15/09/2004 - 00:00
Consulta aquí les notícies publicades a Sostenible sobre el Fòrum 2004.
'Cada vegada més gent viu a les ciutats i el nombre de megaurbs creix arreu del planeta: el rol de les ciutats en temes com el canvi climàtic, les aigües transfrontereres, la pol·lució i la biodiversitat esdevé cada vegada més crucial', ha afirmat Bakary Kante, director de la Divisió de Polítiques de Desenvolupament i de Lleis de l'UNEP, en la sessió sobre sostenibilitat urbana, organitzada per dues de les agències de l'ONU amb més pes, UN-Habitat, dedicada als assentaments urbans, i l'UNEP, especialitzada en medi ambient.
Kante ha subratllat, en la seva intervenció, l'estreta, 'però sovint menystinguda', relació entre els àmbits urbà i rural, tot defensant que un i altre han d'arribar a una bona entesa: la ciutat arruinarà el seu pà de demà si no té cura de l'entorn, i la pagesia no pot garantir la seva feina sense el dinamisme de de l'urbs. L'expert ha citat els casos de Phoenix, als EUA, on els ha sortit més barat recuperar les zones humides properes, que no pas invertir en costoses infraestructures de depuració d'aigües.
Kante ha recordat als polítics locals que cal evitar l'expansió de les ciutats mitjançant l'anomenat 'sprawl', un reny adreçat sobretot als municipis del 'nord'. La dispersió dels habitatges porta aparellat un risc evident pels ecosistemes limítrofs i un augment de carreteres i vies d'accés. Una situació que acostuma a anar acompanyada per ús excessiu del vehicle privat, la qual cosa contribueix de forma notable al canvi climàtic. Les ciutats, així doncs, poden jugar un paper en la lluita contra aquest fenomen. També hi poden contribuir tot reduint les emissions de CO2, mitjançant la promoció de tècniques constructives més sostenibles.
Les ciutats són l'escenari on trobem represenats amb més cruesa alguns dels grans desafiaments del planeta. L'informe 'L'estat de les ciutats del món 2004/2005', presentat aquesta setmana al Fòrum 2004 per UN-Habitat, ho constatava gràces a una fabulosa síntesi de dades i arguments, que ja és tota una referència en la matèria. Aquest matí, aportava més elements al debat sobre el futur de les ciutats -que és com dir el futur del món, atès que per l'any 2025 dos terços de la població del planeta podríen viure en una urbs- la sessió sobre sostenibilitat, que ha aplegat experts de reconegut prestigi i pes internacional. Entre els convocats, hi havia Stela Goldstein (Presidenta de l'Institut d'Habitatge de Sao Paulo), Rolf Lindell (Director del Ministeri de Medi Ambient de Suècia), Liliana Miranda (impulsora del Foro Ciudades para la Vida), Luc-Marie Constant Gnacadja, ministre de Medi de Benin o Han Verschure (assessor d'UN-Habitat). La sessió era una de les cites destacades del Fòrum Urbà Mundial, que té lloc fins divendres 17.
'A les ciutats trobem els principals problemes del món, però al seu costat podem trobar també les solucions', han remarcat els ponents d'una intensa i fèrtil sessió, conduïda pel periodista de la BBC Steve Bradshow. Un argument, aquest, citat per diferents participants. La seva ambivalència demostra la complexitat de la realitat urbana. 'Les ciutats marquen la diferència, a vegades arriben allà on els governs no gosen', ha dit amb un cert to esperançat el Konrad Otto-Zimmerman, secretari general d'una de les xarxes de poder local pioneres, l'Iclei.
Per reforçar el seu paper és necessari que el poder local tingui una major representació en els organismes internacionals i que sigui tingut en compte com a protagonista en els grans debats sobre desenvolupament. La insistència en la clau local ha estat quasi unànime en un gran nombre de sessions i tallers. Potser això és una prova que les coses estan canviant, ha aventurat una de les persones del públic, les intervencions del qual ha tingut un gran pes en la sessió.
Cal dir, tanmateix, que els participants en la sessió han evitat el 'cofoïsme'. Les ciutats i els seus governants tenen grans assignatures pendents en l'extensió de la participació -una de les potes del mateix concepte de sostenibilitat-. Participació no és votar cada quatre anys, ni tan sols una pregunta dispersa sobre un projecte concret... és, ben al contrari, el camí que va cap a la coproducció. Una millor coordinació -cal una nova definició de rols- amb les organitzacions no governamentals i les agències donants és un altre dels punts en els quals cal millorar des de la perspectiva de les ciutats.
La informació al minut sobre els diàlegs, aquí
