[SÈRIE AIGUA 08] Més de quinze anys de projectes de regeneració i reutilització

Sovint es produeix una certa confusió -o utilització indistinta- dels conceptes de regeneració i de reutilització. En el primer cas es tracta d'un procés (un tractament); mentre que la reutilització és, tal i com indica la paraula, tornar a aprofitar un recurs hídric. Els tractaments són molt variables ja que depenen de l'ús al qual se'n destini i del potencial grau de contacte entre l'aigua i les persones. Al nostre país des de principis dels 90 que es duen a terme projectes de regeneració i reutilització -tot i que existeix una experiència pionera a l'època republicana-; tanmateix en altres punts del planeta és una realitat molt més consolidada. A Catalunya es prepara l'aprovació d'un Pla de reutilització per tal que el 2015 el 25% de l'aigua depurada es pugui reutilitzar. Referents arreu del món Les experiències de reutilització d'aigua són més importants en regions on coincideixen dos factors: la limitació de recursos hídrics i una elevada demanda. En aquest sentit Lluís Sala, tècnic del Consorci de la Costa Brava especialista en projectes de regeneració, assenyala estats com els de Califòrnia i Florida i darrerament Texas i Arizona. Fora dels Estats Units d'Amèrica també destaquen Austràlia, el Japó, Sud-àfrica, Israel -van basar el seu desenvolupament agrícola amb aquestes tecnologies- i Singapur. A Europa a banda de l'Estat espanyol, Flandes disposa d'un programa molt ambiciós de recàrrega d'aqüífers amb aigua regenerada. I és que tal i com recorda Sala l'elevadíssima densitat de població suposa un problema en la disponibilitat de recursos hídrics. En el cas de Catalunya també ha estat necessari potenciar la regeneració per aconseguir més d'un aprofitament de l'aigua extreta. No es tracta d'un fenomen nou ja que a Reus l'any 1933 es va dur a terme una primera experiència de tipus integral ja que van utilitzar aigua depurada per regar 500 ha, aprofitar el gas del tractament per il·luminar més de 300 fanals i generar adob orgànic amb els biosòlids. En l'època contemporània l'epicentre de les experiències de regeneració i reutilització s'han situat a la Costa Brava. Per Lluís Sala 'es tracta d'una combinació de factors'. En primer lloc en destaca la creació del Consorci el 1971 i la posada en funcionament de la primera depuradora l'any següent. 'Són molts anys de veure com una aigua depurada de bona qualitat era abocada al mar' afirma Sala. També afegeix dos elements més: uns aqüífers costaners molt limitats i una elevada demanda d'usos amb aigua no potable. Segurament el punt d'inflexió cal buscar-lo em unes jornades organitzades a Castell-Platja d'Aro el 1985 en la qual van participar-hi entre altres Takashi Ano, enginyer de referència en les tecnologies de regeneració d'aigua. I és que quatre anys més tard, aquest mateix municipi aprovava que el reg d'un camp de golf es realitzés a partir d'aigua depurada desinfectada amb hipoclorit. A banda del reg de camps de golfs. El tècnic del Consorci de la Costa Brava destaca projectes com la recàrrega de l'aqüífer de la Baixa Tordera -es retornen vora 3 milions de metres cúbics-; la recreació i restauració ambiental al Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, a través de la recreació d'un sistema de zones humides a Empuriabrava (veure fotografies) i la creació del Parc de Sa Riera de Tossa de Mar, iniciativa que ha servit per a crear una xarxa de distribució d'aigua regenerada per a usos municipals (fonts, neteja...). Finalment, Sala també destaca el subministrament per al reg agrícola que al seu parer 'ha permès en alguns casos allargar la viabilitat d'algunes explotacions 'i per tant d'uns paisatges i d'unes maneres de fer i de viure- que d'altra manera estarien molt més properes a desaparèixer per la pressió urbanística'. Fora d'aquest àmbit, Jordi Molist, de l'Àrea de Planificació de l'Ús Sostenible de l'Aigua de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), destaca la depuradora del Prat de Llobregat 'un dels projectes de regeneració més grans d'Europa'. Quan estigui finalitzat es tractarà tota l'aigua depurada (4 m3/s -xifra que equival a la meitat del transvasament del Ter a Barcelona-) a partir de diversos usos. Actualment ja es retorna cabal a la llera del Llobregat, s'han recreat un sistema de zones humides i es recarrega l'aqüífer. A mig termini també s'utilitzarà per abastir el reg agrícola del canal dret per tal d'alliberar recursos que es poden destinar al consum domèstic. El Decret que dóna 'seguretat jurídica' Si les jornades de 1985 van ser un punt d'inflexió per introduir al nostre país la regeneració i reutilització d'aigües, el 2007 també serà una data important per l'aprovació del Decret 1620 que estableix el règim jurídic per a la reutilització de les aigües depurades. Una aprovació, que tal com assenyalava Ramon Folch en un article, 's'ha donat entre la Constitució i la Puríssima (...) i ha passat mig desapercebuda (sol passar amb les coses importants)'. La seva importància és relativitzada per Jordi Molist ja que considera que bàsicament aporta 'una major seguretat jurídica'. 'Des de l'ACA hem promogut desenes de projectes mentre no hi havia cap regulació' afegeix. De fet Molist considera que el Decret hagués pogut ser molt negatiu si s'arriba a prohibir -tot i que finalment no ha estat així- alguns dels usos industrials de l'aigua regenerada. El Decret defineix els usos admesos per a les aigües regenerades. Segons l'ús s'estableixen llindars de qualitat -els valors màxims admissibles (VMA)- per quatre contaminants principals: nematodes intestinals, Escherichia coli -indicador de contaminació fecal-, sòlids en suspensió i terbolesa. Es delimiten cinc grans usos (urbans, agrícoles, industrials, recreatius i ambientals) que al seu torn han estat desagregats. Els que tenen unes majors exigències són aquells que poden tenir un major risc d'interacció amb les persones, el reg de jardins i la descàrrega de sanitaris. En qualsevol cas abans d'aprovar una concessió caldrà que l'organisme de conca -a Catalunya l'ACA- sol·liciti a les autoritats sanitàries un informe previ. En el Decret també s'especifiquen quins són els paràmetres de control així com la seva periodicitat. D'altra banda, en queden exclosos el consum humà -tot i que n'obre la porta en situacions catastròfiques-, per a la indústria agroalimentària, instal·lacions hospitalàries, cultiu de mol·luscs, ús recreatiu, torres de refrigeració... Tal com afirma Folch 'garantida la seva seguretat sanitària pel procés de regeneració, aquestes aigües ens estalviaran el penós espectacle de veure rentar cotxes o tirar vàters amb aigua prèviament potabilitzada, que és el que fem ara'. I s'acaba preguntant: 'Perquè no hem fet aquest Decret abans?'. Objectiu 2015: reutilització del 25% de l'aigua depurada Actualment hi ha en funcionament al conjunt del Principat 42 actuacions de regeneració. Tanmateix, respecte al total d'aigües depurades (700 hm3) només representa el 5%. És per tant evident allò que enuncia el futur Pla de reutilització (tot just presentat al Consell d'Administració de l'ACA el passat desembre): 'existeix un gran potencial'. L'objectiu principal del Pla és segons Jordi Molist substituir recursos utilitzats en usos agrícoles o industrials per a deslliurar-los per a les poblacions (i els ecosistemes). D'aquesta manera s'estableix com a objectiu per al 2015 la regeneració del 25% de l'aigua tractada (191 hm3), xifra que a l'estiu s'enfilaria fins al 50%. Per tot plegat el Pla planteja l'execució per part de l'ACA d'una cinquantena d'actuacions que costarien més de 160 milions d'euros. Es tractaria de projectes 'd'interès general', és a dir, destinats a alliberar recursos. Per a noves demandes, es preveu que altres administracions o particulars pugin tirar endavant una trentena més de projectes. Segurament, la 'joia de la corona' d'aquest Pla és el projecte que es planteja pel Camp de Tarragona. Molist explica que a partir de les depuradores de Tarragona i Vila-seca s'abastiran les torres de refrigeració de la Petroquímica i es podran estalviar 20 hm3 procedents de l'Ebre. En aquest cas -el cost és de 37 milions d'euros i rebrà finançament europeu- es combinarà l'interès general (la 'recuperació' de recursos hídrics) amb el particular, és a dir, empreses que necessiten aigua i actualment no en tenen prou. Precisament en el cas industrial, l'ACA ha realitzat un conveni amb el Consell General de Cambres per dinamitzar les iniciatives de regeneració en aquest sector. Pel 2010 es planteja la reutilització de 58 hm3 dels quals un terç procediran de les pròpies plantes. A partir d'un estudi en 180 empreses de sectors com el tèxtil, el químic i el paperer entre altres s'han derivat 43 propostes. Per Molist és molt important el paper d'intermediari del Consell per evitar que les empreses percebin la iniciativa 'com una imposició de l'administració'.