[CRÒNIQUES DES DE BALI 1] Les peculiaritats d'una conferència clau

A l'arribar a Bali, hom troba que les conferències de les Nacions Unides tenen unes dinàmiques pròpies que recorden unes a les altres i un no deixa de trobar-hi amb un seguit de símils. Podem dir que hi ha tot un entorn que es repeteix, en certa manera un cerimonial que es perpetua. D'entrada, així que hom arriba al lloc, primer s'ha de passar el protocol, molt ben establert, per acreditar-te (si has fet la preinscripció abans). Fas la cua pertinent, et fan una foto (no sempre) i et donen l'acreditació. Tot seguit, s'entra a un centre de conferències on s'hi troben tres elements molt repetits: primer, hi ha molta informació, hi ha munts de papers per damunt de totes les taules i taulells, on s'hi expliquen les referències de molts dels actes que es fan en sales i saletes, hi ha còpies dels informes que han publicat les agències especialitzades de les Nacions Unides, els diversos instituts experts en el tema, les universitats que hi estan treballant i tots tipus d'organitzacions de la Societat Civil i fulletons, molts fulletons de campanyes, organitzacions i un llarg etcètera. La quantitat d'informació és ingent i si no vas preparat per 'passar' del paperam (entre el que hi ha coses molt interessants) el mínim que pot passar és quedar desbordat, perquè és impossible digerir tot el que hi ha a l'abast. En segon lloc, hi ha un munt de paradetes o stands de tots tipus d'organitzacions, ... I en darrer lloc, hi ha molta gent que passeja, deambula; molta gent va aquests llocs a veure què hi ha, a trobar altra gent i, constantment, hi ha moltes persones que van amunt i avall. Segurament que, per a aquells que han seguit totes les conferències, això és el paisatge, és la manera de treballar, perquè el que realment és important és el que s'hi negocia i aquesta és la 13a reunió de tota una sèrie de passos que ens haurien de fer avançar tots cap a la sostenibilitat energètica i climàtica. (I si ho poso en condicional és perquè tots els informes coincideixen en que no només no anem en la direcció adequada, sinó que anem en direcció contrària). De totes maneres, generalitzar sempre és delicat i, per això, cal dir que aquesta Conferència de les Nacions Unides del Conveni Marc del Canvi Climàtic té algunes peculiaritats. Alguns elements que destaquen:

> Es nota clarament que hi ha una presència important de la societat civil. Per una banda, perquè el volum de paper a l'interior és especialment enorme i, per altra banda, perquè es troba aquell toc de color que la societat civil sap posar: des del termòmetre de 5 metres que Greenpeace hi ha posat a l'entrada, passant per les minimanifestacions i 'performances' que hi ha cada tarda a l'entrada, la gran quantitat d'activitats paral·leles que es fan (side events, en l'argot d'aquestes conferències) fins a la quantitat de gent que hi ha. Vaja hi ha molta activitat més enllà de les reunions oficials. > Realment, quan pares a mirar els papers, la documentació de la conferència és molt tècnica i contrasta amb els actes paral·lels que busquen molt més la realitat de les persones (qüestions de gènere, situacions dels pobles indígenes, ...). Hi ha com un decalatge. > Una altra qüestió que, tot i que sigui evident, també sorprèn és la gran quantitat de gent enganxada a una pantalla d'ordinador, sigui del seu portàtil (amb wifi gratuïta) o d'un ordinador de la gran sala disponible. Sembla que haguem fet milers de quilòmetres per seguir enganxats a la pantalla. En tenim una dependència, fins al punt que ens convoquem uns altres a través del correu electrònics i tots som en el mateix recinte. > També és significativa la presència del món empresarial. Hi ha diversos tipus d'organitzacions empresarials d'abast internacional que expliquen des de les virtuts de l'ajuda al desenvolupament que promouen fins a les possibilitats del mercat de carboni, passant per tot tipus d'activitats que podran promoure nous negocis arreu del món. Aquí si que hi ha explicacions concretes de com s'hade desenvolupar tot aquest nou mercat, tot i que vulguin donar a conèixer la benevolència de les seves propostes, se'ls veuen les intencions. > De fet, si hi ha una qüestió especialment rellevant és que el Canvi Climàtic és la vedette mediàtica d'aquest any. Segurament, aquesta conferència no seria la més nombrosa (en quant a persones acreditades), ni tindria tant ressò si, al llarg del 2007, no se n'hagués parlat tant (documental de l'Al Gore, les quatre presentacions de l'informe de l'IPCC, el premi Nobel entregat el dia que el Protocol de Kioto feia 10 anys, vaja hi ha molts elements mediàtics). Benvingut sigui si ha de permetre avançar, però és un tema prou seriós com perquè no ens haguem de motivar pels mitjans de comunicació.

De moment, tot i que els auguris no siguin els millors, sembla que aquesta immensa despesa d'esforços (hores de vol, hores de preparar desenes d'activitats i reunions, ...) ens permetrà fer passos per establir noves mesures consensuades per fer front a uns dels reptes més importants (molts diuen el més important) que la humanitat ha d'afrontar aquest segle, però el resultat final l'haurem de valorar el darrer dia. * Sergi Rovira forma part del Secretariat del Fòrum Mundial de Xarxes de la Societat Civil - Ubuntu