28/07/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
La professora d'Economia de l'Institut d'Estudis Polítics i directora de l'Institut de Relacions Internacionals i Desenvolupament Sostenible, de París, participa aquesta setmana al diàleg 'Globalització, identitat i diversitat', al Fòrum 2004'. L'experta, de reconegut prestigi internacional, ha insistit en la seva ponència en la necessitat d'un marc normatiu que reguli la globalització. Tubiana ha apuntat que 'el desenvolupament sostenible ha de ser el nou paradigma, ja que és un intent de crear una forma de creixement'.
En la seva presentació, 'Globalització econòmica i desenvolupament sostenible', ha alertat sobre la necessitat de conservar els pactes socials enmig del panorama de globalització que viu el planeta, ja que la globalització 'no té normes que la reguli, crea una nova visió de fer política, genera nou espai públic i, en aquest sentit, l'acció col·lectiva i l'interès general deixen de ser monopolis de l'Estat'.
Segons la seva opinió, la relació entre globalització i desenvolupament sostenible provoca diverses percepcions: de límit, de fracàs, de costos i de riscos. Ha explicat que un exemple de la percepció de fracàs és la incapacitat d'analitzar els costos ecològics de l'actual model de desenvolupament.
Laurence Tubiana ha demanat 'redefinir el paper de les actuals institucions internacionals i crear un marc normatiu per governar la globalització'.
També ha explicat que a l'estudi de la globalització existeixen dues perspectives: d'una banda, la reformista, que considera que els actors globals han de donar compte de les seves activitats i que resulta necessària una relació contractual més que una relació de força, una millor governança econòmica; a més, promou un nou contracte social global. En canvi, la perspectiva radical s'oposa a la liberalització econòmica i promou l'escala local i regional com a base per a la presa de decisions.
D'acord amb la seva opinió, 'de l'enfrontament entre les dues perspectives pot sorgir una moral cosmopolita, polítiques deliberatives, justícia global i responsabilitats compartides'.
Les reflexions de Castells
El professor de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Manuel Castells ha estat l'encarregat d'inaugurar el Diàleg, del qual ha dit que 'pretén ser un anàlisi acadèmic de la relació entre globalització, identitat i diversitat'; l'objectiu és 'poder deixar un dossier cultural per contribuir a la formació'. En aquest sentit, ha dit que 'hi ha una relació contradictòria entre globalització i identitat, que provoca una difícil comprensió carregada d'ideologies, mites i discursos; com més carregada políticament és la globalització, més essencial resulta comprendre-la'.
Castells ha explicat que els poders estan sotmesos a la tensió entre allò que és global i allò que és local, cosa que provoca no només tensió entre Estats, sinó que sorgeixin noves formes de resistència.
Per a Castells 'la globalització no és el mateix que la internacionalització, atès que es refereix a les característiques d'un sistema i es dóna a partir de certes condicions tecnològiques i organitzatives'. Castells creu que la globalització 'és multidireccional, inclou el que té valor i exclou el que no ho té de les seves xarxes de funcionament'. 'La globalització és irreversible, però no necessàriament sostenible', ha afegit Castells.
L'encarregat de dirigir el Diàleg ha parlat de la identitat com 'el procés pel qual els actors socials construeixen les seves accions d'acord amb els seus processos culturals'. En aquest sentit, ha distingit la identitat de legitimació, 'que existeix per si mateixa', de la de resistència, 'que apareix com a reacció'. Aquesta última identitat, ha explicat Castells, 'pot arribar a ser identitat de projecte, que inclou actors socials que construeixen una nova identitat que redefineix la seva condició i pretenen transformar les estructures'. El professor de la UOC ha afegit que 'el fonamentalisme pot ser una identitat de projecte, però totes les identitats poden tenir principis fonamentalistes'.
Per a Castells 'la globalització ha provocat una crisi de les formes tradicionals del concepte d'Estat-nació, i aquesta transformació pot portar al sacrifici dels interessos dels individus, perquè la societat està organitzada autònomament en relació amb l'Estat'.
Manuel Castells ha explicat que a partir de la globalització han sorgit quatre crisis en els Estats: d'eficiència, de legitimitat, d'identitat i d'equitat. Castells ha explicat que 'aquestes crisis han debilitat el funcionament de l'Estat de benestar'. 'L'Estat-nació es transforma en aliances amb altres Estats, com la Unió Europea, amb xarxes descentralitzades o ONG finançades pels governs', ha afegit Castells.
El professor de la UOC ha explicat que 'hi ha un sentiment que els governs no representen a la societat, però el que realment succeeix és que hi ha un debilitament del sistema democràtic i una crisi de representabilitat; una globalització sense control social sembla inaccessible'. En relació amb el control i la seguretat per part dels Estats, Castells ha conclòs explicant que 'la guerra preventiva i el totalitarisme són germans siamesos: Bush i Bin Laden estan connectats per alguna part'.
