Nolbert Bilbeny fa una crida a replantejar el model de creixement i desactivar les excuses

'Estem poc disposat a canvis de sistema o forma de vida: la gent no vol sacrificar el seu nivell de vida i els polítics no volen baixar els índexs de productivitat'. Així de contundent va obrir la seva reflexió Norbert Bilbeny, catedràtic d'Ètica de la UB, en la cloenda de la Convenció Catalana del Canvi Climàtic el dimecres 17 d'octubre. I és que per Bilbeny, cal un canvi de model per afrontar el canvi climàtic, un compromís ètic per anar a la radicalitat de tota acció possible i replantejar-nos el model de benestar. Sinó ho afrontem amb aquesta radicalitat, va assegurar, tot el que fem serà tapar forats de la nau. Durant la intervenció, Bilbeny no es va voler quedar només en la crítica a com s'afronta aquest canvi: 'Com que el problema és global, cal donar respostes globals, tant pel que fa a la normativa com a òrgans d'abast global que fixin mesures per a la contenció energètica. Precisament, si el protocol de Kioto no es compleix és perquè no hi ha qui obligui les corporacions, les institucions i la ciutadania a complir-ho, sinó que confiem que amb la bona voluntat i l'ètica dels governs regionals i dels ciutadans anirem fent'. I confiar en la bona voluntat és erroni, va assegurar, perquè 'la societat és materialista de tipus consumista, i el lideratge polític té nivell baix'. Desactivar les excuses Seguint el fil de les voluntats, el catedràtic d'Ètica va apuntar les excuses com el principal problema moral al que ens enfrontem: 'Tant per part dels governs com per part de la ciutadania sorgeixen excuses per no actuar. Però la responsabilitat sobre el canvi climàtic és de tothom, i ja fa molts anys que ho sabem. Això la nostra consciència ètica no ho pot negar'. Bilbeny va reconèixer que comparat amb el total planetari l'impacte de Catalunya és reduït en el clima, però va afegir que no podem oblidar que emetem el doble de CO2 que la mitjana mundial. Desentendre'ns-en és, doncs, una irresponsabilitat. I com desactivar les excuses? La recepta de Bilbeny és activar les solucions. I aquestes solucions, és a dir, els deures a complir per afrontar el canvi climàtic, han de ser més o menys clares. I per tal de predicar amb l'exemple, Bilbeny ja va fer un llistat d'aquests deures urgents:

> Fer clars i explícits els deures i apel·lar directament als ordres de responsabilitat. > Presentar obligacions pel canvi climàtic a tothom i iguals per a tothom enfortint la idea de corresponsabilitat i solidaritat entre generacions. > Motivar i fer pedagogia de les nostres responsabilitats globals. Aquí hi ha un problema perquè som una cultura acostumada a transferir les responsabilitats. > Introduir normatives legals que vagin acompanyades de sancions.

'Potser sembla que estem en un cercle ple de fatalitats', va concloure Norbert Bilbeny davant del panorama que ell mateix havia dibuixat. Però va voler animar els assistents a actuar perquè, segons va assegurar, 'els catalans i les catalanes ja hi estem acostumats, i per sortir-nos-en d'aquest tipus de situacions creiem en l'esforç. Així que d'aquesta també ens en sortirem'. 'Però alerta', va avisar, 'la reconstrucció d'ara té el temps limitat'.