17/10/2002 - 00:00
La directiva sobre llavors que la Comissió Europea té actualment damunt la taula ha mobilitzat més de 300 organitzacions ambientals, d'agricultors i de consumidors europeus que, conjuntament, han impulsat la campanya titulada SOS Salveu les nostres llavors. Un lema explícit, que posa l'accent en la urgència de l'acció. Si no s'aconsegueix parar el procés actual, la llei permetrà que els productors de llavors no indiquin en l'etiqueta l'origen genèticament modificat de les llavors, sempre que, això sí, aquest orígen manipulat prèviament, no sobrepassi els percentatges del 0,3 i el 0,7.
Això vol dir que un agricultor podria plantar una collita genèticament modificada sense saber-ho. Tot un contrasentit, que pot portar al cultiu a gran escala d'un tipus de producte que genera un rebuig creixent (es parla del 70% de la població reàcia en alguns països), sense que se'n pugui controlar l'abast amb exactitud. L'organització de la campanya calcula que es podrien plantar 7.000 milions de llavors modificades genèticament a partir d'ara. Al no poder-se'n detectar l'origen, el consumidor no podria mostrar-s'hi en contra, denuncien els ecologistes.
El quid de la qüestió, doncs, no és tant el debat sobre les llavors transgèniques en sí, sinó la falta de transparència amb que arriben al mercat. Tampoc hi ajuda gaire, en aquest sentit, el fet que la Directiva de llavors s'estigui portant com un assumpte tècnic de rutina, sense la implicació ni del consell de la UE ni del Parlament. Sembla que hi ha un compromís per tornar a redactar el primer esborrany de la directiva, tot i que els ecologistes temen que no n'hi hagi prou.
"Els agricultors tenen dret a saber que sembren", va afirmar Alois Marx de CPE, l'Associació Europea de Petits Agricultors, en la presentació de les 70.000 signatures recollides en contra la Directiva i que va tenir lloc la setmana passada.
Això vol dir que un agricultor podria plantar una collita genèticament modificada sense saber-ho. Tot un contrasentit, que pot portar al cultiu a gran escala d'un tipus de producte que genera un rebuig creixent (es parla del 70% de la població reàcia en alguns països), sense que se'n pugui controlar l'abast amb exactitud. L'organització de la campanya calcula que es podrien plantar 7.000 milions de llavors modificades genèticament a partir d'ara. Al no poder-se'n detectar l'origen, el consumidor no podria mostrar-s'hi en contra, denuncien els ecologistes.
El quid de la qüestió, doncs, no és tant el debat sobre les llavors transgèniques en sí, sinó la falta de transparència amb que arriben al mercat. Tampoc hi ajuda gaire, en aquest sentit, el fet que la Directiva de llavors s'estigui portant com un assumpte tècnic de rutina, sense la implicació ni del consell de la UE ni del Parlament. Sembla que hi ha un compromís per tornar a redactar el primer esborrany de la directiva, tot i que els ecologistes temen que no n'hi hagi prou.
"Els agricultors tenen dret a saber que sembren", va afirmar Alois Marx de CPE, l'Associació Europea de Petits Agricultors, en la presentació de les 70.000 signatures recollides en contra la Directiva i que va tenir lloc la setmana passada.
Aquest article de Daniel Ramon Vidal, publicat per la Fundación Eroski, és un resum, en clau menys crítica dels aliments transgènics. Val la pena fer-hi un cop d'ull per complementar la visió de d'aquest altre recurs, obra de Xarxaneta, on s'argumenten els perills dels aliments transgènics.
