Abastament: Fet de fer arribar l'aigua a la població i pels diferents usos que se li doni, pel que sempre és necessari la construcció de nombroses infrastructures. A Catalunya correspon a l'ACA si alta (supramunicipal) i als municipis l'abastament als usuaris.
Aigua: Compost químic transparent, inodor i insípid, químicament format per hidrogen i oxigen (H2O). És present a pràcticament tots els elements naturals i és indispensable per a la vida: alimentació, agricultura, etc. Actualment, però, s'utilitza també amb moltes altres finalitats, com industrials o recreatives, el que n'ha augmentat molt la demanda de l'anomenat 'or blau'. Encara que les seves reserves al planeta són immenses, sols una petita part és potable, i d'aquesta, la majoria es troba en llocs inaccessibles, com els pols o dipòsits subterranis.
Aigua de boca: És com s'anomena l'aigua d'ús domiciliari.
Aqüífer: Cavitat subterrània amb capacitat d'emmagatzemar aigua, el que els converteix en veritables 'llibretes d'estalvi' de recursos hídrics. La sobreexplotació de molts d'ells, però, fa que no tinguin capacitat d'aportar recursos en casos de sequeres.
Cabal ecològic: És l'aigua circulant mínima d'un riu per al manteniment dels hàbitats naturals, la vegetació i la fauna pròpies. L'augment dels consums i la sequera són factors que provoquen que alguns rius estiguin actualment per sota el seu cabal ecològic.
Conca: Àrea drenada per un mateix riu i els seus respectius afluents. A Catalunya es diferencien entre les conques internes -o sigui que naixen i desemboquen al país- i que representen la meitat del territori. La conca de l'Ebre és l'única que es interterritorial.
Decret d'emergència: Eina jurídica del Govern de la Generalitat per regular les mesures d'excepcionalitat i emergència que permetin estalviar els recursos disponibles. L'abastament de l'aigua de boca és la finalitat última a garantir. Cada una d'aquestes mesures s'anirà aplicant ¿o retirant- de forma escalonada a mida que els nivells dels embassaments sigui més baix ¿o es recuperin. El Decret en vigor va ser aprovat el 12 d'abril, i s'ha anat renovant a mida que s'intensificava la sequera.
Depuració (o regeneració): Tractament a que se sotmet l'aigua per tal de purificar-la quan ha estat contaminada per l'activitat humana. Hi ha diferents tècniques (físiques i biològiques) per fer-ho, i diferents qualitats de depuració segons els usos que se'n vulgui fer després, encara que fins ara sobretot es retornava al mar o rius.
Desembassament: És l'acció de buidar l'aigua en un embassament a un altre situat riu avall. Es fa servir per mantenir una quantitat d'aigua suficient que en garanteixi la seva qualitat. De moment s'ha posposat, però no es descarta, desembassar Sau en benefici de Susqueda.
Dessalinització: Procés mitjançant el qual es potabilitza l'aigua del mar. Té la part positiva en la quasi impossibilitat d'esgotar aquest tipus d'aigua, però la gran intensitat energètica que necessita el procés fa que sigui un aigua econòmicament cara i mediambientalment contaminant.
Embassament: Llac artificial que permet emmagatzemar aigua per diferents fins. El seu nivell es fa servir com a mesura per calcular les reserves d'aigua amb les que es compten. En aquests moments els nou embassaments de Catalunya es troben al 25% de la seva capacitat total, quasi la meitat que l'any passat per les mateixes dates.
Escenaris d'estat hidrològic: Especifiquen la situació en què es troben els sistemes hídrics en funció dels llindars d'activació i defineixen les mesures que s'han d'aplicar en cadascuna d'aquestes situacions.
Indicador d'evolució hídrica: Variable que defineix els escenaris d'estat hidrològic a cada sistema hídric o conca hidrogràfica. Aquesta variable potser el valor de volum de les reserves dels embassaments o el valor mitjà de la pluja total acumulada en els darrers 30 dies.
Llindar d'activació dels escenaris: el valor de l'indicador a partir de l'assoliment del qual s'activa o desactiva cadascun dels escenaris d'actuació d'emergència o excepcionalitat.
Neu: És un altre tipus de precipitació, que té l'avantatge de transforma-se en aigua molt més lentament, això fa que pugui penetrar molt més al sòl i ser aprofitada per omplir les capes freàtiques amb més eficiència que la pluja. El desavantatge és que el seu aprofitament no és tan immediat ni tan absolut com la pluja, sobretot si aquesta cau a les capçaleres de les conques.
Nova Cultura de l'Aigua: Opció política que opta per resoldre els problemes d'abastiment d'aigua posant l'accés en l'ordenació de la demanda, l'estalvi i el respecte dels cicles naturals de l'aigua. Va sorgir com a fonament teòric del moviment que s'oposava al transvasament de l'Ebre.
Pluja: És la principal forma de generació d'aigua potable. En els climes mediterranis, la pluja es caracteritza per ser estacional i irregular, pel que es poden alternar els períodes de sequera amb les inundacions.
Pou: Infrastructura que permet extreure aigua dels aqüífers. Per combatre l'actual sequera l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha habilitat una línia de crèdit de 25 milions d'euros per finançar la recuperació d'antics pous que permetin emprar nous jaciments d'aigües subterrànies
Recursos hídrics: És el conjunt d'aigua útil -sigui dels rius, llacs, subterrània...- amb el que compta un territori o comunitat.
Restriccions: Reduccions o talls del subministrament d'aigua, diferents segons els sectors i les necessitats. Actualment ja hi ha restriccions per als usos energètics, fonts ornamentals i neteja viària, i també per al rec agrícola. Les restriccions de l'aigua de boca -les que més preocupen socialment- de moment estan descartades fins al juny.
Reutilització: Procés mitjançant el qual es torna a posar en circulació una aigua a la que ja se li ha donat un ús, un cop depurada. L'ACA ha redactat el Programa de Reutilització d'Aigua a Catalunya (PRAC) que inclou la reutilització de 58 hectòmetres cúbics per a usos industrials.
Sequera: Absència de precipitacions en un determinat territori i duran un considerable període de temps. Donada la cabdal importància de l'aigua, pot ser extremadament perjudicial, tant pels ecosistemes, com per les activitats humanes. Actualment Catalunya pateix la pitjor sequera de la darrera dècada i les previsions fetes en relació amb el canvi climàtic auguren que poden ser encara més persistents en el futur.
Transvasament: Canalització artificial entre dues conques que permet passar aigua d'una a l'altra. Té l'inconvenient de necessitar una gran infrastructura i de traspassar un recurs cada cop més escàs d'una regió a una altra, el que pot motivar reticències, tan pels receptors com pels exportadors. Un cop descartat el transvasament de l'Ebre per abastir Barcelona, algunes veus han demanat, de nou, el transvasament del Roine. Aquesta opció va ser rebutjada recentment per Francesc Baltasar, conseller de Medi Ambient i Habitatge.
Vaixells: Aquest serà el sistema que s'utilitzarà per garantir les necessitats d'aigua de Barcelona durant l'actual sequera. Aquest sistema -que presenta nombroses dificultats tècniques- només serà la 'penúltima opció' abans dels talls de subministrament, en paraules de Baltasar.
| Adjunt | Mida |
|---|---|
 ESPECIAL: accediu-hi | 30.03 KB |
