'L'habitatge no garantirà la cohesió ni la sostenibilitat'

Un any més -aquest és el cinquè- l'Institut d'Estudis de la Seguretat ha presentat l'informe de l'Observatori del Risc, que en la present edició porta per títol 'Habitatge Cohesió Social i Sostenibilitat'. L'acte ha tingut lloc aquest dimarts 20 de desembre a la seu del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, a Barcelona. L'informe 2005 destaca la progressiva conversió de les ciutats a nivell global en espais d'inseguretat, amb una creixent manca de capacitat a l'hora d'abordar aquest problema per part de les autoritats, i la deriva cap a una seguretat de tipus privat. D'altra banda, fruit d'una anàlisi des de diverses perspectives, l'informe també constata que les tendències de l'habitatge en el nostre país introdueixen factors de risc en relació a la cohesió social i la sostenibilitat.
Ciutat refugi o ciutat perill L'acte ha estat introduït per Àngel Llobet, degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, que ha citat la coincidència de la tria del tema d'enguany amb la revolta de les 'banlieues' franceses -especialment de la regió parisenca-. Tot seguit, Narcís Mir, ex-director de l' Observatori del Risc, ha subratllat que efectivament 'el risc té un caràcter sistèmic' i que arreu 'la societat de la informació i del coneixement és també la societat del risc'. Mir ha defensat la tasca de l'Observatori durant els darrers anys i l'ha qualificada de 'reflexió serena i radical, en el sentit d'anar a l'arrel dels problemes'. Ha dit també que en cap cas apostava per una visió catastrofista sinó 'amb voluntat de ser complerta i no parcial'.
Jaume Curbet, director de l'Observatori del Risc ha reprès aquesta idea en la seva intervenció i ha parlat de visió realista 'perquè no volem veure només allò que ens complau'. Curbet ha explicat -seguint el fil de l'informe- que en la nostra societat l'habitatge té connotacions positives perquè està associat a valors com la seguretat, l'àmbit privat, les relacions personals. Tot canviant d'escala, ha recordat que l'habitatge no es pot analitzar aïlladament sinó en relació al medi urbà on s'insereix. Això l'ha portat a afirmar que habitatge, ciutat i seguretat estan estretament vinculats i que l'element distorsionador d'aquesta tríada té molt a veure amb les dificultats en l'accés a l'habitatge, que acaba generant inevitablement exclusió social. S'ha referit als barris francesos on ha esclatat les revoltes recents com a 'barris del desastre', on s'havien materialitzat els efectes de l'exclusió.
El director de l'Observatori del Risc ha recordat que històricament les ciutats es van crear per defensar a les persones dels perills, però ha reconegut que 'avui la violència i el crim s'han convertit en elements associats a les concentracions urbanes'. La seva conclusió és que 'la seguretat juga un paper de primer ordre en la formació de l'espai urbà' i ha citat la tendència a la segregació de l'espai entre rics i pobres i a la privatització de barris sencers. Actualment, als Estats Units, 30 milions de persones viuen en unes 150.000 comunitats residencials tancades a tot el país; una tendència que -ha assenyalat- arriba a Europa i que 'converteix la ciutat en un conjunt de sectors desagregats, amb la conseqüent pèrdua de la noció d'espai públic'.
La situació a Catalunya Ricard Fernández Ontiveros, secretari d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya, ha fet un repàs de la situació a Catalunya, a partir de les anàlisis de l'informe i ha començat dient que `la problemàtica de l'habitatge està creixent exponencialment' . Ha assenyalat tres col·lectius socials com els més perjudicats per aquest fet: els joves que es volen emancipar, els nouvinguts i, en general, totes les persones amb dificultats econòmiques.
Fernández Ontiveros ha repassat tot seguit diversos aspectes referits al tema. Primerament, ha parlat de qualitat i seguretat 'dos conceptes que no són antitètics sinó complementaris' -ha dit -. Sobre aquest punt ha afegit que la idea és que les bones pràctiques de qualitat en l'execució de l'obra, així com la seguretat i la sostenibilitat, puguin ser distingits amb un segell especial de manera que pugui oferir-se com un element a valorar pel mercat. Tot seguit, ha advertit de la necessitat d'evitar la creació de guetos urbans en la ubicació de la població immigrant que està arribant actualment al país. Les eines per impedir aquesta tendència són els instruments jurídics ja disponibles -en aquest sentit ha citat la Constitució i en concret l'article 47 que parla del dret a un habitatge digne- i l'acció de les administracions públiques. 'No podem deixar només a mans del mercat la decisió sobre on ha de viure la gent' -ha remarcat-.
El secretari d'Habitatge del Departament de Medi Ambient i Habitatge ha afirmat que 'el moll de l'os de la qüestió és que la vivenda ha passat de ser un bé de consum a un bé d'inversió amb una expectativa financera'. A partir d'aquí la pujada dels preus ha suposat una reducció en l'oferta de vivendes de lloguer. Front a l'habitatge com a objecte d'inversió -tot i que sense menystenir aquesta opció- ha reclamat la recuperació de la idea de la seva funció social.
Finalment, s'ha centrat en el creixement del sòl urbanitzat i en aquest punt ha estat molt crític. Ha dit que 'tant les dretes com les esquerres d'aquest país han fomentat l'extensió de la ciutat insostenible' en clara referència a la urbanització i al consum ineficient de sòl, derivat de tipologies edificatòries com les cases aïllades o aparellades. Uns models que, sens dubte, comporten un major consum d'aigua i generen una major demanda de mobilitat. En aquest sentit ha fet una defensa de la ciutat compacta i ha reclamat 'més densitat a l'hora de construir nous barris en els municipis'.
Àngel Llobet, degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya ha tancat l'acte tot comunicant als assistents una notícia: la futura incorporació del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya a l'Institut d'Estudis de la Seguretat.