[SARAGOSSA 2008]: El repte de ser sostenibles

Els responsables de l'exposició Saragossa 2008 volen que els milions de visitants que tindrà l'Expo rebin un missatge interessant, rigorós - no catastrofista - i entenedor. També es marquen com a fita que l'experiència de la visita sigui emocionant perquè així els impacti més el missatge. A més, es clar, volen predicar amb exemple. Si un dels seus propòsits és educar ambientalment cal començar demostrant que l'Expo és qui ho posa primer en pràctica. Aquesta és una de les preocupacions principals: que el discurs de la sostenibilitat s'apliqui i que, fins i tot, es tendeixi cap al cost ambiental zero.
El pavelló pont Un dels punts que exemplificarà això és el Pavelló Pont, el projecte del qual ha estat atorgat a l'equip format per Zaha Hadid i Ove Arup. Serà un projecte clau, que s'ha lliurat a aquest professionals amb reconeguda trajectòria en projectes internacionals com el Contemporary Arts Centre a Cincinnati i el pont peatonal de 350 metres Millennium Bridge a Londres, de l'arquitecte Norman Foster.
La seva proposa, que va resultar guanyadora per concurs, inclou un Pavelló Pont que s'aixecarà sobre el riu Ebre, molt a prop del Pont del Tercer Mil·leni, a la Ronda del Raval. La seva forma serà lleugerament corbada i connectarà amb formes suaus i contínues amb el Palau de Congressos. L'embolcall de l'edifici s'inspira en les escames d'un tauró i permet la creació d'un microclima interior. A més, en una de les parts farà forma de diamant i comptarà amb espai per a exposicions, amb una superfície de 7.000 m2. Tot i aquests atractius, quan el president del jurat, José Antonio Torroja, va explicar el perquè de l'elecció va insistir, sobretot, que era perquè encaixava amb l'equilibri ambiental que es busca.
Atenció amb l'energia A uns anys vista, l'Expo i els seus responsables volen deixar molt clar que hi ha preocupació per l'eficiència. Totes les obres, per exemple, hauran de passar rigorosos controls mediambientals cada tres mesos, que inclouen fins i tot complir les normes ISO.
Cal que l'Expo sigui sostenible abans i desprès, per dins i per fora. És per això que s'han realitzat tot tipus de càlculs sobre el consum energètic amb l'objectiu, segons afirmen, de reduir el 33% de la despesa. S'aplicaran també mesures de reducció del cost ambiental en la depuració de l'aigua, l'ús de productes de neteja ecològics o la incorporació de mesures bioclimàtiques a tots els edificis. 'És un tema que ens ha preocupat molt. Sobretot a l'hora de construir. És per això que desenvoluparem sistemes poc habituals però molt visibles com, posar cobertes vegetals als edificis' diu Pablo de la Cal, arquitecte en cap de l'exposició. 'Una de les coses que mirarem és que totes les cobertes siguin ajardinades i que, a la vegada, hi hagi una gran ombra als espais transitables. També ens fixarem en l'energia i instal·larem 10.000 metres quadrats de plaques solars per proveir l'àrea. Entre les idees que tenim sobre la taula estem estudiant la possibilitat d'utilitzar hidrogen'.
Repte de ciutat Totes aquestes mesures serviran per complir, a la vegada, l'Agenda 21 de l'ajuntament. El responsable és Javier Selma, qui no dubta que l'Expo significarà un gran pas endavant per a la ciutat. 'Portem uns anys treballant en comissions de sostenibilitat i medi ambient per vetllar-ho. Una de les coses que van quedar clares des del primer dia és que si parlàvem d'aigua i desenvolupament volíem que això quedés reflectit. Què el continent tingués relació amb el contingut. En això hem dedicat als nostres esforços'. Selma, s'ho mira amb perspectiva: 'l'Expo és un repte per a la ciutat. Volem que serveixi perquè hi hagi un canvi d'hàbits'.
Que l'Expo sigui autosuficient energèticament i respectuosa amb el medi és complicat però l'objectiu és arribar-hi. És per això que compten amb quatre línies d'actuació: la que vol reduir l'aigua consumida per persona, reduir les emissions de co2, augmentar el suport a les energies renovables i impulsar vivendes bioclimàtiques. D'aquest tipus han previst 3.500 vivendes i també en volen engegar 9.500 més de promoció pública i caràcter social, per a persones amb menys poder adquisitiu. L'altre gran objectiu que també es desprèn de l'Agenda 21 és que hi hagi un sistema més operatiu alhora de tractar residus i reutilitzar.
Compromís de tothom Paco Pellicer, cap de l'àrea temàtica del Parc i un dels màxims responsables de continguts també posa molta esma en la qüestió de sostenibilitat. Si bé hi ha coses que confessa que encara estan per definir, com la façana dels pavellons o la distribució interior, està convençut que els principis teòrics de fons estan ben assentats.
En aquest sentit, indica 'els continguts els vehicularem a través de 6 places de 48 metres de diàmetre i 1.800 metres quadrats de superfície que serà on hi instal·larem temes molt especials per l'Expo com el canvi climàtic, l'aigua com a element de cooperació i per la pau, l'aigua i les arts, etc. També s'hi tractarà l'aigua utilitzada per a la vida, un problema de gran interès per a tothom és l'accés a l'aigua potable. Per tant volem tractar-ho bé, no fer una exposició per a rics sino incloure tots els països. També parlarem de l'aigua pel desenvolupament urbà, agrícola, d'aliments. Tot plegat són temes centrals i hem de ser conseqüents amb totes aquestes idees que plantegem'.
Pellicer afirma que amb l'Expo s'ha arribat 'a un acord unànime a Saragossa' i que això farà que no sigui difícil aconseguir la consciència, en aquest sentit, dels ciutadans, com a persones que també han impulsat el projecte. En definitiva, assegura, 'cal evitar al màxim la contradicció, si estem parlant de l'accés a l'aigua potable a molts països subdesenvolupats l'últim que hem de fer és llençar-la perquè llavors no tindrà sentit el que diguem. Per això ja hem pensat amb els detalls, com que la jardineria que tindrem funcionarà amb molt poca aigua i nosaltres la regarem per goteig. Ara que, també mirarem que hi hagi unes bones condicions climàtiques i per això mirarem d'emetre vapor d'aigua: és net i humidifica l'ambient'.
Per Pellicer, aquest compromís que es desprèn del projecte és fruit de les 'aspiracions recollides' de molts sectors: 'No volem que l'Expo sigui un recinte que s'hi entri pagant i ja està, volem que sigui més ampli. Ens haguéssim pogut quedar amb això, satisfets amb les 25 hectàrees i haver deixat via lliure perquè la resta fos especulació o degradació. Nosaltres hem volgut treballar la zona de manera integral: vam agafar 140 hectàrees i vam prendre com a punt de partida que voldríem millorar-les respectant la natura'. Com a exemple cita els terrenys d'Horta que s'hi trobaven. 'El jardí botànic l'hem instal·lat sobre les terres més productives que hi havia i a dins hi dedicarem una zona a perpetuar la memòria de l'horta. El jardí volem que sigui depurat i que permeti crear paisatges. A més, també volem que arribi fins a envair la zona d'aparcament'.
Pròximament:
4. La gestió de l'aigua i l'aportació ecologista 5. Entrevista al director, Jerónimo Blasco