11/09/2005 - 00:00
Barcelona serà l'escenari els dies 27 i 28 de novembre de la Cimera Euromediterrània Barcelona +10. Una reunió que aplega els Caps d'Estat i de Govern dels 25 estats membres de la UE i dels 10 estats mediterranis (Marroc, Algèria, Tunísia, Turquia, Egipte, l'Autoritat Nacional Palestina, Israel, Jordània, Líban i Síria).
L'objectiu segons d'aquesta trobada és donar un nou impuls al Procés Euromediterrani nascut l'any 1995, quan la UE i 12 països del Sud del Mediterrani es reunien a Barcelona amb la idea d'impulsar una sèrie de polítiques per millorar les condicions de vida a la regió, instaurar un espai de pau i estabilitat i estendre la democràcia i els drets humans. D'aquesta primera reunió va sorgir un projecte comú, el Partenariat Euromediterrani, i la Declaració de Barcelona, com a referent per construir un espai de pau i de prosperitat al voltant de la Mediterrània.
Déu anys després, les consideracions al voltant de quin ha estat el paper d'aquest procés són diferents segons l'origen. D'una banda l'administració catalana està ja preparant els actes que tindran lloc durant tot aquest més de novembre per reflexionar sobre els llaços polítics, socials, econòmics i culturals de la UE i la Mediterrània, i com es ratificaran els compromisos adquirits. En aquest sentit Ajuntament de Barcelona organitza la Conferència de Ciutats Euromediterrànies Barcelona +10, el 25 i 26 de novembre, en la qual participaran alcaldes d'arreu d'Europa i la Mediterrània.
I d'altra banda diverses organitzacions vinculades a la condonació del deute extern, col·lectius de joves, immigrants, etc. agrupades sota la campanya unitària `No al Mediterrani del capital i la guerra, alternatives a Barcelona + 10' estan preparant ja el calendari de mobilitzacions per denunciar el 'fracàs dels objectius establerts' fa 10 anys i els interessos existents 'sota l'embolcall de les bones intencions'.
Aquestes organitzacions critiquen que , lluny de promoure el desenvolupament i la democràcia, el Procés de Barcelona ha contribuït a augmentar la pobresa i les desigualtats, ja que ha bloquejat el desenvolupament sostenible dels països del Sud i Est del Mediterrani a l'afavorir el saqueig dels seus recursos per les multinacionals europees, ha agreujat la inestabilitat al callar davant la construcció dels murs contra el poble palestí i sahrauí, i ha donat suport a règims repressius o pseudemocràtics impulsant una política 'hipòcrita' en drets humans. Enfront d'aquest negatiu balanç, la campanya reclama 'la refundació del projecte de cooperació entre els països i pobles del Mediterrani sobre bases justes, igualitàries, democràtiques i solidàries' i presenta tot un seguit de propostes per aconseguir-ho.
Entre els actes que han organitzat aquestes associacions per reflexionar al voltant d'aquesta cimera destaquen:
'Construïm un projecte Mediterrani per la pau, la justícia i la dignitat dels pobles', una jornada organitzada per Sodepau de l'11 al 13 de novembre a Barcelona, i on estaran representants de Líban, Tunísia, el Marroc, Algèria, i Espanya. I la trobada ' Dones i Desenvolupament al Marroc. Quin tipus de desenvolupament?', que organitza Entrepobles i que tindrà lloc a Barcelona els dies 11 i 12 de novembre.
L'objectiu segons d'aquesta trobada és donar un nou impuls al Procés Euromediterrani nascut l'any 1995, quan la UE i 12 països del Sud del Mediterrani es reunien a Barcelona amb la idea d'impulsar una sèrie de polítiques per millorar les condicions de vida a la regió, instaurar un espai de pau i estabilitat i estendre la democràcia i els drets humans. D'aquesta primera reunió va sorgir un projecte comú, el Partenariat Euromediterrani, i la Declaració de Barcelona, com a referent per construir un espai de pau i de prosperitat al voltant de la Mediterrània.
Déu anys després, les consideracions al voltant de quin ha estat el paper d'aquest procés són diferents segons l'origen. D'una banda l'administració catalana està ja preparant els actes que tindran lloc durant tot aquest més de novembre per reflexionar sobre els llaços polítics, socials, econòmics i culturals de la UE i la Mediterrània, i com es ratificaran els compromisos adquirits. En aquest sentit Ajuntament de Barcelona organitza la Conferència de Ciutats Euromediterrànies Barcelona +10, el 25 i 26 de novembre, en la qual participaran alcaldes d'arreu d'Europa i la Mediterrània.
I d'altra banda diverses organitzacions vinculades a la condonació del deute extern, col·lectius de joves, immigrants, etc. agrupades sota la campanya unitària `No al Mediterrani del capital i la guerra, alternatives a Barcelona + 10' estan preparant ja el calendari de mobilitzacions per denunciar el 'fracàs dels objectius establerts' fa 10 anys i els interessos existents 'sota l'embolcall de les bones intencions'.
Aquestes organitzacions critiquen que , lluny de promoure el desenvolupament i la democràcia, el Procés de Barcelona ha contribuït a augmentar la pobresa i les desigualtats, ja que ha bloquejat el desenvolupament sostenible dels països del Sud i Est del Mediterrani a l'afavorir el saqueig dels seus recursos per les multinacionals europees, ha agreujat la inestabilitat al callar davant la construcció dels murs contra el poble palestí i sahrauí, i ha donat suport a règims repressius o pseudemocràtics impulsant una política 'hipòcrita' en drets humans. Enfront d'aquest negatiu balanç, la campanya reclama 'la refundació del projecte de cooperació entre els països i pobles del Mediterrani sobre bases justes, igualitàries, democràtiques i solidàries' i presenta tot un seguit de propostes per aconseguir-ho.
Entre els actes que han organitzat aquestes associacions per reflexionar al voltant d'aquesta cimera destaquen:
'Construïm un projecte Mediterrani per la pau, la justícia i la dignitat dels pobles', una jornada organitzada per Sodepau de l'11 al 13 de novembre a Barcelona, i on estaran representants de Líban, Tunísia, el Marroc, Algèria, i Espanya. I la trobada ' Dones i Desenvolupament al Marroc. Quin tipus de desenvolupament?', que organitza Entrepobles i que tindrà lloc a Barcelona els dies 11 i 12 de novembre.
