Mor Ramon Margalef, pioner de l'ecologia a Catalunya

Ramon Margalef, catedràtic jubilat de la UB i pioner a Catalunya en els àmbits de la investigació i l'ecologia, va morir ahir diumenge 23 de maig. Margalef, nascut l'any 1919, va tenir una enorme influència en el món universitari i ecologista català i va ser, a més, un dels científics catalans amb més projecció internacional. Va destacar en l'àmbit d'estudi de la limnologia (estudi dels llacs i les aigües continentals), l'oceanografia i l'ecologia teòrica. La mort de Margalef deixa un buit en la comunitat científica del país. Eren molts els deixebles que reconeixien la petja d'aquest professor, que va ser el primer catedràtic d'ecologia de tot l'estat espanyol l'any 1966. Un moment en el qual l'ecologia era un àmbit d'estudi que tot just es començava a apuntar i no hi havia, ni de bon tros, la percepció de la importància de la perspectiva ambiental a l'hora d'interpretar la realitat. Margalef, al marge de la seva lúcida i engrescadora tasca com a professor, deixa més de quatre-cents articles sobre planctologia, limnologia i ecologia general i tot un seguit de llibres, que el confirmen com un dels autors més citats en bibliografia científica en aquests àmbits de la recerca, amb articles fonamentals, com ara Information theory in Ecology, 1958, o On certain unifying principles in Ecology, 1963. Igualment, ha estat l'autor de llibres com Perspectives in ecological theory (1968), Ecologia (1974) i Limnologia (1983), i més recentment La biosfera: entre la termodinámica y el juego (1980) Teoría de los sistemas ecológicos (1992) i Our Biosphere (1997). Curiosament, els primers estudis de Margalef no van estar relacionats amb la natura. Va estudiar a l'Escola Oficial de Comerç, tot i que, ben aviat, va mostrar un significatiu interès per l'estudi de l'ambient. El 1949 ja es va llicenciar amb premi extraordinari, quan tenia diversos treballs inèdits i més de quaranta publicacions sobre el plàncton i altres organismes. Seguidament, el nomenaven director del laboratori que l'Institut d'Investigacions Pesqueres (CSIC) tenia a Blanes. Es va doctorar en ciències naturals a Madrid, l'any 1951 amb una tesi sobre temperatura i morfologia dels éssers vius. Un any més tard, comença a dirigir l'Institut d'Investigacions Pesqueres, establert a Barcelona, una institució que va dirigir fins el 1966. Aquest mateix any, va guanyar a la UB la primera càtedra d'Ecologia al país, i fins l'any 1974 compaginà el treball a la Universitat i el centre del CSIC. Va ser professor al Departament d'Ecologia a la UB del 1966 al 1986 i posteriorment, professor emèrit. Margalef va rebre la Medalla d'Or del Consell Superior d'Investigacions Científiques (2002), la Medalla Príncep Albert de l'Institut Oceanogràfic (França, 1972), el Premi Huntsmann d'Oceanografia -considerat el 'Nobel de la mar'- de l'Institut Bedford de Halifax (Canadà, 1980) o el Premi Santiago Ramon y Cajal del Ministeri d'Educació i Ciència (Espanya, 1984). També ha estat Medalla d'Or i Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Les universitats de Laval, Ais-Marsella o l'Institut Químic de Sarrià, entre d'altres centres, li van atorgar el títol de doctor honoris causa. Es dóna el cas que l'últim article publicat per Margalef és la seva participació en el catàleg de l'exposició 'Habitar el món', que es pot veure al Fòrum 2004, i que ha estat comissariada per Ramon Folch, deixeble de Margalef en la primera promoció sortida de la seva càtedra d'ecologia. La cerimònia religiosa tindrà lloc avui dilluns 24 de maig a tres quarts de quatre a l'oratori de Sancho d'Àvila.