31/05/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
[ Actualitzada a les 16:55! ]
Els simposis sobre gestió integrada d'aigües frontereres, sobre canvi climàtic i sobre una nova cultura de l'aigua, han concretat les grans idees plantejades en les sessions plenàries. Així, els simposis del primer dia del diàleg 'L'aigua, vida i seguretat' han permès conèixer diverses bones pràctiques respecte la gestió del recurs, i apropar-se al que pensen de la crisi de l'aigua, alguns experts reconeguts i diversos gestors de bregada experiencia en alguns dels territoris més assedagats.
El simposi sobre l'adaptació al canvi i a la variabilitat climàtica, moderat per Carlos Fernández Jáuregui, coordinador adjunt del Programa Mundial d'Evaluació dels Recursos Hídrics, ha mirat d'aprofundir -tot i que amb un èxit relatiu- sobre un tema de gran actualitat i d'evidents repercussions en la vida de milers de persones: el canvi climàtic. Fernández Jáuregui ha presentat el canvi climàtic, no només com el culpable de diferents desastres ambientals i humans, sinó com un element amb un clar potencial de conflicte. Els canvis en la disponibilitat de l'aigua generaran un augment de les tensions en molts territoris. Un argument, aquest, ben adient per al simposi sobre conflictes fronterers, que tenia lloc en paral·lel. Cal dir, però, que el simposi sobre canvi climàtic va ser força dispers: el canvi climàtic, com a fenòmen, només es va tractar tangencialment. Hi van haver, tot i amb això, plantejaments d'interès.
Per exemple, el mateix Fernández Jáuregui va reflexionar sobre el fet que la quantitat d'aigua és constant -és a dir, l'oferta-, però que la demanda va creixent, tant per a l'ús domèstic o personal (actualment és d'un 12% del total) com per a úsos agrícoles (que és de prop d'un vuitanta per cent).
La relació del recurs amb el seu ús social i econòmic, és una perspectiva defensada per Ezio Todini, professor de ciències ambientals de la Universitat de Bolonya, que va presentar un software -el 'Waterstrategy Man'- que es pot aplicar a qualsevol territori i que treballa amb els condicionants físics, però també amb les raons socials o econòmiques, com a variables. Un enfocament multivariable, per tant, que pot ajudar a definir prioritats que han d'adoptar els 'decision-makers'.
Finalment, la sessió va acabar derivant cap a una discussió sobre l'educació ambiental i la forma com els mitjans de comunicació expliquen els principals problemes ambientals. Louisiette Gouverne, periodista, va reconèixer que el canvi climàtic ofereix moltes dificultats a l'hora de ser tractat com a matèria periodística. Ningú pot afirmar 'quines són les bones dades' ja que hi ha moltes discrepàncies en la comunitat científica, va afegir. Una intervenció del públic va criticar, precisament, que 'sovint, els periodistes tendeixen a un cert alarmisme'.
Victor Ruffy, conseller del Water Solidarity Europe, amb seu a Suïssa, va lamentar el doble llenguatge que sovint s'utilitza en un tema tan complex. Ruffy va remarcar el poder dels lobbys, que ben sovint obstaculitzen la feina d'organitzacions i de col·lectius ciutadans per a un canvi d'hàbits. Ho va exemplifiar parlant de les pressions que, a Suïssa, van fer les companyies de carburants quan es va intentar promoure el transport de mercaderies per tren en lloc del transport amb camió.
Finalment, l'expert suís, es va preguntar perquè el desenvolupament sostenible no està inclòs en els currículums educatius de les escoles de la Unió Europea. Un factor imperdonable, tenint en compte el paper de vanguarda que vol jugar -i que, de fet, ha de jugar-, la Unió Europea.
Simposi sobre una nova cultura de l'aigua
Pedro Arrojo, president de la Fundació Nueva Cultura del Agua (FNCA), ha estat el moderador d'un altre dels simposis, que han format part del primer dia del diàleg 'L'aigua: vida i seguretat'. Arrojo fa dos anys va rebre l'anomenat premi Nobel de l'ecologia, el Goldman, en bona part per la seva tasca d'activista i de científic a favor d'una nova cultura de l'aigua. L'aragonès, ben conegut per la seva argumentada i sòlida oposició al PH del govern Aznar, ha fet una intervenció apassionada en la qual, entre d'altres, ha alertat que més que parlar del concepte de 'qui contamina paga', s'hauria de parlar del concepte de 'no contaminar' i que, en tot cas, qui contamini ha d'assumir tots els costos de la contaminació. Un concepte que va aplicar en la preservació dels rius, una autèntica prioritat, perquè la sostenibilitat dels ecosistemes afecta els drets bàsics de moltes persones. Tot brandint una ampolla d'aigua en envàs de plàstic ha dit 'nosaltres ens podem permetre comprar una ampolleta d'aigua, altres persones, no poden fer això, depenen de la qualitat del riu'.
Arrojo ha ramarcat igualment la importancia de l'educació ambiental: 'volem formar clients o ciutadans?'. En això ha coincidit amb bona part dels ponents del simposi, entre els quals destacaven Sascha Gabizon, directora internacional de Women in Europe for Common Future; Josiah Omotto, drector executiu de Maji na Ufanisi, a Kenia; Ana Barreira, directora de l'Insituto Intenacional de Derecho y Medio Ambiente; Michaela Vasilescu, directora de Médium & Sanitas; Jean Bosco, director d'Eau Vive; Angel Simón, director general del sector Aigua i Sanejament d'Agbar i Henri Smets, de l'Acadèmia de l'Aigua.
Un dels aspectes més vindicats ha estat, precisament, el d'assolir bons nivells de participació i informació. Un dels aspectes, han coincidit els participants en el simposi, més definidors de l'anomenada nova cultura de l'aigua.
Un concepte incipient, amb força fortuna mediàtica, perquè que haurà de desenvolupar-se amb urgència i vigor -i, sobretot, haurà d'arribar a les agendes dels líders mundials- per fer front a la crisi planetària de l'aigua.
Més informació sobre el diàleg, aquí i en aquesta informació de Sostenible.
