Científics catalans alerten de les conseqüències del canvi climàtic al país

El canvi climàtic que s'està produint a escala planetària tindrà unes conseqüències concretes a Catalunya que cal preveure per tal de mitigar-les i adaptar-nos-hi. Aquest és el principal repte que assenyala l'Informe 2007 de l'Observatori del Risc que s'ha presentat el dimarts 16 d'octubre a Barcelona. Enguany aquest informe porta l'il·lustratiu nom de: 'Canvi climàtic, som a temps d'aturar-lo?'. Les conseqüències més preocupants que preveu l'informe si no s'actua per evitar-ho seran la desaparició de deltes (principalment de l'Ebre però també del Llobregat) i de la superfície d'algunes platges, una major freqüència de les onades de calor i problemes de disponibilitat d'aigua. Durant la presentació de l'informe, Joan Ribó, president de l'Institut d'Estudis de la Seguretat i degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona, ha volgut subratllar que aquest document no té la voluntat d'alarmar la població, sinó que té la intenció de donar a conèixer els possibles efectes que pot tenir el canvi climàtic i animar que es prenguin les mesures necessàries per minimitzar aquests efectes. Qui hauria de prendre aquestes mesures necessàries són tant les administracions públiques com les persones en la seva vida diària. Efectes del canvi sobre el territori català Pere Torres, director tècnic de l'Institut Cerdà i autor de l'Informe 2007, ha explicat que són quatre els aspectes que han preocupat els científics de l'Observatori del Risc, i és sobre aquests temes que han aprofundit l'estudi, ja que consideren que són els que poden tenir major impacte sobre la vida de la població:

> Impacte del canvi climàtic en el litoral català Catalunya és un país fonamentalment litoral, és a dir que un 70% de la població viu a la franja de 20 quilòmetres costa endins. L'augment previst del nivell del mar pot afectar la vida d'aquests milions de persones i també aspectes claus de l'economia catalana com el turisme. Hi ha algunes dades que mostren que ja han començat a produir-se canvis, que tot indica que augmentaran durant els propers anys: hi ha més temporals, hi ha un canvi en el règim de les onades i ja ha començat a créixer el nivell del mar. Les zones més baixes com els deltes són les més sensibles a qualsevol d'aquests canvis. L'Observatori conclou que si l'aigua del mar augmenta 50 centímetres el delta de l'Ebre desapareixerà, i la previsió de l'IPCC és que al llarg del segle XXI el nivell pugi entre 18 i 59 centímetres. Tot i la preocupació pel futur de la costa, els autors de l'informe asseguren que durant els propers 15 anys no s'espera cap conseqüència rellevant sobre el litoral, i per tant conclouen que encara som a temps d'actuar. > Impacte sobre la salut Es preveu una possible alteració de malalties ja existents com a conseqüència del canvi climàtic. Pere Torres ha posat l'exemple de les malalties transmeses per insectes, animals que podrien ser més presents si les temperatures s'eleven i, per tant, perllongar més en el temps els períodes de presència d'algunes malalties. Un altre dels problemes associats al canvi serà la major freqüència d'onades de calor, que no són altra cosa que canvis bruscos de la temperatura que es mantenen durant uns quants dies. El problema és que el cos no té capacitat de donar-hi resposta, i encara li és més difícil si també augmenten, tal com es preveu, les temperatures mínimes. Tot i que Pere Torres ha avisat que cal estar alerta a aquestes previsions, també ha assegurat que si Catalunya manté la xarxa de detecció d'epidèmies i la qualitat del sistema sanitari serà capaç de fer front a aquests impactes sobre la salut sense problemes. > Aridesa A la nostra àrea geogràfica, la transformació del clima comportarà problemes de disponibilitat d'aigua per una disminució de les pluges, però alhora aquestes seran més concentrades i en episodis torrencials. Aquesta és una de les conseqüències que més preocupa als investigadors de l'Observatori del Risc. La preocupació s'accentua tenint en compte que cada cop hi ha més població i que, a més, la demanda d'aigua per càpita va creixent. > Conseqüències econòmiques Si bé en tots els àmbits anteriors hi ha consens a l'hora d'avaluar-ne les causes, l'autor de l'informe ha explicat que la disparitat de criteris és extraordinària a l'hora de quantificar econòmicament els efectes del canvi climàtic. I és que cada escola de pensament econòmic arriba a unes conclusions diferents.

Com afrontar el canvi? Preguntat per l'efectivitat de les polítiques que fan les administracions per abordar les conseqüències del canvi climàtic al nostre país, Pere Torres ha explicat que encara s'estan definint i que per tant no ho han pogut estudiar. Tot i això, ha assenyalat que aquestes polítiques tenen l'objectiu tant a Catalunya com a l'Estat espanyol de complir amb el protocol de Kioto. 'Però amb Kioto en tenim prou?', s'ha preguntat Torres, i ha lamentat que és insuficient. L'autor de l'informe català ha destacat que caldran nous objectius de reducció quan aquest protocol es renovi el 2012. Joan Ribó ha afegit que el que cal per afrontar el canvi planetari és 'un canvi de cultura, un canvi de paradigma. És normal que als països en vies de desenvolupament vulguin tenir un cotxe com els habitants de Barcelona, però hem de reflexionar sobre la repercussió que tindria. Cal buscar alternatives que vagin en el sentit de la reducció'. La resta de persones que han intervingut a la roda de premsa han compartit la idea de la reducció, especialment del nombre de cotxes existents. Jaume Curbet, director de l'Observatori del Risc, ha destacat que 'la situació preocupant no és la crisi produïda pel canvi climàtic previst, sinó la manera de no afrontar-lo'. El risc de les actituds L'Observatori del Risc, en relació amb el canvi climàtic, ha volgut alertar enguany del risc vinculat a les nostres actituds, ja que hi ha tres postures que poden dificultar adoptar les accions necessàries per mitigar els efectes i adaptar-nos-hi. Aquestes actituds són la incredulitat, la parsimònia i la precipitació. En relació a aquesta darrera actitud, Pere Torres alerta que tenim tendència a 'enamorar-nos de solucions úniques i simples', però no podem oblidar que 'el canvi climàtic és complex i, per tant, requereix una resposta complexa'. Joan Vallvé, president de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya, ha compartit aquesta visió de Torres i ha lamentat que massa sovint els ministeris de Medi Ambient (i la resta d'organismes competents en aquesta matèria) tendeixen 'a voler salvar el món amb una mesura extraordinària'. Punts de partida compartits Pere Torres, l'autor de l'Informe, ha explicat que els científics que han elaborat l'informe partien d'unes premisses comunes a l'hora d'enfocar l'objecte d'estudi que ha abordat cadascun:

> L'informe l'han elaborat a partir de les conclusions a què ha arribat l'IPCC (Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic), ja que l'estudi que aquest organisme elabora cada sis anys té un nivell de rigor que garanteix la seguretat de les dades que aporta. Pere Torres ha recordat que aquestes dades globals conclouen que l'escalfament del planeta és inequívoc, que aquest canvi és atribuïble a l'activitat humana (principalment per l'ús dels combustibles fòssils) amb una fiabilitat del 90% de certesa, que les emissions de CO2 estan augmentant, que el canvis s'està accelerant i que no es pot abordar el canvi de manera aïllada sinó que s'ha de vincular al model de desenvolupament. > Per fer front als canvis previsibles i evitar conseqüències negatives, Pere Torres ha explicat que cal actuar en dos sentits: mitigar el canvi, és a dir treballar perquè s'emetin menys gasos d'efecte hivernacle; i adoptar mesures d'adaptació als canvis que ja sabem que no podrem evitar. > L'informe parla d'escenaris possibles. Això no significa que siguin escenaris inevitables, ans al contrari. > La voluntat de territorialitzar a Catalunya els escenaris globals previsibles és avui en dia encara difícil, ja que, com ha explicat Torres, 'no disposem de prou estudis que ens permetin concretar les previsions amb prou grau de certesa al Mediterrani nord-occidental. Per tant, les dades ofertes són aproximacions preliminars, i encara queda molta feina per fer.

L'Informe de l'Observatori del Risc l'elabora anualment la Fundació Privada Institut d'Estudis de la Seguretat amb el suport dels col·legis d'Enginyers Industrials de Catalunya i d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. MÉS INFORMACIÓ: Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona