El Primer Congrés Europeu Ciutat Verda impulsa el disseny de ciutats més habitables

Més informació sobre la clausura del Congrés, aquí. 'El verd no és un cost, és un benefici' sota aquest lema s'han reunit més de 200 experts i representants de l'administració local en el I Congrés Europeu Ciutat Verda organitzat per l'associació X+Verd amb el suport, entre d'altres, de la Fundació Territori i Paisatge de l'Obra Social de Caixa Catalunya. L'objectiu dels debats que començaren ahir dimarts a la Pedrera de Barcelona ha estat discutir i dissenyar estratègies per fer de les nostres ciutats uns espais més harmònics, i sobre tot més habitables, a través del verd com a factor de valor en el seu disseny. Les ciutats verdes, que en aquest congrés defineixen urbanistes, arquitectes, psicòlegs i polítics, són l'aposta per un nou model d'urbanització harmonitzat amb l'entorn, on les zones verdes tenen una funció cabdal de connectivitat amb la resta del territori, i aporten al ciutadà una major qualitat de vida. Però amb una major presència dels elements vegetals a la ciutat es vol apostar també per un nou model que trenqui definitivament amb la urbanització intensiva i on l'espai públic de la ciutat recuperi la seva funció social. Aquest nou model necessita la implicació de tots els agents que intervenen en l'ordenació de a ciutat, per acabar, com va destacar Josep Maria Llop, arquitecte i urbanista de l'Ajuntament de Lleida, amb la ciutat consumista que redueix l'espai públic a una simple versió econòmica del mateix. I condemna, segons el psicòleg Antoni Bolinches, a les persones que hi viuen a l'aïllament i la infelicitat. Barcelona no podrà complir La concentració d'òxids de nitrogen a causa del transit és avui el problema més greu de la ciutat de Barcelona. Així ho va declarar en la seva intervenció en aquest congrés Jordi Cañas, Director general de Polítiques Ambientals i de Sostenibilitat de la Generalitat, que ha reconegut que Barcelona no podrà complir la nova normativa europea sobre la qualitat de l'aire que ha entrat en vigor aquest mateix any. Per això, ha destacat que reduir el transit a la ciutat serà un dels punts crucial de l'actual govern. També s'actuarà en la protecció de la biodiversitat urbana, el disseny d'ecobarris i la protecció i integració de les zones agràries perifèriques. L'evolució de la ciutat de Barcelona en els últims 30 anys va ser analitzada per Joan Martínez-Alier, Sots-Director de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) que ha criticat el procés d'escampament que ha fet aquesta ciutat en els últims 30 anys, gràcies a la promoció del vehicle privat. Aquesta ciutat difusa, va destacar Martínez-Alier, multiplica el consum energètic per 10 i per tant és insostenible en l'escenari actual. Martínez- Alier va demanar que l'ecologia urbana tingui un paper polític més important en el planejament urbà. I que els debats sobre sostenibilitat vagin més enllà de la retòrica electoralista. En aquest sentit va reivindicar el reconeixement de figures com la de Cebrià de Montoliu que lideraren ja al 1912-1920 el moviment ciutat-jardí, avançant-se als problemes actuals. Més enllà de les estratègies per dissenyar ciutats més verdes, Salvador Milà, Conseller de Medi Ambient de la Generalitat, i que va ser l'encarregat d'obrir el congrés, va destacar que 'no tindrem una ciutat més saludable i sostenible si no dissenyem un país més saludable i sostenible'. Feia així un pas endavant en afirmar que la sostenibilitat ha de ser la base de l'ordenació del territori a tots els nivells. En aquest sentit va assegurar també que la ciutat verda, amb una planificació i una gestió dels parcs i jardins amb criteris pedagògics fomentarà la integració entre els habitants de la ciutat i el món rural. El Congrés Ciutat Verda continua avui amb l'anàlisi de models urbans a Europa. D'una banda Reinhard Martinsen exposarà la seva experiència al districte de Kronsberg a Hannover, Alemanya, i d'altra els assistents podran conèixer els casos de Vitòria, a càrrec de l'arquitecta Imma Jansana, i Terrassa per part de Sebastià Jornet, arquitecte codirector tècnic del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Terrassa.