03/06/2006 - 00:00
Xavier Puig (Enginyer agrònom): És el director del Parc Volcànic de la Garrotxa. Havia estat a la Delegació de Girona de Medi Ambient en temes d'impacte ambiental, espais naturals i temes urbanístics. Professor associat d'Impacte Ambiental a la Universitat de Girona.Com valora l'estat actual del Parc? - Al 2007 fem els 25 anys i podríem dir que hem arribat a una etapa d'estabilitat. Es va voler protegir, en un origen, entre d'altres raons per l'amenaça que suposaven les activitats extractives sobre el patrimoni volcànic de la qual n'es un exemple emblemàtic la degradació que va patir el volcà Croscat per l'extracció de greda. Ara aquest tipus d'amenaça s'ha superat i amb el temps s'han generat nous reptes de la gestió, tant a l'interior com a l'exterior del parc. Les extraccions han passat a un segon pla i ara cal lluitar amb els problemes dels nous temps. Això vol dir problemes urbanístics, d'infrastructures connectivitat, paisatge, etc. Els reptes són sobretot a l'interior del parc? - Home, sobretot perquè hi tenim prop de 40.000 persones vivint: hi ha els nuclis urbans d'Olot, Santa Pau, Sant Joan les Fonts, Castellfollit, Sant Feliu de Pallerols i les Preses, al límit. Malgrat que els nuclis urbans estan exclosos del PN, a gestió de l'activitat i les dinàmiques derivades d'aquesta forta humanització és el principal repte. Hi ha però, d'altres amenaces... - Si, més amagades si vols i tot. Hi ha, per exemple, l'evolució de determinats sectors com el de l'agricultura..Sobre l'agricultura incideixen factors com la Política agrària Comunitària que s'escapen completament del control del PN i generen dinàmiques amb clara incidència territorial. la intensificació de la ramaderia, la pèrdua de la població pagesa... Això genera problemàtiques puntuals que acaben sent generals del parc. Hi ha pèrdues de prats, pastures, avenç del bosc, pèrdua de varietats tradicionals... això són problemàtiques derivades del canvi de model d'aquesta activitat agrícola. Hi ha també altres qüestions que van apareixent com els transgènics... són temes de biodiversitat i de gestió que tenim presents. Cal tenir aquests nous factors en compte... I el turisme? - Si, cal tenir en compte l'evolució que ha fet. Fa 10-15 anys el turisme no tenia el pes que té ara. Avui ha agafat un protagonisme cabdal. Estem a l'entorn de 500.000 persones l'any. Són elements que incideixen en el territori i que tenen influència. Avui per avui els temes relacionats amb l'ús públic al parc s'enduen una part molt substancial tant de l'activitat gestora com, lògicament, del pressupost. Quines directrius se segueixen per gestionar el Parc? - Els criteris han de venir fixats per la junta de protecció de la zona volcànica de la Garrotxa. És una òrgan col·legiat que està format per representants institucionals i científics... Hi ha l'Institut d'Estudis Catalans, la Generalitat a través Conselleries de Medi Ambient, Agricultura, Comerç Consum i Turisme, Treball i indústria i Cultura, i tres representants municipals que designa el Consell Comarcal.... Aquesta junta és qui aprova les decisions del parc encara que totes aquestes s'han fonamentar a partir d'unes normes existents, com la llei de protecció de la zona volcànica i, sobretot, el pla especial de la zona volcànica Així hi ha uns criteris prefixats... - Si, però se'n fixen uns altres a partir dels reptes de gestió que tenim i que són canviants en el temps. Això t'obliga a readaptar-te. Ens n'hem adonat que fins ara teníem uns criteris de gestió excessivament fixats pel pla especial. Amb la revisió que estem fent volem crear un sistema de planificació més flexible. Hi haurà, a més de Pla especial, el pla d'ús i gestió, on es farà la programació per 4 anys i podrà fixar directrius i normes complementàries temporals i els sistema es completa amb altres plans, normes i projectes específics que estaran sota la cobertura legal del Pla especial, com per exemple el Pla de prevenció d'incendis o el Pla general forestal del parc. Sempre hi ha com dos blocs... - Si, uns criteris genèrics que venen de la normativa, la llei i el pla especial, i d'altres que t'has d'anar replantejant en funció de les problemàtiques específiques que es van generant I qui genera les propostes que surten del Parc? - Essencialment l'equip de gestió però també poden sorgir dels ajuntaments o del Consell de Cooperació que està actualment format per 40 entitats. Aquest òrgan de col·laboració i participació en la gestió el formen entitats veinals, societats de caçadors, entitats culturals, esportives i educatives, associacions de defensa forestal i entitats professionals.. Posteriorment les propostes han de ser validades per la Junta de Protecció. Com creu que s'ha de gestionar un Parc Natural? - És bàsic que es gestioni amb un contacte amb el territori. Això mirem d'aplicar-ho en tots els àmbits. No és gens aconsellable gestionar un parc des de la distància o amb poc contacte amb el terreny. Mirem de dialogar molt sobre totes les qüestions de gestió de gestió que planteja el dia a dia Amb particulars directament? - Si, molt sovint s'analitzen conjuntament el projectes promoguts per particulars de forma prèvia a qualsevol tramitació.. Si algú vol , per exemple, rehabilitar un mas, ampliar una granja, instal'lar una fossa asèptica .....etc., preferim parlar-ne previament per assessorar-lo i consensuar solucions viables. En què més es treballa des del Parc? - Intervenim molt en l'àmbit urbanístic: obres, construccions, tot el que és en contacte del parc amb zones urbanes. Això ens ocupa bona part del temps... infraestructures, antenes, subministraments d'aigua i gas... La integració al territori és una de les parts que pesa més, n'acabem fent molts informes. Quina responsabilitat té l'administració de la qual depèn i quina la pròpia direcció? - Les funcions del director són representatives i ha de fer complir les decisions de la junta de Protecció. De fet el director ha de supervisar, controlar i coordinar les activitats que es desenvolupen al parc, d'acord amb les directrius de la Junta de Protecció. Actua també com a secretari de la Junta de Protecció. Hi ha algun pla estratègic o pla especial alhora de gestionar el parc? - Hi ha el pla especial de la zona volcànica de la Garrotxa, que és l'equivalent als plans especials de medi natural i del paisatge d'altres espais del PEIN. Hi haurà, a partir de la revisió del pla especial del 94, una estructura més oberta i flexible en el sentit que el pla especial tindrà altres documents complementaris i de desenvolupament. El nou pla especial s'ha elaborat amb el suport del centre de Política del Sòl i Valoracions, adscrit a la UPC amb les aportacions de tot l'equip de gestió de parc i el personal col'laborador extern. Encara estem en un procés de discussió i participació. Hi ha diàleg entre els gestors i els planificadors? - Si, procurem que hi sigui. La idea és que en el nou pla especial la planificació surti de la gestió. Quan es va fer no hi havia l'experiència i ho vam haver de fer així! Té el parc algun paper en la redacció dels plans territorials que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques? - Hi ha hagut interl'locució entre els redactors del nostre pla especial i el Pla Director de la Garrotxa. No hi ha hagut incocruègncies perquè aquí el parc està assumit com una peça clau al territori. - Això és bàsic... - Bé, és tant important que el territori que envolta el parc ho vegi com una peça fonamental, com al revés. Ara el nostre objectiu és funcionar congruentment amb la comarca. No ens hem de mirar el melic sinó mirar el nostre entorn. No es pot treballar desconnectat de l'entorn. Estem parlant més de sistema d'àrees protegides que d'àrea protegida com a tal. Aquest sistema té els espais del PEIN, els parcs naturals de protecció especial i ara tindrà Natura 2000. És un sistema que vols integrar diversos nivells de protecció. Cadascuna de les peces del sistema ha de funcionar coherentment! Quina és la relació del parc amb el planejament promogut pels municipis limítrofs? - Amb ànim de concretar aquells aspectes que poden tenir incidència dins l'àmbit del parc el nou Pla especial de la Zona Volcànica estableix uns àmbits externs on es defineixen els factors a tenir en compte. Així s'han definit aquelles àrees on les possibles actuacions poden perjudicar la connectivitat del parc amb els espais circumdants, aquelles àrees on cal tenir en compte els riscos d'incendi que poguessin arribar al parc i les àrees on les incidències sobre l'aqüífer poder repercutir sobre el parc. Aquesta capacitat d'intervenció és bàsica no només pel parc sinó, entenc, per tots els espais naturals de protecció especial. La seva pervivència depèn, cada cop més, no només de la seva bona gestió interna sinó de la seva coherència de funcionament amb la matriu territorial de la qual són indissociables. Hi ha connexió amb els altres Parcs Naturals catalans? - Cada vegada més. Des del Servei de Parcs s'ha fet una bona feina de coordinació que es va consolidant cada cop més. És fàcil combinar la defensa dels valors naturals amb els valors culturals i l'activitat humana? És complicat però moltes vegades és més agraït del que sembla. El problema d'aquesta conjugació ve de determinats punts de vista. El que nosaltres fem i hauria de ser normal, és intentar generar punts d'acord i fer aflorar els interessos comuns, des de la base, des dels punts de vista de gent que hi viu. Cal pactar-ho i anar buscant aliats. Què li sembla la Xarxa Natura 2000? No ha de ser un trasbals i sobretot no ha de ser un fi en si mateixa. Cal integrar-ho com un aspecte més de gestió amb tota normalitat com, de fet ja estem fent en la revisió del Pla especial El que suposarà és que, en determinats àmbits, haguem de fixar-nos-hi més i destinar-hi més recursos. Ara, possiblement també millorarà el coneixement de determinades espècies o hàbitats. Això afavorirà la recerca i les tècniques d'avaluació. Com creu que podria millorar la gestió del Parc? - Torno a insistir que cal començar les coses de baix. Entenem que això s'ha de reforçar, és molt important el paper de la participació,... Volem potenciar els grups de treball sectorial perquè hi hagi una entrada d'informació i d'inquietuds des del territori a l'equip de gestió del parc. Com més la gent hi participa millor funcionarà!
