[ECOMED'05] La segon jornada sobre el comerç d'emissions analitza les ineficiències del model

La política climàtica del segle XXI fracassarà si els països productors d'energia no entren en les negociacions. Aquest ha estat el missatge clau de Mohssen Massarrat, professor de ciències polítiques i economia de la Universitat d'Osnabrück, Alemanya. Amb la seva ponència s'han iniciat una sèrie de debats a la II Jornada sobre el Comerç d'Emissions que organitza la Generalitat de Catalunya dins el saló Ecomed. El fil argumental ha estat l'anàlisi dels reptes i les limitacions del mercat emissions com a instrument per acomplir els objectius del Protocol de Kyoto (aquí podeu consultar l'especial de Sostenible sobre aquest tractat). Tot i que la veu més crítica ha estat la de Mohssen Massarat, que ha comparat el sistema de comerç internacional d'emissions als esforços dels pescadors gallecs per traure amb pales el petroli de la mar en la crisi del Prestige, els altres ponents Miguel Buñuel, professor d'economia de la Universidad Complutense de Madrid i Noèlia Prados de la de La Laguna, Tenerife, han criticat també les limitacions del sistema. Aquesta última ha assegurat que el seu dèficit més important és la manca de flexibilitat dinàmica, és a dir prolongada en el temps, que ofereix a les empreses. Massarrat ha declarat que hi ha una alternativa molt més eficient i intel·ligent que el comerç d'emissions: el control de la producció. El model que ha defensat es basa en la restricció de l'oferta global d'energia fòssil, a través d'una regulació quantitativa directa mundial de la producció de combustible a tots els estats. Que incorporés definitivament, a través d'acords de reduccions successives, als països productors. Aquest model propiciaria, en la seva opinió, una revolució d'eficiència energètica i desenvolupament basat en les energies renovables. On estarien inclosos per primera vegada els països productors, sobre tot els membres de la OPEP, a qui cal identificar com els veritables perdedors del procés, i per tant com a font de conflicte si no són incorporats a les negociacions. Caldria doncs propiciar que els 18 països productors impulsessin una regulació que trenqués la seva dependència d'ingressos del petroli i evités que en un futur pugin boicotejar la transició cap a les energies renovables. En aquest sentit ha subratllat que el perill és evident respecte a països com els Emirats Àrabs, que davant una davallada de la demanda de fòssils podien estar disposats a abaratir els preus, perquè la seva economia i el seu paper al món depèn exclusivament del petroli. La regulació que propiciï el canvi de règim de política energètica haurà de venir d'una Agencia Internacional dintre de l'estructura de les Nacions Unides. Més enllà d'aquest model proposat per M. Massarrat, les jornades han analitzat instruments contemplats en el Protocol de Kyoto: són els mecanismes de Desenvolupament Net (CDM) i les Accions Complementaries (JI). Per analitzar la seva situació s'han celebrat dues sessions en les quals representats de grans corporacions han analitzat les dificultats que troben per posar-les en pràctica. En aquest sentit, tant David Corregidor, Director de Medi Ambient d'ENDESA, com Juan Puertas, Director de Tecnologia i Medi Ambient de Gas Natural han coincidit en denunciar una excessiva burocratització per poder engegar projectes de reducció d'emissions en països en desenvolupament. Cal recordar que aquest projectes, contemplats al Protocol, ofereixen per al país receptor una inversió en tecnologies netes i per a l'empresa que inverteix drets d'emissions atemporals, els anomenats CER's. En aquest moment hi ha 303 projectes registrats, però només 4 han estat aprovats per la Junta Executiva, la qual està actuant, segons han denunciat, com un coll d'ampolla que els impedeix més inversions. La major part dels projectes CDM que s'estan desenvolupant estan a Amèrica Llatina, i són parcs eòlics, centrals hidroelèctriques, abocadors, etc. Com en el cas del mercat d'emissions els representants de les empreses han declarat que més enllà dels problemes burocràtics i les qüestions de propietat, fiscalitat, etc. encara dubtoses, la inversió s'està frenant per la incertesa del valor d'aquests CER's, i la utilització real dels projectes més enllà del 2012.