Debat sense acord a Catalunya sobre la certificació de fusta gestionada sosteniblement

FSC Espanya és una de les divisions estatals de FSC a nivell Internacional, acrònim que correspon a Forest Stewardship Council - Consell d'Administració Forestal. Es tracta d'una organització de caràcter no governamental i sense afany de lucre que es va crear el 1993 per promoure una gestió més sostenible dels boscos en el triple vessant ambiental, social i econòmic. FSC és un sistema de certificació forestal àmpliament acceptat en el món i incorpora a tot tipus d'agents implicats en la gestió dels boscos. A hores d'ara, FSC Espanya vol penetrar en el sector forestal català i per aquest motiu ha convocat una jornada de presentació per impulsar un grup de suport a Catalunya semblant al que ja ha creat a Galícia, de cara a difondre el seu sistema de certificació. Per aquest motiu han reunit a la seu de la Fundació Terra a Barcelona a diversos agents implicats en aquest àmbit: propietaris, comerciants de la fusta, consultors, ecologistes. La intenció era suscitar un primer debat públic a fi d'explorar la viabilitat de crear aquest grup. La proposta ha estat ben acollida per un grup ecologista i representants municipals però, en canvi, el representant dels propietaris i el del sector comercial no veien avantatges en la implantació del sistema FSC. Els arguments bàsics dels propietaris són, d'una banda, que la gestió forestal a Catalunya no té grans marges de benefici i en segon lloc que el PEFC -un sistema similar- ja funciona perfectament com a sistema de certificació. Els propietaris, en boca del seu portanveu, entenen que el sistema FSC els suposarà un sobrecost que no estan disposats a assumir. El representant dels comerciants ha dit que no cal tenir un segell per fer una gestió sostenible i ha aprofundit en l'argument dels costos. El cert és que els representants de FSC Espanya s'han resistit a donar xifres de cost de l'aplicació del seu sistema i només ho han fet davant de la insistència d'alguns membres de la taula. Un cop s'ha posat en coneixement de tothom els costos del sistema FSC -més elevat que el del PEFC- propietaris i comerciants han insistit en la seva argumentació inicial. Aleshores els representants ecologistes han fet esment dels costos intangibles, els costos ambientals. Han parlat també els gestors forestals i un d'ells ha assenyalat que ho veia tot com una guerra entre dos sistemes. El debat ha comptat amb la presència de Pere Homedes, representant de la Generalitat, el qual ha dit que el govern català està interessat en els dos sistemes de certificació però igualment ha matisat que l'actual ve funcionant correctament. Elisa Pardo insistia en explicar un seguit de passes per crear el grup de suport a Catalunya amb la constitució d'una assemblea i l'aprovació d'uns estatuts però, davant la realitat del debat, s'ha acabat acordant que potser caldria una nova trobada, a la qual no s'ha posat data. La certificació és un procés d'avaluació al qual se sotmet de manera voluntària un productor i en el qual una part independent verifica que el producte forestal compleix uns estàndards acordats internacionalment. A Europa, i també a Catalunya i a Espanya, el sistema FSC conviu amb un altre sistema, el PEFC que va sorgir el 1998 com una iniciativa del sector privat forestal per a la protecció dels boscos europeus. A Catalunya, el PEFC és hegemònic en el sector i té el suport de l'administració. FSC: de l'origen a l'èxit Abans del polèmic debat, ha tingut lloc la presentació de FSC a Espanya. En primer lloc ha intervingut Elisa Pardo, representant de FSC Espanya que ha explicat llargament l'origen i evolució del sistema FSC tot dient que era un sistema 'que concreta el significat de la paraula sostenible' Com? amb la definició d'un seguit de estàndards de gestió i producció que s'agrupen sota un segell únic. FSC va néixer del consens ampli a què van arribar 130 representants d'organitzacions ambientalistes, indígenes, empresarials i d'altres col·lectius de 25 països sobre la forma corrrecta de gestionar el bosc 'de manera -ha dit Elisa Pardo- que fos ambientalment responsable, econòmicament viable i socialment beneficiós'. La causa d'aquest consens cal anar a buscar-la en els greus efectes que van originar els boicots de grups ecologistes a productors de fusta durant els anys 80. Uns boicots, segons Elisa Pardo, injustos, 'perquè es van fer al calor de la protesta contra la desforestació però van afectar per igual als productors que ho feien malament com aquells que actuaven correctament'. Segons Pardo, aquestes campanyes van ser totalment contraproduents ja que van ensorrar economies senceres a nivell local i van forçar a molts productors a incrementar la desforestació ja que en no tenir sortida comercial per la fusta van passar a abatre arbres per crear terres de conreu. FSC es mou amb 10 principis bàsics que es despleguen en un total de 56 criteris -això pel que fa a nivell internacional. Després, cada país estableix, basant-se en la seva realitat, un estàndards propis. La certificació forestal no només es fixa en la producció sinó que hi ha una també la certificació de la cadena de custòdia que implica el seguiment des que és un arbre fins al producte final que en resultarà. FSC certifica 70 milions d'hectàrees de bosc a tot el planeta i en opinió d'Elisa Pardo 'el seu èxit és degut a la seva extensió geogràfica per diversos continents i al fet que hi ha molta presència de tots els agents'. La certificació no només és per la fusta -el cas més conegut- sinó per a tots els productes forestals. Tot seguit, Elisa Pardo ha exposat el cas de l'alzina surera, l'explotació del qual pateix per la irrupció en el mercat dels taps de plàstic. En aquest sentit WWF/Adena ha endegat un programa internacional de protecció d'aquests arbres i en defensa del suro com a recurs natural i renovable. Un context en el qual Pardo ha defensat la importància d'aplicar el sistema FSC per millorar la gestió d'aquests arbres i comunicar el valor del seu producte. En la mateix a línia de suport al FSC, Rogelio Fernández, representant de l'ONG Smartwood ha fet una intervenció on ha descrit amb tots els detalls el procés que se segueix de cara implantar la certificació forestal en un indret en concret. Després Verònica Serrano, de la Fundació Terra ha parlat de la importància de considerar la certificació del paper en les compres com una manera de 'fer visible de la responsabilitat ambiental de les entitats amb els recursos que utilitzen'. L'apologia del sistema FSC ha culminat en l'exposició de Felix Romero, representant de WWF /ADENA a Espanya. Romero ha parlat de la gran presència que encara hi ha al mercat de fustes provinents de tales il·legals i ha dit que 'el FSC és una oportunitat per singularitzar la fusta que prové d'una gestió sostenible'. També ha apel·lat directament als productors catalans tot dient-los que 'han de saber que hi ha tot un mercat per a aquests productes certificats'.