16/07/2004 - 00:00
L'Informe sobre el desenvolupament humà 2004 del Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD) és una de les principals brúixoles que indiquen, anualment, l'estat del món. Aquest any, l'informe ha posat l'accent en la llibertat cultural: 'per eradicar la pobresa, el món ha de 'construir societats integradores, que respectin la diversitat cultural'. La muliculturalitat, en aquest sentit, no es planteja com un obstacle per al progrés sinó com una garantia. L'informe defensa que "tot individu té dret a mantenir la seva identitat ètnica, lingüística i religiosa" sense ser discriminat per això. Aquesta són algunes de les idees principals del document, presentat ahir, dijous, 15 de juliol, al Fòrum 2004 per l'ONU i el Centre Unesco de Catalunya.
L'edició catalana de l'informe es presentava de forma simultània amb la presentació mundial, a Brussel·les. Aquest informe, amb més de 300 pàgines i amb textos de l'expresident sud-africà Nelson Mandela i la premi Nobel de la pau Shirin Ebadi, acompleix aquest any la quinzena edició i ja són set els anys que han passat des que es va traduir per primera vegada al català, un dels nou idiomes en què s'edita aquest treball.
El treball reclama l'impuls de polítiques de participació, de llibertat religiosa, d'accés a la justícia, polítiques lingüístiques i socioeconòmiques que facin possible que tothom es pugui realitzar parlant la seva llengua, practicant la seva religió i participant en la formació de la seva cultura. Una demanda ben oportuna en el cas de les nacions sense estat o de les llengües minoritàries o minoritzades.
«L'informe deixa clar que les identitats múltiples no tenen perquè qüestionar l'uniformitat dels estats; que els conflictes violents no tan sols són originats per diferències culturals; que la cultura, lluny de ser un sistema estàtic de valors, és adaptable i que no existeix cap evidència històrica que relacioni, en sentit positiu o negatiu, diversitat i desenvolupament, cultura i democràcia», va assenyalar Ivonne Cruz, investigadora de la Càtedra Unesco a la Universitat Politècnica de Catalunya.
L'informe, habitualment, defineix un rànquing de desenvolupament a partir d'un índex. L'esmentat índex pren com a referència variables com l'esperança de vida i els nivells d'educació i d'ingressos. Noruega, Suècia, Austràlia, Canadà i els Països Baixos, per aquest ordre, lideren el desenvolupament al món mentre Sierra Leone, Níger, Burkina Faso, Mali, Burundi i Guinea Bissau són els països més pobres del planeta.
L'estat espanyol ha baixat un lloc en el rànquing dels països desenvolupats passant del 19 al 20, tot i que, pels experts, una variació de només un grau en l'índex de desenvolupament humà a un país de la banda alta del rànquing «és irrellevant». L'informe assenyala Bèlgica i l'estat espanyol com a exemples de la gestió de la diversitat mitjançant la descentralització administrativa de les comunitats autonòmes i de democratització.
L'Informe sobre el desenvolupament humà 2004 també documenta l'impacte catastròfic de la sida a l'Àfrica, que ha reduït la mitjana de l'esperança de vida a molts països d'aquest continent fins a quaranta anys o menys. A estats com Botswana o Swazilàndia, més d'una tercera part de la població està infectada pel VIH, principal factor responsable del descens dels indicadors de desenvolupament humà global a l'Àfrica subsahariana, regió que copa la cua de la classificació del progrés al món.
+ informació:
Dossier de l'UNPD sobre l'informe
Canal Solidari.org
