[ESPECIAL IPCC VALÈNCIA] Després de València, el món mirarà Bali

És impossible dir-ho de forma més clara que Janos Pazstor, representant del Programa de les Nacions Unides de Medi Ambient, a la conferència inaugural de la 27a Sessió de l'IPCC: 'A València s'escriurà la guia que s'ha d'aprovar a Bali'. A aquesta illa d'Indonèsia es reunirà -entre el 3 i el 14 de desembre- la Conferència de les Parts del Protocol de Kyoto. Llavors, tots els governs del món començaran a discutir quines fórmules s'han d'aplicar per aconseguir reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle més enllà del 2012, un cop hagin caducat els acords de Kyoto. És en aquest sentit que l'Informe de Síntesi que s'aprovi avui a València, i que s'enviarà a tots els governs, podrà fer una pressió més immediata de cara que comencin a adoptar-se mesures urgentment. Científics i polítics Aquesta relació tan directa entre els textos de l'IPCC i les cimeres governamentals pot sobtar, però és que la funció del Panell no es limita a les formulacions teòriques. El seu propi President, Rajendra Pachauri va explicar que la seva funció és 'combinar la ciència i l'aplicació de polítiques' com 'cap altra institució humana ha aconseguit mai'. Aquesta politizació del treball científic és vital, doncs es pretén que els resultats dels seus informes tinguin després una aplicació real la presa de decisions de governs. Així doncs, a l'Informe que es farà públic avui, després de moltes hores de discussions, es faran recomanacions concretes per tal de reduir el nivell d'emissions. I encara que aquest no parlarà de diners, ja són moltes les veus -des de Greenpeace fins al mateix Pazstor- que demanen l'u per cent del PIB mundial per finançar les mesures necessàries per mitigar l'impacte del canvi climàtic. S'inicia un llarg procés En realitat, però, cap dels experts consultats posa les seves esperances en que a Bali es decideixi res de forma immediata. De fet, la direcció de l'IPCC ni tan sols hi serà, ja que l'11 de desembre hauran de ser a Oslo per recollir el premi Nobel. Això suposa una 'desgràcia', tal i com ho va expressar Yvo de Boer, secretari general de la convenció marc de les Nacions Unides sobre canvi climàtic, però no suficient com per fer canviar les agendes internacionals. En realitat, a Indonèsia començarà un llarg procés de negociació que es pot allargar fins a dos anys. Josep Garriga, director de l'Oficina de Canvi Climàtic de la Generalitat, preveu que no només no s'aprovarà res a Bali, 'sinó que tampoc es farà a [la propera conferència a ] Varsòvia' el 2008, i que s'haurà d'esperar 'fins l'últim minut de la l'últim dia' de la següent cimera, que està prevista a Copenhaguen el 2009. Aquesta és la data que es considera límit perquè els acords presos siguin aplicables abans que acabi el 2012, doncs llavors encara quedaran els processos de distribució regional 'com l'europeu- i de ratificació nacional. Però si aprovar el Protocol de Kyoto no va ser fàcil, encara ho serà menys el seu successor. Ara tocarà decidir quines són les responsabilitats dels països emergents, que llavors en quedaven exempts. També hauran d'augmentar els seus esforços els països desenvolupats, alguns dels quals ja no veien amb bons ulls -com els EUA- ni tan sols el 'poc ambiciós' Kyoto. A favor del nou acord juga els demolidors informes que l'IPCC ha anat publicant els últims anys i un grau de sensibilització ciutadana molt més gran que a Kyoto. Segons Mar Asunción, observadora de ADENA-WWF a la Sessió de València, 'les resolucions són difícils, doncs hi ha països que estan més preparats i van més ràpid' i en canvi n'hi ha d'altres que 'els costa més assumir-ho i es neguen a comprometre's'. A més, continua, 'no es pot posar en un mateix sac els EUA, amb la seva immensa responsabilitat històrica i que contaminen 20 milions anuals de tones de CO2 per habitant i any' que els països africans 'que no arriben a la tona' o Xina 'que està per les tres'. Asunción també destaca que 'ni la capacitat d'adaptar-se ni el nivell de desenvolupament són els mateixos' i demana una 'transferència tecnològica' perquè l'energia que es necessita pel desenvolupament pugui ser de fonts renovables. Males notícies a casa I contradient les declaracions públiques dels representants institucionals de l'Estat espanyol a la Sessió de València, a finals de setmana es va fer públic l'informe de l'Institut Worldwatch, les dades del qual són emprades per organismes oficials, on s'afirma que les emissions de gasos d'efecte hivernacle a l'Estat han tornat augmentar, el que fa 'més que probable' -en paraules del comunicat- que l'any és tanqui amb unes emissions fins a un 50% més elevades que les de l'any base (1990) i 13 punts més que l'objectiu governamental pel 2012. El pitjor de la notícia és que es podria trencar -a un mes vista que el Protocol de Kyoto entri en vigor- la tendència a la baixa que va marcar el 2006. Segons l'informe, un augment de la demanda elèctrica d'un 2% i el creixement de la producció d'aquesta mitjançant carbó es trobarien al darrere d'aquest resultat. Sembla doncs, que en aquests quatre anys queda molta feina per fer si no es vol arribar a pagar els 100 euros per tona emesa de més que marca el compromís europeu. Feina, a vegades, tan senzilla com apagar els llums exteriors de la Ciutat de les Arts i les Ciències, que aquests dies estaven enceses en ple migdia.