06/03/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
Produir un kWh amb energia minihidràulica té 300 vegades menys impacte que fer-ho amb lignit o 50 vegades menys que amb gas natural. Aquests són alguns dels resultats de l'estudi presentat per Manuel de Delás, secretari general de Asociación de Productores de Energías Renovables (APPA), en la segona jornada dedicada a l'energia i desenvolupament.
Aquest estudi, realitzat per AUMA, i auspiciat per 8 institucions: els governs d'Aragó, Catalunya, País Basc, Navarra i Galícia; l'IDAE, el Ciemat i l'APPA ha analitzat per primera vegada a l'estat espanyol l'impacte ambiental de les diferents tecnologies de generació d'electricitat, a través de la metodologia del cicle de vida i categoritzant els diferents impactes ambientals: escalfament global, disminució de la capa d'ozó, acidificació, eutrofització, radiacions ionitzants, contaminació per metalls pesants, substàncies cancerígenes, boires, residus industrials i radioactius, i esgotament dels recursos energètics.
Els resultats, expressats en ecopunts d'impacte (de caràcter negatiu) demostren que les tecnologies més contaminants són el lignit, el petroli i el carbó, que superen els 1.000 ecopunts, en segon lloc figuren la nuclear y el gas entre 200 i 1.000 ecopunts, mentre que la eòlica i la minihidràulica, les úniques renovables analitzades, formen un tercer grup amb una quantitat inferior d'impactes, menys de cent.
Aquest estudi ha donat una extraordinària referència per aprofundir en aquesta segona jornada del diàleg en els principals riscos ambientals de l'actual model energètic. En aquest sentit ha estat molt clara la intervenció de Luis Balairon, Cap de Variabilitat i Predicció del Clima de L'Institut Nacional de Meteorologia, quan ha advertit que no hi ha cap dubte entre la comunitat científica respecte a la inmediatesa d'un canvi climàtic brusc, que produirà processos imparables i descontrolats, encara imprevisibles.
Ha indicat que això succeeix per sotmetre el sistema a forçaments radiatius, un concepte que ha tractat amplament i que bàsicament significa una ruptura de l'equilibri en la conservació d'energia del planeta. Ha insistit que la resposta de la terra a l'actual nivell de diòxid serà diferent en funció dels diferents escenaris energètics. I en aquest sentit ha assenyalat que tenim el deure moral d'actuar immediatament per evitar aquest canvi climàtic brusc.
Cal destacar també l'anàlisi que José Maria Casado, catedràtic d'economia aplicada de la Universitat de Córdoba ha fet sobre el mercat d'emissions de CO2. Fórmula escollida per la UE per aproximar-se al Protocol de Kyoto, amb el que es compromet a reduir les emissions en un 8% entre el 2008 i el 2012. Casado ha apostat clarament pel comerç de CO2 com a una bona fórmula per fer eficient el mercat de l'energia, caminant cap a la sostenibilitat, crear llocs de treball, i reduir la dependència energètica. Tot i això ha advertit que cal controlar la possibilitat d'especulació i la fuga d'emissions, és a dir la deslocalització empresarial,
Diverses intervencions del públic han insistit que el mercat d'emissions només fa que perpetuar les actuals relacions de desequilibri entre Nord i Sud. I que aquest mercat no deixa de ser únicament un instrument econòmic creat per solucionar l'ineficiència del mercat, però que no per ajudar a un desenvolupament sostenible, basat en l'equitat.
Més informació sobre el diàleg, aquí i en aquesta informació de Sostenible.
