El Govern aprova l'Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya

L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics
17/07/2018 - 15:24

L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics. Amb l’Estratègia, Catalunya dona compliment als acords internacionals vigents que recullen la necessitat d’elaborar estratègies de conservació de la biodiversitat. Concretament, al Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides, ratificat per 193 països a la Cimera de Río el 1992, que conté 20 fites a aconseguir en aquesta àrea. Segons l’indicador Living Planet Index, en el període 2002-2016 han disminuït un 22% el conjunt de les poblacions analitzades a Catalunya, que inclouen papallones, ocells, mamífers, rèptils i amfibis.

El Govern ha aprovat aquest 17 de juliol l’Estratègia del patrimoni natural i la biodiversitat de Catalunya, el document que marcarà l’acció de govern en aquesta matèria fins al 2030. L’instrument concreta 85 línies d’actuació a treballar per complir 30 objectius operatius emmarcats en 16 objectius estratègics:
 
·       Incrementar la informació i el coneixement dels components del patrimoni natural i del seu estat de conservació.
·       Millorar la integració, el tractament i l’accessibilitat de la informació sobre el patrimoni natural.
·       Reforçar la gestió activa i adaptativa del Sistema d’espais naturals protegits de Catalunya.
·       Millorar la conservació de les espècies autòctones, els ecosistemes i la geodiversitat.
·       Enfortir la gestió preventiva i evitar la pèrdua neta de biodiversitat en l’àmbit de l’avaluació ambiental.
·       Planificar la infraestructura verda i integrar-la en l’ordenació del territori.
·       Recuperar i millorar la funcionalitat de la infraestructura verda.
·       Millorar la contribució de les polítiques agrícoles, ramaderes i forestals a la conservació del patrimoni natural i la biodiversitat.
·       Compatibilitzar les activitats marítimes i pesqueres amb la conservació de la biodiversitat.
·       Incrementar la implicació del sector empresarial i financer en la conservació del patrimoni natural.
·       Avançar en la compatibilitat de la caça i la pesca continentals amb la conservació de la biodiversitat.
·       Fomentar la compatibilitat de les activitats turístiques, esportives i de lleure a l’aire lliure amb la conservació de la natura i el desenvolupament.
·       Adaptar els instruments de govern del patrimoni natural als nous reptes de conservació i fer-los més efectius.
·       Implantar instruments financers i de fiscalitat favorables a la conservació del patrimoni natural.
·       Ampliar la conscienciació de les persones en relació amb el patrimoni natural i la biodiversitat.
·       Augmentar la participació individual i col·lectiva en la conservació.
 
 
Cada quatre anys es decidirà quines accions s’impulsaran dins d’aquell període, així com el seu pressupost. En total, les actuacions s’integren en 6 àmbits genèrics diferenciats:
 
·       Coneixement, informació i seguiment
·       Conservació del patrimoni natural i la biodiversitat
·       Model territorial
·       Integració del patrimoni  natural a les polítiques sectorials
·       Organització administrativa, marc legal i fiscalitat
·       Implicació de la societat
 
Una Estratègia dins del marc internacional
Amb l’Estratègia, Catalunya dona compliment als acords internacionals vigents que recullen la necessitat d’elaborar estratègies de conservació de la biodiversitat. Concretament, al Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides, ratificat per 193 països a la Cimera de Río el 1992, que conté 20 fites a aconseguir en aquesta àrea: els Objectius d’Aichi. Precisament, un d’ells insta els estats a adoptar estratègies i plans d’acció en aquesta matèria. També a nivell europeu, dona compliment a l’Estratègia de la Unió Europea sobre Biodiversitat 2020, que recomana integrar la biodiversitat a polítiques com l’agrícola, la forestal i la pesquera i augmentar l’esforç per aturar la pèrdua de biodiversitat.
 
L’aprovació de l’Estratègia suposa la culminació d’un procés complex, iniciat el 1997, quan una resolució del Parlament de Catalunya va instar la Generalitat a elaborar una estratègia de conservació de patrimoni natural i biodiversitat. L’any 2000 la Institució Catalana d’Història Natural en va elaborar una primera proposta i el 2007 es van dur a terme diversos treballs de diagnosi de l’estat de conservació de la biodiversitat a Catalunya i un pla d’acció que serà revisat a fons més endavant. L’any 2010, l’Avantprojecte de llei de la biodiversitat i el patrimoni natural, que preveia l’aprovació d’una estratègia de biodiversitat, es va sotmetre a informació pública. El 2016 es va donar un nou impuls amb la constitució de la Comissió Tècnica de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat per consensuar una proposta de continguts, principis rectors i metodologia de treball de l’estratègia, i el novembre de 2016 es va organitzar un procés participatiu exhaustiu intern i extern per explicar la proposta als agents implicats i recollir aportacions, telemàticament i mitjançant debats.
 
El procés participatiu es va allargar fins al setembre de 2017 amb l’objectiu d’enriquir la proposta inicial, amb trobades informatives, sessions de debat obertes i reunions amb representants del sector agrari i forestal. En total, es van rebre 707 aportacions, un 75% de les quals s’hi van incorporar. Hi han participat més d’un centenar d’associacions, entitats ambientals, ajuntaments, consells comarcals, consorcis, federacions, universitats, col·legis professionals i institucions. Entre les peticions, destaca compartir la diagnosi inicial, afegir indicadors, prioritzar i programar accions, donar més rellevància a la importància del sector agrari i pesquer en l’assoliment dels objectius, més visibilitat al canvi climàtic com a condicionant, incloure la biodiversitat com a part del patrimoni natural i considerar l’ús eficient dels recursos naturals com a part de la conservació del patrimoni natural. També no limitar els objectius estratègics només a espais naturals protegits i preveure la valoració dels costos i beneficis de la conservació.
 
Amb l’objectiu de definir una proposta transversal a escala de tot el Govern, l’elaboració de l’Estratègia ha comptat amb la participació de representants de tots els departaments de la Generalitat i, especialment, del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, amb qui s’ha establert un marc de treball específic atesa la importància del sector primari en relació amb les polítiques de conservació de la natura.
 
Pèrdua de biodiversitat global
Tot i que en les darreres dècades s’ha avançat en la conservació de la natura a escala global, no s’ha aconseguit aturar la pèrdua de biodiversitat. A conseqüència de l’activitat humana, la velocitat d’extinció d’espècies al planeta és actualment entre 100 i 1.000 vegades superior al nivell de base de qualsevol altra etapa en la història. Les darreres dades proporcionades pel Conveni de Diversitat Biològica de les Nacions Unides indiquen que actualment unes 34.000 espècies de plantes i 5.200 espècies d’animals de tot el món estan a punt d’extingir-se. A Europa, el 42% de les espècies de mamífers, el 15% dels ocells i el 45% dels rèptils i les papallones estan amenaçats.
 
Catalunya  no  és  una  excepció.  Segons l’indicador Living Planet Index, en el període 2002-2016 han disminuït un 22% el conjunt de les poblacions analitzades a Catalunya, que inclouen papallones, ocells, mamífers, rèptils i amfibis. Els  factors  que  estan  darrere  d’aquests canvis són, d’acord amb els estudis que impulsen diversos grups de recerca del país, el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl.
 
Avantatges en el medi i en l’economia
A més de les raons ambientals, conservar la natura i garantir els serveis ecosistèmics comporta també oportunitats en el desenvolupament econòmic i social. Com a exemple, a Catalunya  s’estima que el benefici social i econòmic associat als espais naturals protegits arriba als 5.110 llocs de treball i 192  milions  d'euros  bruts  a  l'any,  de  manera  que  cada  euro  invertit  en  espais  naturals d’especial protecció té un retorn econòmic i social de més de 8 euros.

 

Categories: 

Relacionats

Notícia

 

Des del proper dia 15 al 21 d’octubre, Sant Celoni acull la IVª Setmana del Bosc, organitzada per l'Ajuntament de Sant Celoni, i l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA-UAB), el Cercle Econòmic i Social del Baix Montseny, l'Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor.  La Setmana del Bosc oferirà un ampli programa d'activitats culturals, divulgatives i tècniques amb l’objectiu de donar a conèixer el món forestal, posar-lo en valor i apropar-lo una mica a la ciutadania, tenint en compte la situació geogràfica de Sant Celoni, ubicat enmig de dos grans parcs, per aconseguir sensibilitzar sobre la importància del bosc i el món forestal.

Article

El programa Interreg MED té previst obrir la seva tercera convocatòria a principis de novembre de 2018 i fins finals de gener 2019.

El pressupost previst per aquesta convocatòria serà de 30 milions d’euros, que estarà cofinançat pel programa FEDER i IPA (Instrument de Preadhesió). Els objectius susceptibles de finançament seran:

  • Objectiu 1: Creixement blau: centrat en els clústers marítims;
  • Objectiu 3.1: Turisme sostenible: centrat en la insularitat i les àrees de baixa densitat;
  • Objectiu 3.2: Protecció de la biodiversitat: centrat en àrees marines protegides.
Article

Seguint amb el projecte Zero Biocides, la Garriga ha iniciat aquest setembre una segona fase del pla amb l'alliberament d'exemplars de gamarussos, contempla la col·locació de caixes nius d’òlibes i l’alliberaran de xots i mussols. Aquestes espècies, que estan en perill d’extinció al Vallès, contribuiran a mantenir l’equilibri de l’ecosistema controlant la població de rosegadors.

Butlletí