L’objectiu d’aquesta trobada és accelerar la transició cap a la reducció d’emissions, cap a un sistema energètic més eficient, democràtic i just i cap a la generació de més oportunitats de desenvolupament econòmic i local.
El dijous 10 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona, en col·laboració amb la Fundación Renovables i Energy Cities, ha celebrat una conferència internacional, “Barcelona, cap a la transició energètica”, en què s’han presentat i debatut propostes per conduir la ciutat vers una transició energètica, amb un intercanvi d’informació amb altres ciutats europees com Grenoble (França), Frankfurt (Alemanya) i Copenhaguen (Dinamarca), que han implementat esquemes pioners en aquest àmbit.
La tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha sigut l’encarregada de donar la benvinguda a la Jornada, acompanyada de Domingo Jiménez Beltrán, de la Fundación Renovables. En la sessió d’obertura, Sanz ha assegurat que “tots sabem que les ciutats són un dels àmbits on es pot fer un progrés més important en la transició energètica, ja que representen el 75% del consum mundial d’energia i el 80% de les emissions de CO2.”. La tinenta d’alcaldia ha assenyalat també la importància d’involucrar la ciutadania, rebaixar el consum i promoure les renovables entre tots els ciutadans i ciutadanes, però també empreses, donat que actualment només representa el 3% de l’energia que consumim.
Zero emissions i ciutats 100% renovables
En la primera ponència, Fernando Ferrando, vicepresident de la Fundació Renovables, ha presentat el document “Ciutats amb futur” de la Fundació Renovables, on proposa un model energètic basat en la consecució d’un objectiu d’Emissions Zero fonamentat en la racionalització de la demanda (estalvi i eficiència energètica), en l’electrificació creixent i eficient de la demanda i en la generació distribuïda o centralitzada amb Fonts d’Energia Renovables.
Per la seva banda, el director executiu de Canvi Climàtic de la capital verda del nord d’Europa, Copenhaguen (Dinamarca), Jørgen Abildgaard, ha explicat com aquesta ciutat va aprovar l’objectiu d’assolir el 100% renovable i convertir-se en la primera capital neutra en carboni per a l’any 2025.
Abildgaard ha exposat les polítiques que volen aplicar per assolir aquest ambiciós objectiu, així com quines són les principals dificultats que s’estan trobant i els èxits obtinguts. També ha explicat el projecte Middelgrunden i què ha significat energètica i econòmicament per la ciutat, així com altres iniciatives de mobilitat.
En la tercera ponència, Vincent Fristot, tinent d’alcalde de Grenoble (França), ha introduït les particularitats de la seva ciutat, tant en la seva situació geogràfica, amb una ciutat situada en una conca profunda que agreuja la contaminació, com en la seva història molt lligada al desenvolupament de centres de coneixement i universitats.
Al 2007, Grenoble es va plantejar deixar en 25% les seves emissions de CO2 per al 2050 i en aquest sentit ha explicat com s’han tingut en compte aquestes peculiaritats, així com els eixos de treball que s’han establert, i els resultats obtinguts fins al moment vers aquest objectiu. També ha parlat sobre la Llei de Transició Energètica nacional, a la qual Grenoble està inscrita, i del servei públic local de l’energia.
La directora executiva d’Energy Cities, Clara Roumet, ha exposat que el camí cap al 100% renovable serà diferent depenent dels recursos naturals de cada ciutat i dels territoris veïns, però també depenent de les prioritats donades a l’eficiència energia en el seu ús (construcció, mobilitat …), als vectors energètics (calefacció, gas, electricitat) i a certs actors (grans empreses de l’energia, digitals, cooperatives …).
Roument ha presentat les recomanacions elaborades al costat de les comunitats pioneres unides en la campanya internacional Global 100RE2 i a diferents actors francesos. També ha exposat diversos punts importants a tractar: visió de futur, energies 100% renovables; enllaç del món rural i urbà, cooperació amb els territoris rurals i el seu entorn; èxits amb projectes concrets; co-construcció, noves maneres d’implicació dels actors del territori; i empoderament del ciutadà per a l’èxit.
Finalment ha explicat com més de 1000 localitats s’han embarcat en iniciatives de desinversió de combustibles fòssils, identificant fonts econòmiques com fons de pensions dels municipis i altres fons per iniciar el canvi a finançament en exclusiva d’energies netes.
Per altra banda, Florian Unger, cap d’Eficiència Energètica de Frankfurt (Alemanya), ciutat agermanada amb Barcelona, ha explicat la seva àmplia experiència en política energètica i de clima, integrada a través l’Agència de l’Energia i la seva comercialitzadora municipal (Stadtwerke). És, a més, pionera a Alemanya en proposar-se l’objectiu de 100% renovables, que implica reduir a la meitat el consum d’energia, i ha detallat el full de ruta per aconseguir-ho i els terminis. Així mateix, ha explicat com funcionen els seus programes de lluita contra la pobresa energètica (amb sistemes de cogeneració i de calefacció a distància), com es financen i a qui arriba.
Per la seva banda, Barcelona, ha través de la Directora de Qualitat Ambiental de l’Ajuntament de Barcelona, Cristina Castells, i Joan Herrera, membre de Fundación Renovables, han explicat com anirà cap a la transició energètica i l’aposta per democratitzar l’energia com a servei públic a Barcelona, amb l’aposta per utilitzar energies renovables, produir energia de manera descentralitzada i reduir-ne els costos impulsant empreses locals.
En aquest sentit, la ciutat vol reduir l’impacte ambiental del consum i la generació d’energia, l’emissió de gasos d’efecte hivernacle i la contaminació local a través de la promoció d’instal·lacions d’energies renovables en edificis públics, municipals i particulars.
També aposta per reforçar el teixit econòmic i industrial i promoure l’ocupació local a través de les energies renovables i projectes d’eficiència energètica; i assegurar l’accés universal a l’energia, tot eliminant talls de subministrament elèctric i possibilitant la destinació dels recursos que actualment es destinen al pagament de factures a la reducció del consum energètic i l’augment de l’autoconsum per a la població vulnerable. En definitiva, augmentar la participació dels ciutadans i el lideratge públic en el govern de l’energia.
“L’aposta i compromís de l’Ajuntament de Barcelona són clars per tal de crear un futur energètic propi”, ha destacat Eloi Badia, regidor de Presidència, Aigua i Energia, que s’ha encarregat de l’acte de cloenda. “Volem un nou model amb fonts d’energies renovables, de proximitat, amb sobirania energètica i participació ciutadana”, ha afegit Badia “i per a nosaltres, l’energia ha de ser una qüestió transversal, estructural i democràtica”.
