18/09/2006 - 00:00
Arquitecte. Assessor de la junta de govern del COAC. Exdegà del COAC.
[ accedeix a la resta d'entrevistes ]
Quines són les principals consecucions del Decret d'ecoeficiència aprovat per la Generalitat?
Aquest decret fa referència fonamentalment a paràmetres ambientals des del punt de vista tèrmic i de bondat de les condicions d'habitabilitat i sostenibilitat. En aquest sentit el decret contempla tres aspectes principals: estalvi d'aigua mitjançant sistemes de separació d'aigües pluvials i residuals, aixetes de baix consum i sistemes economitzadors a les cisternes; estalvi energètic amb una millora del l'aïllament dels edificis ( tant a nivell tèrmic com acústic) i la utilització de l'energia solar alternativa per la producció d'aigua calenta sanitària, en percentatge en funció de la ubicació del municipi i el consum; i per últim, aquest decret marca una puntuació mínima de 10 punts que ha d'assolir un edifici en termes d'aprofitament de l'energia per sistemes indirectes (cobertes ajardinades, detectors de presència pel control de la il·luminació, utilització de productes prefabricats, etc.).
I les assignatures pendents d'aquest Decret?
Per poder tenir un avanç important en l'ecoeficiència energètica i de la sostenibilitat en el camp edificatori, cal que es comptabilitzin i complementin les dues normatives, el decret i el codi, i per tant ha d'existir una correspondència i visió transversal i complementària entre ells.
Una assignatura pendent és el traspàs de totes aquestes preocupacions i mesures d'ecoeficiència energètica i millora ambiental dels edificis al planejament urbanístic, ja que si no es consideren aquests en l'ordenació del territori pot dificultar l'aplicació de solucions que afecten a l'equilibri energètic de l'edifici. És a dir, cal que el planejament urbanístic visualitzi aquest decret, tenint en compte la ubicació dels edificis, les seves concentracions i la mobilitat urbana, per facilitar en gran mesura el bon seguiment de l'aplicació del decret.
En quant al Codi tècnic de l'edificació aprovat pel Govern espanyol, quins són els principals èxits en clau sostenibilista?
La LOE, Llei d'ordenació de l'edificació de 1999, ja ordenava que es desenvolupés un Codi Tècnic per mantenir i augmentar la qualitat dels edificis. Dins aquest Codi Tècnic, apareix el concepte de sostenibilitat, de seguretat i el d'habitabilitat, amb referència explícita a l'estalvi energètic. Per primera vegada a Espanya es contempla el balanç global d'energia de l'edifici, tenint en compte l'energia perduda i la guanyada tant a l'hivern com a l'estiu. El codi també normalitza i estableix un control sobre l'aïllament tèrmic de l'edifici i la permeabilitat de l'envolvent del mateix. En quant al tema acústic, intenta resoldre el problema de l'aïllament de l'exterior i de l'interior dels edificis entre diferents unitats d'ocupació, i això comportarà canvis importants en els sistemes constructius. Així mateix, proposa noves solucions de disseny de l'enllumenat i obliga en tots els edificis, independentment de la seva ubicació i tipologia, a la utilització d'un percentatge d'energia solar alternativa per la producció d'aigua calenta sanitària. A més, una novetat al codi, és que determina la col·locació de pannells fotovoltaics per energia elèctrica general i poder ser comercialitzada en edificis de certa singularitat.
El Codi es troba en vigor des del mes de març (29 de març). Al setembre s'hauran d'aplicar obligatòriament les normatives referides als Documents Bàsics de seguretat contra incendis (SI), de seguretat en l'ús de l'edifici (SU) i d'eficiència energètica (HE). Al març de 2007 el Codi ja serà plenament obligatori i serà aleshores quan haurem de disposar de solucions homologades, comprovades i reconegudes pel Ministeri d'Habitatge, mitjançant el mecanisme de 'Documents Reconeguts'.
Per tant la principal consecució del Codi Tècnic serà la millora en la eficiència tècnica dels edificis i una millora de la qualitat.
Quines són les assignatures pendents del Codi?
El Codi Tècnic contempla molts aspectes de la construcció dels edificis, malgrat que alguns com el de l'energia elèctrica segueix un tractament específic del Ministeri d'Indústria (Reglament de Baixa Tensió), o com el del formigó, regulat per una normativa del Ministeri de Fomento. El codi té un àmbit molt ampli; contempla un ventall d'exigències, però s'ha d'introduir una visió de transversalitat per a què la seva aplicabilitat sigui correcta i possible.
Malgrat tot, és un Codi molt adaptable i obert, que disposa d'uns Documents Bàsics reglamentaris i uns Documents Reconeguts on s'ubicaran aquelles solucions constructives noves, procediments, interpretacions, etc. reconeguts pel Ministeri i que poden ser incorporats i aplicats per al compliment de les exigències bàsiques. La voluntat del Codi és facilitar els camins per arribar a la qualitat i a la sostenibilitat de l'edifici, i per això és un codi que propugna la innovació tecnològica tot actualitzant-la contínuament
