Consulta
aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
Cara i creu de la globalització
Les ciutats acaparen la major part de l'activitat econòmica dels països i alhora pateixen molt especialment les distorsions que aquesta mateixa activitat provoca. Aquest patró no només és vàlid per les ciutats dels països en desenvolupament sinó cada cop més -amb les seves peculiaritats- per les ciutats del primer món.
Aquestes són les principals idees que es desprenen de l'informe 'L'estat de les ciutats del món 2004-2005' que acaba de publicar l'agència de les Nacions Unides
UN-HABITAT i que ha presentat al
Fòrum Urbà Mundial, que té lloc a Barcelona fins el 17 de setembre.
Aquesta és la segona edició de l'informe que va veure la llum per primer cop l'any 2001. El document permet conèixer el desenvolupament del fenòmen urbà arreu del món amb els aspectes positius i negatius. Es combina l'aportació de les dades més importants amb les anàlisis dels experts de diversos camps. Això converteix 'L'estat de les ciutats del món 2004-2005' en un eina per l'especialista però també per al públic en general.
Ciutats protagonistes
Les ciutats són les protagonistes de la globalització. En pràcticament tots els països les zones urbanes generen més de la meitat del PNB. A Mèxic, per exemple les 10 ciutats més grans reuneixen un terç de la població i aporten el 62% del valor afegit de tota l'economia nacional. Aquest lideratge econòmic converteix les ciutats en pols molt atractius per a la gent dels àmbits rurals empobrits que migren continuament a les àrees urbanes a la recerca d'una vida millor. No sempre la troben. El problema és que la velocitat del creixement és superior a la capacitat d'acomodar a la població -habitatge, infrastructures- i aquest décalatge es perpetua amb totes les conseqüències que això comporta.
Les dades aportades per UN HABITAT demostren que les millores que comporta la globalització - més feina, alfabetització, inversions- es veuen clarament superades en la balança pel creixement de la pobresa a les ciutats.
Quins són els factors de distorsió que provoca l'internacionalització de l'economia? Un dels més assenyalats és sens dubte la deslocalització. Una inversió pot arribar ràpidament però amb la mateixa velocitat pot marxar en busca de salaris més baixos o altres condicions favorables. Aquest fenòmen afecta tant a economies en desenvolupament o subdesenvolupades com a països del món ric; és el cas de les ciutats de Nova York i San Francisco, als EUA, o Manchester, a Anglaterra.
Les desinversions poden venir provocades per un canvi estratègic de les empreses però també per una crisi financera regional o internacional. De manera que les ciutats i el seu teixit productiu i social es poden veure greument afectades per problemes que sobrepassen amb escreix la seva capacitat d'incidència.
Migracions
El tancament d'un indústria no és un fet aïllat: pot arrossegar tot un seguit d'industries auxiliars i tenir un gran impacte social. I aquí entrem en un aspecte crucial: la convivència. El creixement urbà es produeix per la immigració des del mateix país o des de l'estranger. Les ciutats són en aquest sentit cada cop més multiètniques i aquest és un aspecte que pot ser gestionat adequadament amb polítiques d'integració però que pot mostrar un vessant de conflicte quan les polítiques no s'han aplicat correctament i les desigualtats s'accentuen. No obstant això, els immigrants aporten riquesa al país i en aquest sentit consitueixen un actiu econòmic i un potencial cultural. Actualment, s'ha estimat en 175 milions de persones el nombre de migrants arreu del món, xifra que inclou els refugiats.
No existeix encara un patró universal per gestionar la multiculturalitat. Cada país aporta les seves pròpies visions sobre la qüestió que normalment se situen a mig camí entre la integració total dels nouvinguts i la seva ubicació en 'guetos' on reprodueixen les formes de vida dels seus països. La globalització ha canviat situacions històriques tradicionals: països que eren tradicionalent d'emigrants, com Irlanda, comencen a assumir un nou paper. Així, per primer cop, estan arribant immigrants africans i asiàtics a Dublin. Les ciutats tenen en general experiència històrica en multiculturalitat però poques -només les més importants- en la dimensió que el fenòmen ha adquirit recentment.
El problema de l'habitatge
L'existència d'un nombre de persones que no disposen d'habitatge a les ciutats està relacionat amb el ritme accelerat de les migracions. Això és el que succeeix a Xina on l'èxode rural és massiu. Tanmateix l'informe constata igualment que a París, Londres i Nova York i altres grans ciutats d'occident on els ritmes d'immigració són més lents aquest fenòmen s'està estenent. De fet, el nombre de persones sense sostre ha arribat al seu punt més elevat des de la Segona Guerra Mundial. En xifres absolutes s'estima en tres milions a Europa Occidental i en uns tres milions i mig als EUA. Aquestes dues xifres superen, sumades, la població de Dinamarca.
El perfil del sense sostre actual és probablement una novetat per a unes societats acostumades a identificar-lo amb l'alcohòlic d'avançada edat. En realitat, el sense sostre de les grans metròpolis del món occident pot ser una dona i el seu fill que fugen de la violència domèstica, el malalt mental que no troba atenció adequada o l'adolescent que ha estat rebutjat per la seva familia. Els EUA s'ha observat que un percentatge elevat dels sense sostre està format per malalts de SIDA que han hagut de gastar tots els seus recursos en medicaments.
Pobresa i violència
Pobresa i violència configuren un binomi que sol alimentar-se mutuament en les grans ciutats. L'exclusió social fomenta la competició pels recursos escassos i de vegades genera una subcultura urbana regida pel territorialisme i l'afirmació de la identitat ètnica. Si això ho combinem amb el fet que en els estats la disponibilitat d'armes és molt fàcil, es pot arribar fàcilment a situacions com la d'Amèrica Llatina on el 29% dels homicidis tenen com a víctimes joves de 10 a 19 anys. Aquesta espiral té com a motor el tràfic de drogues. S'ha estimat que uns 20.000 nens s'hi dediquen al Brasil. D'aquesta manera aconsegueixen obtenir més ingressos que els seus pares al mateix temps que se situen en el punt de mira dels seus competidors. A Europa Occidental i els EUA, l'atur i l'exclusió també fomenten l'increment de la criminalitat juvenil, si bé en aquests països no s'arriba a situacions tant dramàtiques com a Amèrica Llatina.
Unes altres víctimes del binomi pobresa i violència són les dones. Un cas particular i ben visible és la situació d'explotació que representa la prostitució. Són milers, les noies de països de l'est europeu i de l'antigua URSS que ha immigrat a la Unió Europea i els EUA. A tot el món, en general, l'explotació econòmica tradicional es converteix en el cas de les treballadores en una doble explotació. A l'Àfrica Subsahariana entre un 58 i un 60% dels infectats pel virus de la SIDA són dones.
Algunes tendències regionals
Els problemes urbans no són un fre al creixement de les ciutats que continua de manera imparable degut a la seva vinculació al creixement econòmic. En aquest context, les ciutats asiàtiques són les que augmenten de dimensió de manera més espectacular. L'any 2030, Àsia tindrà el 53% de la població urbana del món. Moltes grans ciutats d'aquest continent doblen la seva població en períodes de 15 o 20 anys. Un fenòmen nou és la unió de diverses grans àrees metropolitanes que arriben a constituir el que es coneix en anglès com a MURs (acrònim per Mega Urban Region). Així, ja és parla de la MUR Hong Kong- Shenzen- Guandong amb 120 milions d'habitants.
A Amèrica Llatina, tot i la presència de grans megapolis, el creixement no és equivalent a l'asiàtic. De fet, la ciutat més gran, Mèxic DF, no ha arribat als 30 milions d'habitants previstos per l'any 2.000 i s'ha estabilitzat. No obstant això, les ciutats d'aquesta regió del món han vist com s'accentuaven les desigualtats i els problemes de violència i inseguretat.
El creixement més ràpid de les ciutats en termes relatius es dóna a l'Africa subsahariana ja que en aquest indret fins fa poc no hi havia grans ciutats i la major part de la població era rural. La tendència està canviat amb la característica que el nivell de desenvolupament d'aquests països és molt pitjor que en altres regions del món i els problemes d'habitatge, higiene, i infrastructures bàsiques esdevenen gairebé insolubles.
La informació al minut sobre els diàlegs,
aquí
