18/07/2005 - 00:00
La viticultura ecològica se centra en el tractament de la vinya, que es fa sempre amb mètodes naturals utilitzats pels pagesos des de segles enrere. La producció de vi ecològic -o més correctament vi procedent d'agricultura ecològica- no té un pes significatiu en la producció anual de vi a Catalunya. Hi ha un total de 1.127 hectàrees dedicades a la vinya ecològica, de les quals la majoria, 770, són a les comarques de Barcelona, bàsicament al Penedès. Això significa menys d'1 milió de litres a l'any en una producció total de 180 milions d'ampolles. Això sí, a diferència de la resta de productes ecològics el vi manté un preu similar al vi convencional.
Un altre dels productes que trobem en la producció ecològica és el vi, procedent de vinyes cultivades ecològicament, sense utilitzar productes químics de cap mena i respectant l'entorn. Malgrat això, la normativa europea (reglamentació 2092/91) no permet anomenar el vi pròpiament com a ecològic perquè en el procés d'elaboració (vinificació) s'utilitza l'anhidríd sulfurós, un conservant que s'afegeix al most i que es ve usant des de l'època dels romans per evitar que el vi, seguint el procés químic natural, s'oxidi i es converteixi en vinagre. D'aquesta manera, el vi elaborat amb raïm ecològic se l'etiqueta com a 'Vi procedent de l'agricultura ecològica', malgrat que, segons l'opinió del sector, és possible que d'aquí a poc temps canviï la legislació i se l'acabi anomenant senzillament 'vi ecològic'.
La viticultura ecològica se centra, en el 95%, en el tractament de la vinya. Per a combatre les malalties que afecten aquesta planta s'eviten els herbicides, pesticides i adobs sintètics, i s'utilitzen els mètodes naturals que els pagesos han fet servir des de segles enrere. Per lluitar contra l'oïdi, una de les plagues més freqüents, es permet l'ús del sofre, mentre que el cuc del raïm -que en l'agricultura convencional s'elimina mitjançant un tractament químic molt agressiu- es combat amb el bacillus turigiensis, un bacil que en ser ingerit pel cuc en els primers dies de vida segrega un enzim que li treu la gana. Finalment, en el moment de la verema, es tria el raïm al mateix cep, de manera manual, per assegurar-se que entrin al celler els raïms més sans.
En els últims anys hi ha hagut un canvi de tendència en el món del vi. El consumidor cada vegada més opta per un vi de gamma alta, i ha anat disminuint el consum de vi a granel de baixa qualitat. Això va acompanyat d'un interès creixent en el vi ecològic, un concepte que va intrínsecament lligat al del vi de qualitat. No obstant això, la producció de vi ecològic a Catalunya no té un pes significatiu en el conjunt de la producció anual: el volum no arriba al milió de litres l'any, mentre que la producció total és de 180 milions d'ampolles (una mica menys en milions de litres). Segons dades del Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE) corresponents al 2004, a Catalunya hi ha un total de 1.127 hectàrees dedicades a la vinya ecològica, de les quals la majoria, 770, són a les comarques de Barcelona, bàsicament al Penedès, i la resta es reparteixen a Tarragona (284), Lleida (55) i Girona (18). A Catalunya hi ha tres marques principals dedicades exclusivament al vi ecològic: Albet i Noya, al Penedès, Mas Igneus, al Priorat, i Alta Alella, al Maresme (DO Alella). També hi ha vi ecològic, encara que amb un pes poc significatiu, en altres denominacions d'origen (DO): la Terra Alta, el Bages i l'Alt Empordà (DO Empordà-Costa Brava), on marques que fan vi convencional destinen una part de la producció al conreu ecològic.
El pes pesant del sector del vi ecològic és l'empresa Albet i Noya, els primers que van començar, ara fa vint-i-sis anys, a produir-ne en la finca de Can Vendrell, a Sant Pau de l'Ordal (Alt Penedès).
Vi ecològic als anys setanta
A principis del segle XX, els Albet van començar a elaborar vins al Penedès, en unes vinyes de Sant Pau de l'Ordal (Alt Penedès) que, segons explica la història, ja es cultivaven a l'edat mitjana.Però no és fins la tercera generació, l'any 1976, quan Josep Maria i Antoni Albet i Noya es plantegen introduir el conreu ecològic a les vinyes arran de la demanda d'un client danès. Aleshores van començar a fer vi ecològic, destinat únicament al mercat escandinau. Al cap de deu anys, decideixen ampliar les intal'lacions i reconverteixen tota la finca al conreu ecològic. Albet i Noya en són els màxims productors a Catalunya, en fan pràcticament el 60%, amb 600.000 litres anuals (una mica menys d'un milió d'ampolles), dels quals el 75% l'exporten als mercats del nord d'Europa. El raïm l'obtenen de la seva finca i també en compren a pagesos de la comarca que tenen conreus ecològics. Hi cultiven quinze varietats, incloent les tres que sempre s'han plantat al Penedès, el Xarel·lo, el Macabeu i la Parellada, però també de forànies que s'han adaptat bé al terreny, com la Cabernet Sauvignon (natural de la Vall del Roine) i la Sirah (Burdeus).
Josep Jové, enòleg i cap de vendes, és un dels pilars de l'empresa juntament amb els dos germans Noya i, al seu parer, produir vi ecològic és una filosofia de treball: 'no ha de ser un argument comercial, com ara han començat a fer algunes marques, hi has de creure. A l'hora de treballar la vinya de manera ecològica s'ha de fugir de les superproduccions, els problemes sorgeixen quan a la planta li demanes més del que pot produir.' Els principals inconvenients amb què es troben són, explica Jové, 'que la producció és menor que en el conreu convencional de la vinya, aproximadament se n'obté la meitat del que se'n podria treure. A més, l'equip que treballa amb nosaltres ha d'estar conscienciat, això vol dir que els hem de donar formació. I, malgrat les dificultats, no podem vendre el vi més car que els nostres competidors pel fet de ser ecològics'.
En aquí trobem una de les diferències entre el vi ecològic i la resta de productes d'aquest àmbit. Mentre que la fruita, la verdura i la carn ecològica es venen més cares que els productes convencionals, el vi ecològic manté un preu similar al que no ho és. Hem de tenir en compte que, a diferència de la carn o la verdura, en què el gust i la textura és notablement diferent, un vi ecològic no es pot diferenciar pel gust, només sabrem que ho és fent-ne l'anàlisi química. Jové afirma, malgrat tot, que 'a la llarga, alguns productes químics del vi poden afectar la salut'. Altres enòlegs opinen, a més, que amb un vi ecològic és molt més difícil tenir ressaca que amb un de convencional.
Al nostre país, com ja hem constatat en els altres capítols dedicats a la producció ecològica, no hi ha una conscienciació gaire gran respecte dels valors que aporta aquest tipus d'alimentació. És per això que una part important del vi ecològic produït a Catalunya s'exporta al centre i nord d'Europa: 'A Espanya no ha arrelat la filosofia ecològica. Als països escandinaus, els nens aprenen des de petits a respectar el medi i a tenir una consciència ecològica. Aquí, en canvi, no passa, cal fer un esforç en formació', explica Jové. Malgrat tot, l'única manera de convèncer el consumidor, reconeix, és fent un vi de qualitat i a bon preu.
Vi ecològic a Alella i el Priorat
Josep Maria Pujol-Busquets, enginyer agrònom i enòleg, va decidir començar una aventura pròpia després de fer vi per mig món, des del Penedès, on treballava amb els Albet i Noya, la Rioja, Ribera del Duero, França i Itàlia, on era director tècnic del grup Martini. Incitat pels Albet i Noya, va adquirir una finca entre Alella i Tiana el 1991, i el 2001 va elaborar els primers vins ecològics dins la marca Alta Alella, un projecte familiar. Busquets, un gran coneixedor del món del vi, considera que el fet de tenir una gran formació tècnica i conèixer a fons els processos naturals de la vinya li permet no utilitzar productes químics de manera indiscriminada: 'el raïm és una planta històricament adaptada a la Mediterrània, és per això que les intervencions han de ser molt acurades i mínimes'. A la seva finca s'hi planten varietats històricament adaptades al terreny, especialment Pansa blanca, Mataró, i varietats d'altres zones que s'hi han acollit molt bé, com Sirah (Vall del Roine), Pinot Noir (Borgonya), Chardonnay (Borgonya) i Cabernet Sauvignon (Bordeus).
Pujol-Busquets afirma que 'per a mi no és complicat fer vi ecològic si em moc en un entorn equilibrat. És difícil quan es planten varietats no adaptades a l'entorn'. La noció de vi ecològic, explica, és la d'un vi de qualitat, 'i fer un bon vi implica respectar l'entorn, tot va junt. Nosaltres no fem vi ecològic per raons comercials'. A l'hora d'elaborar els vins d'Alta Alella no utilitzen productes químics (ni herbicides, ni pesticides, ni adobs inorgànics), amb l'excepció del sulfurós, que segons els enòlegs és imprescindible, tot i que n'hi afegeixen dosis molt baixes. La producció anual és de 30.000 litres l'any, que comercialitzen tant en els canals de distribució convencional, botigues de vi, com en comerços especialitzats en productes ecològics i cooperatives.
Josep Maria Pujol-Busquets produeix vi ecològic en altres zones, com el Priorat i la Rioja. Al Priorat desenvolupa el Mas Igneus, una 'joint venture' que porta a terme amb Albet i Noya, de la qual participen al 50% cadascun, i on compten amb la col·laboració de la cooperativa de Poboleda. De tres finques de vinya ecològica que tenen en aquesta comarca en surten 10.000 ampolles l'any, que es venen la majoria a l'estranger, igual com passa amb força vins del Priorat, molt valorats en el mercat internacional. Cal dir que, per les característiques del terreny i les vinyes, els viticultors d'aquesta comarca fan vins gairebé de la manera ecològica, en un 80%: en el tractament de les vinyes gairebé no utilitzen productes químics, perquè per les característiques del sòl i l'entorn, les vinyes pateixen poques malalties.
Pujol i Busquets també dirigeix una finca de vi ecològic a la Rioja, de la qual el 90% de la producció també s'exporta. L'exportació és una característica comuna en els vins ecològics que es produeixen a Catalunya, tenen una gran sortida al mercat europeu, mentre a casa nostra conviuen amb la resta de vins amb força indiferència per part dels consumidors. Pujol-Busquets opina que 'a casa nostra el vi ecològic, com els altres productes ecològics, són productes per a 'kumbaiàs', amb tot el meu respecte, mentre que a Alemanya, el Regne Unit i el nord d'Europa, el públic és molt diferent, són gent de classe mitjana-alta, amb un poder adquisitiu important.' De totes maneres, la tendència en el mercat del vi és d'un augment del consum de vi de qualitat, i Pujol-Busquets està convençut que, a la llarga, 'tothom acabarà agafant el concepte de vi ecològic, perquè és equivalent a un vi de qualitat, sa.'
Més informació: Institut de la Vinya i del Vi de Catalunya (INCAVI). Dades del sector de la vinya i el vi a Catalunya.
Altres marques que fan vi ecològic: Parés Baltà. Pinord. Cellers Can Suriol. Vins Piñol Vega de Ribes.
Més informació: Institut de la Vinya i del Vi de Catalunya (INCAVI). Dades del sector de la vinya i el vi a Catalunya.
Altres marques que fan vi ecològic: Parés Baltà. Pinord. Cellers Can Suriol. Vins Piñol Vega de Ribes.
Adjunt | Mida |
---|---|
[ + info ] | 51.53 KB |