08/05/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
L'exposició Objectes/Subjectes, que es pot visitar al Museu de les Arts Decoratives, parteix d'una base: els objectes dissenyats són fruit de la civilització; de la revolució industrial i de la profunda transformació del nostre entorn natural. El disseny dels objectes de producció en massa és el punt de trobada en el qual les societats participen de l'economia i de la cultura. Els comissaris de la mostra, Enric Franch i Joan Anton Benach, ho resumeixen així: 'L'expressió de l'enginy acumulat, de la creativitat i d'una determinada manera d'entrendre i resoldre les necessitats.' La mostra, emmarcada dins el Fòrum Ciutat, presta especial atenció a la relació del disseny eficient amb dos grans debats universals: la qualitat de vida i la sostenibilitat, condicions fonamentals per a una cultura de la pau.
Cal entendre el disseny com un procés creatiu que implica la idea, la producció, la distribució i l'ús del consum o objecte. Un procés que ara també ha d'incloure una previsió al voltant dels residus que pot generar el producte dissenyat, en el marc d'un ecosistema sostenible. L'últim àmbit de l'exposició, titulat 'Exhuberància i ambigüitat', explica la situació present, en la qual les allaus icòniques i el tràfec del 'comprar, usar i llençar' -que sovint desdibuixen la funció del dissenyador i de l'objecte- conviuen amb una nova preocupació per l'equilibri i el disseny responsable, que es tradueix en la recerca d'alternatives a la sobreabundància. Interessants, en aquest sentit, alguns objectes exposats: la paperera Bag Come Again (Ernest Perera Duran, 1999), expressament pensada per posar bosses de plàstic i llençar-hi a dins la brossa, ocupant el mínim espai, o el nou disseny de l'ampolla de Font Vella (Morera Shining, 1998), fàcil d'aixafar. Productes que parteixen de la base que el territori i els recursos són limitats, convertint així el disseny en un simple procés, en una mena de símbol entre el significat de l'objecte i el seu destí, el seu consum.
L'exposició consta de vuit àrees ben diferenciades. Un recorregut cronològic a través de la història de l'art, els diferents estils i tendències plasmats sobre els objectes més quotidians. Els àmbits temàtics relacionen els objectes i el disseny amb els subjectes (persones, col.lectivitats,...), una mirada universal des de un lloc molt concret: Barcelona. Des dels inicis de la industrialització i el moviment que va sorgir a Anglaterra, a l'entorn de 1851, en favor d'una nova estètica industrial (un paraigüer produït per F.Vidal, una trona d'Alfons XIII o una cadira de braços per a la reina Maria Cristina). Fins a les successives reaccions estilístiques, patrimoni de l'art català actual: el modernisme (un llum de sobretaula de Gaspar Homar o les cadires 'Calvet' i 'Balló' d'Antoni Gaudí), el noucentisme (l'obra de l'Escola de Bells Oficis, exemple dels arrels en el classicisme mediterrani i en l'educació del gust que caracteritza el moviment) o les avanguardes (amb l'aparició d'una nova cultura de la imatge que es vehicula a través de la publicitat i la moda).
L'últim tram de l'exposició recull les aportacions de la segona meitat del segle XX, després de la interrupció cultural provocada per la Guerra Civil. Els anys 50 suposen l'inici del camí cap al disseny industrial i modern. Un molinet dissenyat per Enric Lluelles, l'ampolla de llet Rània, d'André Ricard, o la maquineta d'afaitar Filomàtic, d'Esteve Agulló i Álvaro Martínez Costa, elements que formen part de la memòria col·lectiva del país. El paradigma de l'èxit del disseny és, però, la Montesa 'Impala', que presideix una de les sales. La fi del franquisme provoca una explosió en el camp del disseny: ajuntaments que volen substituir elements d'ús ciutadà en carrers i places, empreses que adapten la imatge corporativa als nous temps o l'aparició de tota mena d'objectes i gadgets per a la llar. Amb la nominació olímpica, l'eufòria pel disseny es dispara. La mascota Cobi, de Mariscal, o la torxa olímpica, d'André Ricard, en són els principals emblemes.
Per tancar l'exposició s'ha creat un espai de consulta de catàlegs, revistes i programes acadèmics que reflecteixen el moment actual del disseny, caracteritzat per la manca d'un únic moviment integrador i per l'exhuberància creativa. Les limitacions que imposava el lema 'la forma segueix la funció' han estat substituides per la creença en l'autonomia de la imatge i en la seva capacitat com a instrument de transformació de la societat.
L'exposició Objectes/Subjectes es pot visitar fins a finals d'any. Aquí podeu consultar els horaris.
