Acebillo defensa l'urbanisme del Fòrum en una dura intervenció

09/10/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004. Els diàlegs 'Ciutat i ciutadans del segle XX' i 'Espai urbà col·lectiu: noves perspectives' arriben avui simultàniament arriben avui divendres a la seva penúltima sessió. Fins a la data, experts d'arreu del món han reflexionat sobre la ciutat del futur, o el futur de les ciutats, com va puntualitzar Oriol Bohigas en la jornada inaugural. La història de les ciutats -va ser especialment enriquidora la xerrada de l'urbanista François Ascher-, la 'globalització del terror' a la ciutat, l'espai perdut o la capacitat solucionadora de la ciutat són alguns dels temes que s'han tractat. Dijous van destacar, però, les intervencions de l'arquitecte cap de l'Ajuntament de Barcelona, Josep Anton Acebillo -que va reividindicar el paper protagonista de l'arquitectura en la promoció de noves activitats econòmiques a la ciutat i va criticar durament Bohigas- i la ponència de l'arquitecte Joan Busquets, en la qual va demanar una redefinició de la mobilitat a les ciutats. En el marc del diàleg «Ciutats i ciutadans del segle XXI», l'arquitecte cap de l'Ajuntament de Barcelona i professor de la Università della Swizzera Italliana, Josep Anton Acebillo, va justificar el projecte urbanístic de la zona del Besòs, on es troba el Recinte Fòrum, com «una necessitat del canvi profund» que han de portar a terme totes les ciutats per generar més sector terciari que substitueixi la desaparició de la indústria. Sobre les crítiques recents de l'arquitecte Oriol Bohigas pel que fa als projectes urbanístics de la ciutat, com el de Diagonal Mar, Acebillo va respondre amb un argument si més no sorprenent: 'la majoria de centres comercials estan mal construïts', tot retraient al seu col·lega que 'no es pot fer crítica des de la desinformació i la ignorància'. L'arquitecte cap de l'Ajuntament de Barcelona també va fer una crida per frenar les crítiques sobre l'arquitectura vertical, que en moltes ocasions respon a les necessitats de les activitats econòmiques. La motorització privada va en augment L'arquitecte català Joan Busquets, per la seva banda, va explicar que 'el principal motiu de transformació de les ciutats ha estat la mobilitat privada, és a dir, el cotxe' i va advertir que 'la motorització privada va en augment'. 'Fa cinquanta anys el cotxe era símbol de llibertat, l'home era capaç de pensar que podia arribar a qualsevol lloc i per això es va fer un gran esforç en la construcció d'autopistes dins de les mateixes ciutats'. Les coses han canviat força, a hores d'ara. És per això que 'cal trobar sistemes de mobilitat diferents perquè no és la ciutat que es mou sinó els fluxos que canvien ràpidament'. És imprescindible trobar noves formes de transport, va subratllar l'arquitecte. En aquest sentit, l'arquitecte va remarcar el 'redescobriment del tramvia a Europa, que ha permès la recuperació de l'espai urbà amb una nova dinàmica'. També va destacar iniciatives com les de Londres, i la seva taxa per accedir al centre de la ciutat amb cotxe privat. Segons va explicar el professor de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona, el futur de les ciutats passa per certes condicions. 'La pacificació dels cotxes', per exemple. Va valorar, tanmateix, que 'una lluita frontal no té sentit però sí l'impuls d'altres formes de transport alternatives'. [ Més informació ]

Relacionats

Butlletí