[ECOMED'O5] El món local reivindica el seu paper, tot reclamant més recursos

La primera jornada del Fòrum Ambiental, organitzat per la Fundació Fòrum Ambiental dins el Saló Ecomed va tenir un titular clar: el món local reclama ser tingut en compte a l'hora de planificar -un aspecte, aquest, central per abordar un futur més sostenible-, però també a l'hora de rebre finançament per part de l'estat. La diputada delegada de l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona, Núria Buenaventura, va dir-ho ben clar: 'som els germans grans quan es tracta d'assumir responsabilitats i tenir cura del ciutadà, però som la germaneta petita quan es tracta de tenir els recursos necessaris per abordar aquests compromisos, molts dels quals, recordo, no pertoquen al món local'. Buenaventura va participar en una interessant taula rodona, al costat de la directora de l'Agència de l'Energia de Sevilla, Cristina Vega i del gerent de l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient, Carles Conill, que mirava de respondre la pregunta de quins eren els costos de no tenir polítiques sostenibles en el món local. Davant d'un públic, inicialment escàs, però que finalment va acabar sent una bona representació de regidors, alcaldes i altres representants institucionals de l'estat, els tres ponents, moderats pel director de la Fundació Fòrum Ambiental Carles Mendieta, van coincidir en la importància de la planificació urbanística prèvia -la que, al capdavall, conforma el model de ciutat- i en la necessitat de millorar la situació econòmica dels ajuntaments. Conill va recordar, amb tot, que a banda dels costos de no fer polítiques ambientals cal no oblidar el que costa fer polítiques ambientals. En aquest sentit, va lamentar la dificultat de convèncer els ciutadans de, per exemple, un increment, per assenyat que sigui, de l'esquema tributari. Conill es referia a la polèmica recent sobre l'increment de la factura de l'aigua decidida per l'ACA. Josep Mayoral, alcalde de Granollers, i el regidor de Medi Ambient d'Igualada, Joan Casares, també van intervenir en el debat. El primer va confessar els seus recels cada vegada més rotunds a les lleis de bones paraules aprovades per unanimitat, 'de què serveixen si no hi ha al darrera les dotacions pressupostàries per fer possible el que regulen?'. El segon va insistir que 'potser si que les polítiques ambientals són cares, però seria molt més car per al medi, per a l'economia i el ciutadà no impulsar-les ara'.