31/05/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
[ Actualitzada a les 18:15! ]
Les paraules de Jean Michel Cousteau, president d'Ocean Futures Society, i fill de l'explorador oceanogràfic Jacques Cousteau, havien despertat força expectatives en el primer dia del Diàleg 'L'aigua : vida i seguretat', al Fòrum 2004. Cousteau va començar la intervenció amb una reveladora anècdota que va atribuir al seu pare. Segons va explicar, quan tenia 6 anys, el cèlebre explorador es va escapar de casa durant un dia. Al llarg d'aquesta modesta aventura, Cousteau va experimentar bones sensacions (la sensació de llibertat, bàsicament) però també de dolentes. El comandant Cousteau va explicar sempre al seu fill que va ser la set, i res més que la set, el que el va fer tornar a casa. Jean Michel Cousteu recordava així que la manca d'aigua fa que els rellotges comencin a comptar el temps que ens queda per viure.
El científic ambiental i productor d'audiovisuals, segueix la tasca de la seva familia, amb un particular enfocament que combina l'estudi i la denúncia. És en aquest sentit que cal entendre les seves paraules quan, avui, ha tret a la taula l'enfonsament del 'Prestige', a les costes gallegues. L'enfonsament d'un petrolier, ha dit, no arruïna l'aigua potable però si l'aigua del planeta.
Cousteau ha conclòs la seva intervenció, que obria la segona sessió plenària, que el canvi de cultura respecte a aquest tema només pot venir de les més joves generacions i que l'aigua no és qüestió de fe sinó de supervivència.
Seguidament, Hidekai Oda, president del Forum de l'aigua del Japó, ha introduït un aspecte inèdit al diàleg, fins al moment. Oda ha destacat la capacitat evocativa de l'aigua segons les cultures i ho ha exemplificat amb la cultura àrab i la japonesa. Ha esmentat la importancia de les reunions internacionals per avançar en una millor gestió de l'aigua i ha destacat que el III forum mundial de l'aigua va ser un èxit per desvetllar les consciències amb un total de 24.000 participants de 183 països i regions. Ha remarcat, igualment, la importancia d'arribar a establir una Convenció de l'aigua que hauria de ser , no un objectiu abstracte, sinó un instrument per afrontar les grans qüestions pendents. Una d'elles és l'establiment d'un mínim d'aigua en els països desenvolupats per damunt del qual es fes entendre a la gent que s'està fent una despesa excesiva.
Josep Lluís Jové Vintró, conseller delegat d'Aigües de Barcelona, ha defensat la participació privada en la gestió de l'aigua. En contra del que es diu -ha afirmat- la gestió privada no només no és dolenta sinó que és la garantia d'una gestió més eficient. Ho ha exemplificat amb les inversions fetes per la companyia a Amèrica Llatina, especialment a L'Havana i Santiago de Chile, ciutat amb 6 milions d'habitants que en 4 anys ha passat de tractar un 2% de l'aigua residual a un 74%. Això ha significat millorar la qualitat de l'aigua que retorna al cicle hidrològic beneficiant els rius, els aqüifers etc. La clau -ha dit- és la tecnologia que canalitzada adequadament es el millor camí a la sostenibilitat.
Finalment, Daniel Zimmer, director executiu del Consell Mundial de l'Aigua ha dit que té grans esperances que el dret a l'aigua sigui reconegut però que ho ha de ser tant el dret a l'aigua potable com el dret a una aigua sanejada. Si el dret al sanejament s'aconsegueix amb, per exemple, una qualitat aceptable de les aigües residuals seràmés fácil aconseguir l'aigua potable, ha remarcat.
Més informació sobre el diàleg, aquí i en aquesta informació de Sostenible.
