[PARCS I TERRITORI 3] Parc de Collserola

[ pàgina d'inici de la sèrie ]

Marià Martí i Viudes, és director-gerent des de març del 1993. És biòleg de formació. Anteriorment va ser gerent d'un consorci d'escoles taller vinculades a Collserola.

Com valora l'estat actual del Parc? - El podríem definir com un espai protegit per la llei urbanística que ara està en tràmits de ser declarat parc natural. També hi ha un pla especial de protecció que el delimita. És un espai atípic perquè és metropolità. Està envoltat de ciutats i amb barriades, carreteres, autopistes, línies de tren i línies elèctriques al seu interior... Tot i això s'ha aconseguit fer compatible la protecció de l'espai amb l'ús públic. Els incendis han estat el seu pitjor enemic... - En efecte, encara que ens n'hem sortit bé. L'any passat en vam patir 50. Gràcies al lligam que mantenim amb els bombers aconseguim intervencions ràpides i que el foc no es faci gran. Quines directrius se segueixen per gestionar el parc? - Comptem amb el Pla Especial d'Ordenació i de Protecció del Medi Natural que es va aprovar al 87. És on queda estipulat que, malgrat que les competències són municipals, qualsevol projecte que té lloc dins del sòl del parc se'ns ha de comunicar perquè puguem fer-ne un informe. Això ens va servir per quan es van construir els túnels de Vallvidrera poder seguir de prop el projecte i minimitzar-ne l'impacte. A banda del pla especial també seguim totes les lleis de caràcter superior com la llei d'accés al medi natural... Quina és la seva visió de com s'ha de gestionar un parc? - En el nostre cas busquem donar coherència entre el parc i la ciutat. Quan algun ajuntament ens fa una proposta sempre mirem que es minimitzi l'afectació i que no es redueixi l'espai forestal protegit. Per això fem permutes perquè així guanyem unes hectàrees per un altre cantó. També tractem que qualsevol desenvolupament que es porti a terme a la frontera del parc, com per exemple urbanitzar un carrer de Sant Cugat, quedi ben traçat, que hi hagi una coherència. En què més treballa el parc? - Cal preservar la biodiversitat i la qualitat ambiental dels diferents espais. Per aconseguir-ho ens interessa definir on acaba el teixit urbà i a on comença el parc. Delimitant-ho fa que puguem controlar més el territori. Tenim tancades amb cadena gairebé totes les pistes forestals. A més, hem senyalitzat els 200km de vials, pistes, carreteres i camins perquè siguin fàcilment utilitzables pels bombers, Guàrdia Urbana i serveis tècnics del parc. Si hi ha una imatge de que està controlat tothom el valora més. Sinó és més fàcil que hi hagi abocaments o que s'hi deixin cotxes, per exemple. És el que en diem 'anar recosint els límits'. Tenim clar que els principals impactes els tenim a les vores. D'altra banda, el que també cal és lligar el parc amb les zones verdes que hi ha als municipis... perquè penetrin a la ciutat. Això volem que passi amb llocs com el castell de l'Oreneta o el parc del Laberint. Quina responsabilitat té l'administració de la qual depèn i quina la pròpia direcció? - El Consorci del Parc de Collserola és un conveni de totes les administracions (hi ha els municipis dels qual depèn el parc, la Diputació...) que delega la gestió del pla especial. Tot i que la titularitat és dels ajuntaments nosaltres tenim delegades les funcions a tots els efectes: itineraris, àrees de lleure, garantir que la qualitat natura no se'n ressenteixi.... Volem que hi hagi una oferta de lleure i que sigui compatible amb preservar la natura. Hi ha algun pla estratègic o pla especial alhora de gestionar el parc? - El pla el va redactar la corporació metropolitana, en el seu últim any. El 2007 farà 20 anys d'això. És un text que obliga i que encara és vàlid, encara que mereix una actualització. Com que ara s'està treballant en aconseguir que sigui declarat un parc natural llavors ja tindríem una altra normativa i ens serviria d'actualització. Hi ha diàleg entre els planificadors i gestors? - Si, i és essencial. Hi ha temes que són crítics com les previsions diàries que hi ha al pla general metropolità, el túnel central, la via de cornisa... Ara el departament de política territorial ha publicat el pla d'infraestructures... Totes les noves qüestions les afrontem amb el convenciment que el parc és una unitat, que no es pot fragmentar. No el podem convertir en trossets més petits. Sent tant pròxims a Barcelona deu ser difícil... - Cal poder continuar com un espai natural de qualitat. Per exemple, tenim les línies elèctriques de la ciutat i vam tenir els polvorins que calien fer per la línia 5 del metro. No ens podem sostreure d'allà on som però hem de mirar de rebaixar l'impacte. Ha tingut el Parc algun paper en els processos d'elaboració o revisió dels plans urbanístics dels municipis de la zona? - Amb diverses intensitats. El més emblemàtic seria el cas de Cerdanyola, que es va redactar conjuntament tot i que està fora dels límits de Collserola. Intentem participar sempre que se'ns dóna possibilitat encara que fora dels nostres límits no tenim autoritat. Cal influir perquè sinó després t'acaba afectant. Els Estatuts del Consorci del Parc de Collserola emmarquen quina ha de ser la postura del Consorci pel que fa al planejament urbanístic i especifica les següents funcions: L'elaboració, control i realització del planejament, gestió i disciplina urbanística dins de l'àmbit de l'espai natural, prèvia delegació, si s'escau, dels membres consorciats (Diputació de Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona, i els ajuntaments de Barcelona, Esplugues de Llobregat, Sant Just Desvern, Sant Feliu de Llobregat, Molins de Rei, Sant Cugat del Vallès , Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac), així com la formació del patrimoni de sòl que comporti l'esmentada gestió segons preveu la legislació vigent. Òbviament, una de les finalitats principals del Consorci és vetllar pel compliment de la legislació i planejament vigent. Tot i això, el Consorci, també assessora als diferents ajuntaments del parc que ho sol·liciten tant si el terreny es troba dins l'àmbit del Parc o fora d'aquest. Aquestes tasques d'assessorament, van lligades molt sovint a la realització o participació d'estudis per al desenvolupament de projectes d'infraestructures o implantació d'activitats diverses. Per acabar, afegiré que el Consorci ofereix suport tècnic als ajuntaments que ho sol·liciten per realitzar els projectes o estudis urbanístics i la seva execució. Té el parc algun paper en la redacció dels plans territorials que impulsa el Departament de Política Territorial i Obres Públiques? - No, encara que hem fet arribar la nostra visió. Li preocupa la connexió del parc amb el seu voltant? - Ens preocupa tenir connectivitat biològica. El parc s'està convertint en un illa desconnectada del territori. Això no és positiu... Per bé que és un territori complicat vam fer les nostres propostes. El que és positiu és que hi ha relació amb els ajuntaments és bona. La prova és que vam passar de no tenir conveni a tenir-ne amb tots, a més d'inversions compartides. Collserola ha passat a ser objectiu estratègic de la majoria de municipis, de la mateixa manera que ho és arreglar una plaça al centre del poble o ciutat. Al 2006 hi ha més inversió dels municipis que del propi consorci. Això és significatiu. Hi ha treball conjunt amb els altres Parcs Naturals catalans? - Tenim un bon intercanvi amb els que formen la Xarxa d'Espais Naturals de la Diputació perquè compartim problemàtiques similars. El que més s'assembla és el Parc de la Serralada de la Marina, a l'altra banda del Besòs. Amb els de la Generalitat no hi tenim relació perquè el nostre caire és molt perirubà. És fàcil combinar la defensa dels valors naturals amb els valors culturals i l'activitat humana? - És el més complicat. Quan es va crear el Parc de Collserola era com un bolet. Per sort, la cultura de la sostenibilitat s'ha anat estenent. Ara són els mateixos ajuntaments els que tenen ganes de fer bé les coses. Què li sembla la Xarxa Natura 2000? - Nosaltres hem sol'licitat de pertànyer-hi encara que, de bones a primeres, vam ser rebutjats. Cal veure el segon intent. Ens interessa perquè la Xarxa Natura 2000 és la defensa d'un espai. És veritat que les pinedes i l'alzinar es troben a molts llocs de Catalunya però el que els fa de valor és que estan a prop de molta gent. Com creu que podria millorar la gestió del parc? - Per una banda el que cal és definir molt bé els límits, amb els teixits urbans que l'envolten. També volem ampliar-lo, seguint garantint la connectivitat amb la resta del territori 'cosa difícil'. Finalment, volem apostar perquè les estructures no fragmentin el parc ni facin desaparèixer sòl forestal.