[FORESTAL 2007] Terrades sobre canvi climàtic: l'IPCC va ser 'massa optimista'

Jaume Terrades, catedràtic d'ecologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i fundador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), va impartir la lliçó de clausura del II Congrés Forestal Català. Terrades va voler deixar clar que la situació és gravíssima i fins i tot pitjor que algunes de les previsions més pessimistes. En aquest sentit, va parlar de les 'autoacceleracions'; processos que es retroalimenten positivament i que amplifiquen les conseqüències del canvi climàtic. A nivell oceànic, l'escalfament provoca el desglaç a l'Àrtic; aquest fet suposa un augment de l'absorció de la radiació solar que de nou causa l'escalfament del planeta. També a nivell tropical, el nou escenari suposa incrementar l'evapotranspiració i en conseqüència disminuir la producció vegetal. Amb aquestes circumstàncies, el CO2 fixat és menor i per tant a la pràctica suposa alliberar part d'aquest gas d'efecte hivernacle. De nou, es tanca el cercle ja que es produeix un escalfament induït. Fins i tot, es considera que si la temperatura augmenta uns 6 ºC, el procés esdevindria irreversible. Terrades adverteix que hi ha altres estudis que situen aquest llindar en magnituds menors. Previsions molt pessimistes El Global Carbon Project (GCP), una iniciativa de diverses institucions internacionals com el Programa Biosfera ' Geosfera de Nacions Unides, i que en els seus estudis més recents afirma que el Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic (IPCC) va ser 'massa' optimista en les seves previsions. Per tal d'explicar-ho Jaume Terrades va presentar dades de l'ecòleg català Pep Canadell que actualment treballa a Camberra (Austràlia) com a director executiu del GCP. En en aquest sentit l'augment anual de la concentració de CO2 entre 2000 i 2005 ha estat del 3,3%, dos punts per sobre que la dècada dels 90. Terrades recorda que el IV Informe de l'IPCC analitza bàsicament dades fins al 2000. Amb aquestes dades sobre la taula segons el Global Carbon Projecte la realitat està superant el pitjor dels escenaris previstos. Aquest fet, no només es dóna en la concentració de gasos d'efecte hivernacle sinó també en temperatura i nivell del mar. Les causes segons Jaume Terrades s'han de cercar en l'acceleració de l'economia fòssil de la Xina, l'Índia i altres països en vies de desenvolupament i a la disminució de la intensitat energètica de l'economia mundial així com el seu creixement global. Altrament, han fallat dues hipòtesis: el CO2 havia d'actuar com a fertilitzant a causa de la disminució de la pluja i els oceans han disminuït la seva capacitat d'absorció per l'augment de vent a causa de l'escalfament global. D'altra banda, embornals naturals com els boscos o el sòl s'han reduït. D'aquesta manera, la relació de repartiment del carboni emès (25% als oceans, 25% a la vegetació i 50% atmosfera) es desequilibra. Per tant, a banda d'augmentar les emissions, aquestes provoquen un escalfament global major. Tal com va anunciar recentment Pep Canadell, la concentració ha arribat a 381 ppm, la xifra més alta de la història. Canvi climàtic i boscos Amb aquest context sobre la taula Jaume Terrades va voler mostrar les relacions entre canvi climàtic i sistema forestal. Una dada realment interessant és que a la famosa onada de calor de 2003, la producció primària neta (dels vegetals) va disminuir un 40%. Si tenim en compte que a partir de l'estiu 2035 serà habitual superar els registres d'aquell any, i que el 2075 succeirà sempre ho podem entendre com un 'avís'. Terrades recorda que les conseqüències sobre els sistemes forestals no seran lineals. Espècies com l'alzina presenten canvis ecofisiològics extrems, és a dir, amb petites diferències de temperatura l'afectació sobre el seu funcionament és total. D'altra banda, la percepció social sobre el canvi climàtic es focalitza respecte als arbres. És realment important la desforestació per l'escalfament global? La resposta és clarament afirmativa, ja que les emissions anuals derivades d'aquest procés, entès com a pèrdua de capacitat embornal, és de 1,5 Pg C (un Pg són 1015 gr!) xifra superior a les derivades de la combustió del gas natural. Actualment, malgrat que encara un 30% de la superfície terrestre és forestal, països com Brasil o Indonèsia perden 3 i 2 milions d'ha anuals respectivament. En aquest sentit es parla de l'objectiu del triple 50: aconseguir que l'any 2050 la taxa de desforestació s'hagi reduït a la meitat i que s'aturi en un 50% de la superfície actual. Si s'aconseguís s'estalviarien les emissions derivades de combustibles fòssils equivalents a sis anys. Un escenari substancialment diferent A Europa i especialment a Catalunya l'escenari és un altre. No només no es perd superfície forestal, sinó que augmentat de manera 'descontrolada', i en general, bona part de les forests deixen de ser gestionades. Tal com s'ha comentat en diversos dels articles precedents les conseqüències són diverses: plagues, pèrdua de biodiversitat, degradació del paisatge i especialment increment del risc de grans incendis forestals. Terrades en aquest punt és molt clar: 'un incendi de dimensions gegantines és un element desastrós pel canvi climàtic'; tant per l'alliberament de calor i substàncies sòlides, com per la quantitat de biomassa que es perd. En aquest punt, el catedràtic va ironitzar sobre la visita del mediàtic Al Gore en la I Trobada internacional d'Amics dels Arbres, 'es nota que no coneix el nostre país, ja que si el conegués no s'atreviria a dir que aquí hem de plantar milions d'arbres; ans al contrari, n'hem de treure ja que sinó se'ns cremaran i encara serà pitjor'. Tot i que els models climàtics encara són massa incerts respecte a l'evolució de la precipitació (més informació aquí), l'augment d'evapotranspiració és un factor de risc per la recurrència d'incendis forestals. En aquest sentit, un episodi d'incendis simultanis com Canàries i Grècia (2007), Galícia (2006), Portugal (2003)... supera a qualsevol operatiu d'extinció i esdevé una catàstrofe ecològica. També va repassar la constatació d'estudis sobre els efectes fenològics del canvi climàtic. Treballs de biòlegs com Josep Peñuelas o Constantí Stefanescu han pogut concloure que mentre espècies vegetals i papallones avancen els seus cicles vitals (floració, fructificació, reproducció...) els ocells els retarden. Per exemple, en el cas del Montseny les fulles apareixen vint dies abans i cauen tretze dies després respecte a vint anys ençà. Tot aquest escenari suposa un augment de les plagues, ja que els insectes -juntament amb els arbres- avancen els seu cicle, però els seus depredadors (els ocells) arriben molt més tard. Així mateix, en un altre estudi encapçalat pel biòleg del CREAF Josep Peñuelas, s'ha volgut modelitzar la resposta d'un hàbitat com les brolles al canvi de condicions climàtiques. Els resultats mostren que en les parcel·les amb una temperatura major es denota una disminució de la riquesa (nombre absolut d'espècies vegetals); mentre que en els casos que s'ha reduït el recurs hídric no només s'ha afectat a la riquesa sinó també a la densitat de plàntules. Terrades és clar: 'el canvi climàtic afectarà de manera molt clara a la biodiversitat'. Aquesta qüestió també té implicacions microeconòmiques en casos com les pastures i la ramaderia. En una comunicació presentada per Teresa Sebastià, responsable d'Ecologia Vegetal del CTFC, s'afirma que en un escenari més temperat canviaran les espècies típiques dels prats de muntanya. Malgrat que augmentarà la biomassa, s'esdevindrà una pèrdua de qualitat de l'herba. Aquest fet 'pot suposar un punt crític per al manteniment de la ramaderia extensiva'. De nou els cicles es retroalimenten, ja que s'ha constatat que el pasturatge oví i vacum potencia grups d'espècies concretes. En aquest sentit, la màxima diversitat es dóna en aquelles zones on al llarg de l'any hi pasturen ambdós tipologies ramaderes. Mitigar el canvi climàtic des de la política forestal Jaume Terrades, per tal d'evitar ser 'catastrofista' va finalitzar la seva ponència amb possibles vies que des de la política forestal permetin mitigar els efectes del canvi climàtic. Per una banda, aposta per potenciar la biomassa dels boscos com a combustibles per tal d'estalviar emissions fòssils així com invertir el procés de substitució de productes forestals per sintètics. Finalment, considera necessari la gestió silvícola com a eina clau per evitar incendis i plagues i en conseqüència la reducció de la capacitat de fixar carboni.