[VACANCES SOSTENIBLES?] Què ens costen les vacances?

Paquets turístics amb tot inclòs, descomptes per al nens, ofertes 2x1, gangues d'última hora i vols de baix cost. Fa l'efecte que en els darrers anys aprofitar les vacances per viatjar sigui cada vegada més barat... per les nostres butxaques. Però, quins són els efectes ambientals del turisme? Com afecten els nostres desplaçaments i estades els llocs on anem, i el conjunt del planeta? Negoci mundial de creixement imparable El turisme és una de les indústries més potents i dinàmiques, amb més de 842 milions de desplaçaments internacionals l'any passat i un volum de negoci mundial superior a les exportacions de petroli o d'automòbils. I creix any rere any. Segons dades de l'Organització Mundial del Turisme, durant els quatre primers mesos de 2007, ha augmentat un 6%, sobretot a l'Àsia, Àfrica i l'Orient Mitjà. No només viatgem més, sinó també més lluny. Actualment la indústria turística dóna feina a 20 milions de persones a la Unió Europea, i a moltes de les àrees més pobres del planeta és la font principal d'ocupació i ingressos. Però el turisme contribueix a la degradació ambiental i al canvi climàtic, cosa que posa en perill al mateix sector. Empresaris i governants comencen a adonar-se'n de la necessitat de minimitzar-ne els efectes i trobar alternatives sostenibles. En bona part, però, el negoci turístic continua repetint uns models que exploten els recursos existents sense pensar en les conseqüències a llarg termini. CO2 turístic L'impacte directe més gran dels viatges turístics és l'emissió de CO2. Els desplaçaments comporten l'ús de combustibles, tant en transports de carretera com per avió. Només a Catalunya, es preveuen més de 70.000 vols durant els mesos de juliol i agost, i al conjunt de l'estat espanyol els trajectes en cotxe superaran els noranta milions. Si pensem que un vol transatlàntic d'anada i tornada suposa tant CO2 com el que provoca una persona en un any per l'ús del cotxe, electricitat i calefacció, no ens estranyarà que es prevegi que l'any 2050 el 15% del tot el CO2 del món sigui del transport turístic. I a més no es limita només a les persones, sinó que afecta també les mercaderies perquè són molts els viatgers que volen trobar productes occidentals encara que vagin als indrets més remots del planeta. El turisme també fa augmentar el CO2 per la demanda energètica i usos no responsables. Així, per exemple, el consum d'energia a les zones costaneres es dispara cada estiu, en bona part per l'ús -sovint abusiu- de l'aire condicionat. I en països de temperatures molt càlides o molt fredes, és habitual que els autobusos turístics deixin els motors en marxa mentre els passatgers fan visites o excursions per tal de mantenir funcionant l'aire condicionat o la calefacció. Descontrol en el consum d'aigua Segons l'agència europea de medi ambient, un turista allotjat a un hotel fa servir més del doble d'aigua que els habitants de la zona. Altres fonts parlen de consums set vegades més grans. Si sumem, a més, l'aigua que es destina a les dutxes de la platja, les piscines, els jardins d'hotels i restaurants i els camps de golf, la xifra es pot disparar fins als 3.000 litres per dia i turista (la mitjana a l'estat espanyol és de 200 litres d'aigua per persona). Aquest consum excessiu és encara més preocupant a països on la població ja pateix restriccions en l'accés a l'aigua mentre que als turistes no se'ls indica cap límit de consum, tot i que sovint arriben justament en els moments de més calor i sequera. En ocasions aquests desequilibris van acompanyats de productes químics que empitjoren la situació. Per exemple, per al manteniment anual d'un camp de golf a una regió tropical com ara Tailàndia, calen 1.500 quilos de fertilitzants i herbicides, i es fa servir tanta aigua com la que consumeixen 60.000 habitants rurals d'aquell país. L'augment del consum comporta també més aigües residuals que s'han de depurar o llençar als rius o mars, amb efectes nocius sobre la salinitat i els ecosistemes. Aquesta contaminació de l'aigua pot arribar a tenir conseqüències greus pels animals i els humans. Sol i platja, explotació massiva No cal pensar en indrets exòtics per adonar-nos dels efectes negatius que por tenir l'explotació turística descontrolada. La mar Mediterrània és una de les més contaminades del món i, en part, és a causa del turisme massiu. La construcció a la costa ha estat excessiva: més de 46.000 quilòmetres de la costa mediterrània són urbanitzats. I encara es continua construint. No és, malauradament, un cas únic. La urbanització de platges ha estat una constant a costes i illes de tot el món. Amb això s'han destruït els hàbitats d'algunes espècies animals, com foques i tortugues marines. Els ecosistemes s'han vist afectats també per l'extracció de sorra del fons marí per a la regeneració de platges, tot i que s'ha vist que és una mesura poc eficient perquè, amb el temps, la mar es torna a engolir la sorra. Encara es fa a alguns llocs per tal d'acomplir les expectatives dels turistes. A les aigües marines, probablement una de les espècies més afectades han estat els coralls, que a més de la contaminació de l'aigua, han patit trencaments per part de submarinistes, pel pas freqüent de creuers i per la pesca massiva amb explosius que s'ha fet durant molt anys per tal d'abastir de peix els turistes. Construccions i infrastructures Les platges no són les úniques zones on s'ha construït de manera massiva. Le àrees de muntanya i molts indrets propers a zones de gran riquesa natural han vist com proliferen hotels, restaurants i complexos d'oci. Durant dècades, aquestes construccions s'han fet sense tenir en compte l'impacte ambiental i en el paisatge, que pot haver quedat malmès per sempre. De la mateixa manera, s'han fet noves carreteres, aeroports, aparcaments i abocadors de residus, i no sempre s'han respectat criteris sostenibles, ni a casa nostra ni a bona part de les destinacions turístiques d'arreu. Amb aquestes obres s'ha afavorit l'erosió i s'ha afectat la vida dels animals salvatges, l'espai natural dels quals ha quedat reduït i sovint dividit pel que per a ells són barreres infranquejables. Zones forestals i pèrdua de biodiversitat Les zones boscoses han patit en moltes zones turístiques incendis intencionats per tal d'aconseguir més sòl urbanitzable. En altres casos s'han explotat per aconseguir fusta per a la construcció, o per cremar, com en el cas de les rutes de trekking del Nepal, on es consumeixen uns cinc quilos de fusta per turista i dia. La flora i la fauna també pateixen els efectes. Fins i tot si es tracta de parcs naturals protegits i visites controlades, la presència de persones causa estrès en els animals, segons els experts. I el trepitjar continu de sabates sobre els camins deteriora la vegetació i el terra. El dany és encara més gran, òbviament, si no es respecten els trajectes indicats. Residus aliens El tractament de brossa és un dels grans problemes per moltes zones amb gran afluència de turistes. Al Carib, per exemple, els creuers generen 70.000 tones de residus cada any; tres quilos i mig diaris per passatger. Els residents de la zona no arriben a generar un quilo diari. A les àrees de muntanya, algunss aficionats al trekking arriben a deixar abandonades bombones d'oxigen i fins i tot material dels campaments. Alguns dels camins que creuen els Andes al Perú, o d'altres al Nepal, es coneixen com el 'camí de la Coca-Cola' o el 'camí del paper higiènic' en referència a la quantitat de deixalles alienes que acumulen. Repercussions sobre els habitants de la zona Si bé, com s'ha apuntat més amunt, el turisme és una font d'ingressos molt important, i algunes regions depenen gairebé de manera total d'aquesta indústria, els beneficis no són sempre directes sobre la població autòctona. En molts casos, els propietaris dels grans complexos turístics són empreses estrangeres (europees o nord-americanes) que només compten amb els habitants de l'àrea per a feines temporals o de baixa remuneració. El turisme pot ser beneficiós A pesar de totes les conseqüències negatives que comporta el turisme, pot ser molt beneficiós per protegir i conservar els recursos naturals si es gestiona de manera correcta. Les butxaques dels turistes contribueixen a crear parcs naturals i preservar espècies que desapareixerien sense aquest ajut, i el coneixement directe fa créixer la conscienciació sobre els diversos abusos que pateix el planeta.