14/06/2006 - 00:00
La superfície de sòl artificial a l'estat espanyol representa un 2,1% del total i es va incrementar un 29,5% en el període 1987/2000, fet que suposa un ritme de creixement de 2 ha/ hora. És a dir cada hora s'artificialitza una superfície equivalent a dos camps de futbol. Aquesta és, potser una de les conclusions més destacades per l'Observatori de Sostenibilitat a Espanya, que ha analitzat en un informe les implicacions per a la sostenibilitat dels canvis d'ocupació del sòl en el territori de l'estat espanyol. El document mostra com a l'estat s'han donat canvis molt ràpids en els últims anys, i que aquests s'han reflectit en el territori, en moltes ocasions d'una forma irreversible.
Entre les causes principals es troba la transformació del model urbanístic d'ocupació vertical a horitzontal. Aquesta tendència es manifesta principalment en regions de l'interior com Madrid, i en regions del litoral, primer en el Mediterrani i que ara comencen a desplaçar-se al litoral Atlàntic i Cantàbric. Espanya és un dels països, al costat d'Irlanda i Portugal, on més ha crescut la superfície artificial.
El tipus de creixement econòmic (dependent de sectors d'alts consums de sòl, com la construcció, el transport i el turisme), la consolidació i aprofundiment del nou model de ciutat dispersa i la forta inversió en infraestructures durant el període 1987-2000 són les causes principals. També destaca en la comparativa amb Europa el fort increment de zones regades permanentment. L'estat espanyol és un dels països que més habitatges té per 1.000 habitants-any i és on més es construeix, amb 18,1 nous habitatges per mil habitants/any, enfront del ràtio europeu de 5,7. Durant el període 2000/2005, tots els indicadors ens diuen que el ritme de la construcció de l'habitatge a Espanya s'ha accelerat fins a arribar a un terme mitjà d'un habitatge per cada dos habitants. L'any passat amb 812.294 va ser el de major construcció d'habitatge de tota la història d'Espanya.
A més s'ha produït un augment dels regadius a partir de zones de secà, i en molts casos de zones amb escassesa de recursos hídrics. Destaquen les importants transformacions internes en els sistemes forestals, tant a causa dels incendis així com per noves reforestacions.
Previsions negres
Les previsions per als pròxims anys se centren en una forta demanda Europea d'habitatge en les zones costaneres i insulars. L'estat espanyol té en el seu tram mediterrani, el 34% del seu primer quilòmetre ocupat per les superfícies artificials. En els últims anys, i a mesura que l'impuls del sector turístic-residencial ocupava la primera línia de costa, l'ona expansiva del sector immobiliari s'ha anat endinsant en franges pròximes al litoral. Al costat d'aquesta situació, s'observa una demanda domèstica ascendent centrada en les segones residències. 'Això passa al mateix temps que l'accés a un primer habitatge s'enfronta amb les embranzides a l'alça dels preus determinat per les inversions en habitatge amb fins especuladors', es denuncia en l'informe.
Zones agrícoles
Les zones agrícoles que equivalen a un (49,8%) de la superfície espanyola registren canvis en el període 1987/2000, que han beneficiat les produccions intensives orientades a una major rendibilitat de mercat i molt dependents del regadiu. El percentatge de zones agrícoles supera el (50%) a Castella- La Manxa, Illes Balears, Regió de Múrcia, Extremadura, Andalusia i Castella-Lleó. La major superfície de regadius es troba al sud i a l'est de l'estat, així com a una zona 'el País Valencià- dels Països Catalans.
Les zones de regadiu on més han augmentat han estat a Múrcia, Castella-la Manxa i Andalusia. Les Comunitats Autònomes de la Cornisa Cantàbrica (Principat d'Astúries, Cantàbria, País Basc i Galícia) presenten els percentatges més baixos de zones agrícoles (40%).
Zones forestals estabilitzades
Les zones forestals i espais oberts que ocupen un (47,1%) de sòl a Espanya, presenten en conjunt, una tendència a l'estabilització o una lleugera disminució. No obstant això, en aquesta classe s'han donat profundes transformacions. Ha disminuït la superfície per incendis forestals (entre 1961 i l'any 2005 més de 6 milions d'ha pel foc) i pel creixement de zones urbanes i industrials a costa de zones forestals, i per altra banda s'han incrementat per l'abandonament agrari i les reforestacions que han originat una arbustització dels ecosistemes. Les infraestructures també han determinat una fragmentació del territori forestal, impedint la creació de masses contínues forestals que són les de major rellevància per a la recuperació dels processos ecològics ja que permeten la connectivitat entre ecosistemes.
Les zones humides, l'1%
Les zones humides i superfícies d'aigua representen gairebé l'1% de la superfície. En el període 1987/2000, es va produir un descens de zones humides naturals (3%) i un increment (19%) de les artificials (embassaments, salines i canals artificials). La major disminució es va produir en els rius i lleres naturals (12%). Les noves superfícies d'aigua no compensen des del punt de vista de la sostenibilitat i del manteniment dels processos la pèrdua de les naturals. Les causes més importants de la desaparició de zones humides litorals, són la construcció de superfícies artificials (44%) i la seva transformació en zones agrícoles.
Algunes causes
Segons apunta l'informe, 'el creixement econòmic d'Espanya es produeix a costa, entre altres causes, de la destrucció del territori, observant-se un fort acoblament entre l'augment del PIB i la destrucció per una banda del territori, com ja s'indicava en l'informe de Sostenibilitat 2005 de l'Observatori. El pes desmesurat de l'entramat financer constructor en el conjunt de l'economia espanyola aquesta tenint enormes impactes territorials, afavorint la compra d'habitatge com inversió en lloc de com valor d'ús i desviant recursos que haurien de dirigir-se cap a les línies productives més intensives en tecnologia, com l'I+D+i.'
Avançada tecnologia
A través d'una avançada metodologia s'ha pogut comparar per primera vegada els canvis d'ocupació del sòl en dos moments diferents (1987 i 2000) a nivell europeu, estatal i per comunitats nacionals i autònomes.
L'Institut Geogràfic Nacional, del Ministeri de Foment, ha coordinat el projecte CORINE Land Cover elaborat en conjunt amb totes les Comunitats Autònomes que ha produït i recopilat amb un gran rigor metodològic tota aquesta informació en el període 1987-2000. L'informe s'ha realitzat a través de les dades aportades per la fotointerpretació de les imatges captades pels satèl'lits Landsat i Spot.
Exposició complementària
A més de l'informe, s'ha presentat una exposició amb algunes de les imatges més espectaculars i rellevants que exemplifiquen els principals processos observats a Espanya des de la dècada dels cinquanta fins a l'actualitat, com ara la desaparició d'aiguamolls, la creació de regadius, la construcció de la costa, l'augment de les ciutats.... La selecció ha estat realitzada per l'Institut de Desenvolupament Regional de la Universitat de Castella-la Manxa d'Albacete i han intervingut instituts de teledetecció de pràcticament tots els territoris de l'estat.
