08/11/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
La tercera sessió plenària del Festival Mundial de la Joventut, que es celebra al recinte Fòrum 2004 del 8 al 14 d'agost, s'ha dedicat a l'eradicació de la pobresa i a la cooperació internacional per al desenvolupament sostenible. Un capítol crucial en l'agenda mundial per al present mil·lenni i que en l'acte de dimecres al matí, seguit per prop d'un miler de joves, ha estat vist des de tres perspectives complementàries, però amb punts d'interés ben diferenciats.
Carlo Alberto Libânio Cristo, Frei Betto, responsable del programa Fam Zero, del govern del Brasil, ha explicat, amb els rotunds arguments de la seva feina quotidiana, una experiència vista amb esperança i interés per bona part del món: el projecte per reconduir la terrible ombra de la fam al seu país. Per la seva banda, Daniel Tietelman, responsable de la Comissió Econòmica d'Amèrica Llatina (CEPAL, en les sigles en castellà), organisme dependent de les Nacions Unides, ha portat al plenari la visió més oficialista i, potser, conservadora, de la realitat, més atenta a la llei que a l'ètica. Finalment, Ramon Folch, socioecòleg amb àmplia experiència en l'exercici de la sostenibilitat en l'àmbit internacional i actualment president del Consell Social de l'UPC, ha fet una intervenció que ha sacsejat l'auditori, amb una apel·lació concreta a l'acció. Per Folch, que ha recordat als joves que ells veurien la fi del petroli, ara és el moment de construir un nou paradigma. Aquest paradigma s'ha de construir amb urgència, però amb raons i no només 'amb crits als carrers'.
Frei Betto: fame zero
Frei Betto ha iniciat el seu torn amb un recordatori brutal: hi ha tres factors que provoquen la mort precoç al món: la sida, la guerra i el terrorisme. «Aquests tres factors -ha subratllat- no arriben ni a la meitat de les víctimes que provoca el quart factor: la fam i la pobresa». «Cada dia s'ensorren deu torres bessones plenes de nens i ningú no plora o protesta», ha afegit Betto, que ha lamentat que mentre hi ha mobilitzacions per les tres causes, no se'n veuen gaires per queixar-se per la fam.
El que si que hi ha per fer-hi front, però, és una política aplicada amb tenacitat, tot i que no sempre amb resultats ràpids, pel govern del Brasil. Fam Zero és observada a hores d'ara arreu del món com una possible solució factible per fer front a la pobresa. La política del govern de Lula «no vol ser assistencialista, ni una marató televisiva de distribució de menjar sinó una política d'inclusió social que involucra 60 programes governamentals i no governamentals amb participació social». Aquesta política es fa situant les famílies com a agents receptors de les ajudes (eliminant intermediaris) i donant un paper preminent a les dones (com a administradores de moltes unitats familiars). El projecte es concep sobre la base dels drets i deures: per rebre un ajut cal assegurar que els petits de l'escola estan escolaritzats i que els analfabets de la família van a classe. Cal seguir, igualment, un programa de salut.
«És difícil que una màquina de govern que sempre ha afavorit els rics ara ho faci amb els pobres; la màquina del govern no afavoreix les polítiques del govern», ha explicat Betto amb sinceritat. Betto recordava així les dificultats que afronta el govern de Lula per fer desenvolupar el seu programa de mínims. 'Lula ha guanyat unes eleccions, no una revolució', ha recordat amb ironia.
Daniel Titelman: responsabilitat compartida
Titelman no ha fet una intervenció eminentment tècnica, força reàcia a entrar en valoracions polítiques, cosa que ha estat discutida per part del públic. El xilè ha repassat la breu història de la globalització, tot enumerant-ne les principals característiques. Ha parlat de volatilitat dels mercats -que afecta especialment els països en vies de desenvolupament- i ha assenyalat mancances importants de governabilitat. 'Cal una bona arquitectura global', ha remarcat. A l'hora de parlar de responsabilitats, Titelman ha apuntat que la culpa no només és dels països rics. 'Els països en vies de desenvolupament, no hem estat capaços de regular-nos amb seriositat, ni de fer-nos respectar'.
Ramon Folch: més enllà dels crits als carrers
'La joventut de les nostres idees és imprescindible', amb aquestes paraules començava Ramon Folch la seva ponència, centrada en la clau sostenibilista. 'La meva prioritat és que poguem continuar visquent al planeta', ha exclamat. Amb ànim d'aprofundir en les causes i de no defugir els riscos que afronta la humanitat, el socioecòleg, ajudant-se d'una atractiva presentació multimèdia, ha reflexionat sobre l'actual crisi energètica i, entre d'altres, el protocol de Kyoto, que ha definit com un tímid intent per evitar que 'les coses estiguin pitjor de quan estaven ja molt malament'.
Folch ha lamentat que disposem d'una matriu econòmica molt deficient, que no té en compte les externilitats que generen moltes activitats econòmiques. La clau està, al seu entendre, en bastir un paradigma que inclogui en l'economia les perspectives ambientals i socials. És d'això que va la sostenibilitat, precisament. Sostenibilitat no és medi ambient, és també justícia i equitat, i un sistema econòmic responsable amb els recursos escassos, ha dit Folch. La joventut -que veurà el final de la civilització del petroli- ha de jugar un paper clau en l'establiment d'aquest paradigma.
