de la UAB i un dels millors experts a l'Estat en compostos orgànics persistents (COP's). La seva sang té com a mínim 17 substàncies químiques nocives, inclosos alts nivells del perillós i prohibit pesticida DDT. Margot Wallstrom és comissària europea de Medi Ambient, i el seu plasma no té millor qualitat: 28 productes químics tòxics el contaminen, alguns d'ells relacionats amb pertorbacions hormonals i reproductives i certs tipus de càncer. L'investigador català s'ha fet els anàlisis de sang per iniciativa pròpia. El mateix va fer fa uns mesos la comissària sueca coincidint amb la tramitació a Brussel·les d'una directiva de registre, avaluació i autorització de substàncies químiques -REACH, en anglès- que restringeixi la producció de substàncies nocives. Els COP's arriben a l'organisme a través dels aliments -sobretot els rics en greixos-, s'acumulen i danyen la salut. Entre aquests compostos hi ha les dioxines, el DDT o el PBC. A l'Estat espanyol, a diferència dels EUA, no hi ha cap mapa de situació que reflecteixi els nivells de contaminació ambiental i en la població d'aquests agents químics. Com que no hi ha indicadors, ningú sap del cert la magnitud del problema, tot i el risc latent d'una crisi alimentària. A la vista d'això: Hem d'analitzar les substàncies tòxiques que tenim a la sang? Han de ser anàlisis universals i obligatoris? Qui ho pagaria, l'Estat? Com sabrem si els resultats són 'normals' si no hi ha valors de referència? Hem de reclamar a l'administració estudis fiables per conèixer la concentració d'aquests agents químics per zones, edats i grups socials, tal i com es fa als EUA? I anem més enllà: Ens interessa, de fet, descobrir el que ja sabem; que la sang de la majoria de la població és tòxica, ni que sigui en petits nivells? No viuríem millor en la ignorància, o és que hem d'exigir el dret a saber? Coneixem els efectes reals dels COP's ? L'administració es pot emparar en la incertesa científica per no actuar? Aquestes preguntes se les va formular dimecres, 10 de desembre, el mateix Miquel Porta al Col·legi de Periodistes de Catalunya en la presentació de la nova associació CiMA - Científics per al medi ambient. Era un tema concret: la poca cultura que hi ha a l'Estat sobre la utilitat dels indicadors mediambientals i sanitaris. Però en podia ser qualsevol altre que tingués a veure amb la relació entre ciència, tecnologia i societat. L'entitat pretén crear un espai d'anàlisi, reflexió i debat per als científics compromesos amb el medi. Recollir la inquietud de persones d'àmbits molt diferents davant la manca de respostes a qüestions relacionades amb les ciències naturals i socials: amb el medi ambient, la diversitat, la salut pública o la sostenibilitat. Miquel Porta n'és soci fundador, conjuntament amb Núria Ferrer, Joan Benach, Antonio Ruiz de Elvira, Ramón Tobar o Ramon Folch. A tots ells -així ho van deixar clar en l'acte de dimecres i així ho expressa el manifest fundacional- els preocupa la degradació de la biosfera i també dels hàbits humans. La fragmentació del coneixement, conseqüència de l'elevada especialització de molts professionals de la investigació, i el poc suport que es dóna sovint a les xarxes de protecció social, sanitària i ambiental. CiMA neix amb ganes d'estabilir contacte amb els principals agents i organitzacions socials i institucionals. D'expressar l'opinió dels seus membres per influir en el debat social i en les decisions polítiques. Tot plegat per millorar el rigor, la qualitat, la transparència i la independència de tots els projectes científics i tècnics i per reorientar el món de la investigació cap als problemes ecosocials més greus i urgents. Podeu consultar els objectius i les activitats de CiMA en aquest document. Més informació sobre la directiva REACH a Sostenible.

 I en aquests enllaços: Esborrany de la directiva. La posició dels principals actors. El punt de vista de la indústria. Pàgina que recull les intervencions que els diferents afectats van fer el juny de 2001 al Parlament Europeu. Direcció General d'Empreses de la Comissió Europea. Direcció General de Medi Ambient de la Comissió Europea. Llistat en català de substàncies perilloses.