Edward O. Wilson: 'Treballo set dies a la setmana... hem de trobar solució als problemes del medi!'

Edward Osborne Wilson té 78 anys i fa més de mig segle que investiga la biodiversitat, terme que ell mateix va crear, a la Universitat de Harvard. Biòleg i entomòleg (expert en insectes), és un dels científics més importants del món per la seva tasca al voltant de l'evolució i la sociobiologia. Ha rebut la medalla nacional de la ciència als Estats Units, dos premis Pulitzer i el premi Crafoord, l'equivalent als premis Nobel en el camp de la biologia. I ara acaba de rebre el Premi Internacional Catalunya que atorga anualment la Generalitat a aquelles persones que han contribuït decisivament a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món. El lliurament del premi es va fer dimarts, 13 de novembre (més informació, aquí. El seu últim llibre (editat també en català) porta per títol La Creació, una crida per salvar la vida a la Terra. Fins a quin punt està en perill la vida al nostre planeta? Està en gran perill per a les formes de vida que ens són més familiars, les més grans: animals i plantes, les formes de vida de les quals depèn directament la humanitat per a l'aliment i la pròpia vida. Potser no hi ha un perill tan elevat per als bacteris, però és possible que fins i tot s'estigui reduint la diversitat dels microorganismes. No ho sabem, perquè gairebé no sabem res sobre la diversitat dels microorganismes. Totes les espècies són igual d'importants? Depèn de com definim 'important'. Ara mateix a la consciència de la gent les úniques espècies que són importants, en moltes cultures, són molt poques: sobretot els animals grans i les plantes. Però per als ecosistemes dels quals depenen les nostres vides, són importants la gran majoria de les espècies. I si anem un pas més enllà, al que és important per a la humanitat a llarg termini, aleshores totes les espècies són importants pel coneixement que ens donaran mitjançant la investigació i perquè són part de l'herència de la Terra. Quines són les principals amenaces per a la biodiversitat? En aquest moment, l'activitat humana més destructiva és la pèrdua d'hàbitats, la destrucció d'hàbitats naturals arreu del món. I la segona causa d'extinció d'espècies de plantes i animals és la invasió d'espècies alienes, que fan malbé els ecosistemes i amenacen les espècies nadiues. Quins efectes té la superpoblació humana en la biodiversitat? Hi ha dues causes bàsiques d'activitat humana que porten a l'extinció d'espècies. Una és la superpoblació, hi ha massa persones. L'altra és el grau de consum per càpita. La superpoblació començarà a disminuir a finals d'aquest segle, quan la humanitat, segons les estimacions, arribarà a uns 9.000 milions de persones, un 40% més del que hi ha actualment. Podem gestionar aquesta xifra, però hem d'anar amb compte i cuidar de tot el planeta fins que passem aquest número màxim. Hem d'anar amb molt de compte també amb el consum, cal que desenvolupem noves tecnologies a tot el món que augmentin la qualitat de vida però reduint el consum. En altres paraules: el nostre objectiu principal ha de ser el desenvolupament sostenible. Estem a temps de salvar la biodiversitat? Podem si tenim més cura a l'hora de gestionar el planeta, i amb molt més coneixement. Una de les dificultats a les que hem de fer front és que ignorem gran part de la biodiversitat. Si hi incloem els microorganismes, els petits invertebrats, els insectes, els petits crustacis, etc., que són la base dels ecosistemes, només coneixem el 10% del total, encara desconeixem un 90%. Hem de treballar molt i de pressa per saber-ne més i poder aixísalvar la biodiversitat i crear un futur a llarg termini per la humanitat. Per desgràcia, el ciutadà mitjà a tot el món, incloent-hi els Estats Units, ignora tot això. Cal molta més educació. Ara la gent pot entendre el canvi climàtic i algunes de les conseqüències, però molt poques persones a tot el món comprenen el que està passant amb la resta de la vida. Podem fer-ho, però necessitem un esforç més gran a nivell global per salvar la biodiversitat. De quina manera es pot salvar la biodiversitat? Resulta que la major part de la biodiversitat es troba als tròpics, a països en desenvolupament. Això crea un problema perquè és on el desenvolupament és sovint imprudent i poc planificat. La part positiva és que hi ha certes àrees, anomenades 'punts calents', que contenen la majoria de la biodiversitat amenaçada, com ara algunes zones de l'Índia, les illes de Nova Zelanda o Nova Caledònia, o parts de Sud-Àfrica. Aquests punt suposen el 4% de la superfície terrestre. Podem protegir aquestes àrees, i els punts centrals dels boscos tropicals, com l'Amazònia, el Congo i Nova Guinea. I el millor de tot això és que costaria realment molt poc. Es podria fer amb només la mil·lèsima part del producte interior brut mundial d'un sol any. Amb 50.000 milions de dòlars, podem salvar més de la meitat de les espècies de la Terra. Així que hi ha una solució, no és impossible. Creu que es pot aconseguit tenint en compte els interessos econòmics i polítics? Hem de canviar les nostres prioritats d'alguna manera. Ara mateix malbaratem una quantitat enorme de diners i recursos en guerres, conflictes i el desenvolupament econòmic no sostenible. La guerra d'Irak, per exemple, que és un error, costarà uns 2,4 bilions de dòlars. I només calen 50.000 milions per garantir la conservació de la meitat de la biodiversitat del planeta. Això ens dóna una idea de la demència de l'espècie humana. Per què creu que els humans hem comés tants errors? Forma part de la nostra genètica? Crec que és genètic. Es basa en el desenvolupament extrem del tribalisme com a instint humà i en el paper fonamental de la competició entre grups en l'evolució humana. Durant milions d'anys els humans van viure en petits grups que competien els uns amb els altres. Ara tenim el mateix, en forma de nacionalismes i creació d'imperis, i fins i tot es reflexa als esports professionals. Destinem moltes energies i diners en diferents tipus de guerres i defenses. Però hem de trobar solucions, i podem fer-ho amb una minúscula part del que ara dilapidem en tot tipus de competicions. Com veu vostè la relació entre la comunitat científica i el poder? Els governs, tant les dictadures com les democràcies, només se centren en les necessitats que perceben de la gent a curt termini. En termes generals, els líders polítics no saben prou sobre com funciona el món, com funciona de veritat; no entenen, o no tenen interès, en el medi ambient i els recursos naturals. Estan més preocupats per la següent elecció. I el món dels negocis rarament mira més enllà del seu pressupost anual. Així que depenem dels ecologistes i dels científics per tenir una visió precisa del que passarà a llarg termini. Els líders polítics i econòmics haurien de prendre en consideració aquest coneixement, però encara no ho han fet. La ciència no és una ideologia, no és un sistema de creences. La ciència és simplement la manera que té la humanitat d'esbrinar la realitat del món i del univers. És només una tècnica. El canvi climàtic representa un punt d'inflexió important en aquest sentit. Ara tenim un problema tan gran i tan obvi que està canviant la visió dels líders mundials. I espero que aviat això portarà a augmentar la conscienciació també sobre la part viva del medi ambient. Fins ara la gent s'ha centrat en els aspectes físics com l'augment del nivell dels oceans, i ho entenen, però encara no entenen la importància de la biodiversitat. Però espero que això canviï. Com es pot millorar la conscienciació de la importància de la biodiversitat? Com explico al meu llibre, crec que els creients religiosos poden tenir un paper molt important en aquest sentit. Si entenen com és d'important preservar la creació, entesa com el conjunt de tot l'entorn, si esdevé un tema religiós i moral, les coses poden canviar. I sembla que fins a cert punt aquest plantejament està funcionant als Estats Units. Fa més de cinquanta anys que vostè investiga a Harvard. És impossible retirar-se quan s'és científic? Fa 56 anys que sóc a Harvard. I no tinc cap intenció de retirar-me. Vaig deixar de fer classes fa uns deu anys, però treballo els set dies de la setmana, perquè hem de trobar solucions als problemes del medi ambient i la vida a la Terra, i perquè hi ha molts camps per investigar. Quins són els seus propers projectes? L'any que ve publicaré un llibre, amb un altre científic de Harvard, amb el títol The Superorganism, que investiga els insectes socials com a un exemple de l'evolució social extrema. I també treballo en un altre projecte per treure a la llum els treballs desconeguts de José Celestino Mutis, el gran naturalista i científic espanyol mort a Colòmbia el segle XVIII, de qui s'acaben de trobar els diaris personals a Madrid.