Canvi climàtic: alerta però sense alarmes

L'informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (més informació en aquesta notícia de Sostenible), publicat l'any 2005 ha estat l'eix de la conferència que, dins el cicle Aula d'Ecologia, ha pronunciat dimarts 21 de febrer el catedràtic de Física de la Matèria Condensada de la UAB, Josep Enric Llebot. Com a coordinador de l'informe, Llebot ha destacat algunes de les implicacions que podria tenir el canvi climàtic en el nostre país, així com les possibles respostes que la societat, en un procés que s'anirà desenvolupant a mesura que avanci el segle XXI. El conferenciant ha recordat per començar una anècdota que li va succeir a Madrid fa un temps quan un grup de persones li van preguntar com és que Catalunya es preocupava pel canvi climàtic quan es tractava d'un problema d'abast global. Una anècdota que il·lustra a la perfecció l'acumulació de malentesos respecte al canvi climàtic, que porten a pensar a certs col·lectius sobre l'irrellevància d'endegar accions a petita escala per frenar l'escalfament global. Un error d'apreciació que Llebot s'ha encarregat de desmentir, després de situar el tema en els seus aspectes més importants. Eines i observacions La conferència ha situat l'acció contra el canvi climàtic en el seu context i s'han destacat les principals fites com , per exemple, la creació del Panell Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic, el Conveni Marc de Nacions Unides o el Protocol de Kyoto. Llebot ha cridat l'atenció sobre l'article del Convenci Marc en el què s'assenyala que els estats estabilitzaran les emissions de gasos d'efecte hivernacle i, al respecte, ha assenyalat que 'no queda clar encara quin és el grau de concentració de gasos que interfereix en el clima' fet que ha qualificat de 'gran problema'. No obstant això, aquest no ha estat un principi per a la inacció i la prova és el Protocol de Kyoto que, segons Llebot, 'concreta els compromisos i les responsabilitats' i ajuda a precisar les mesures 'amb uns protocols per elaborar inventaris nacionals d'emissions que unifiquen les formes d'establir els càlculs' L'augment de la temperatura comença a constatar-se amb la recollida de dades de diversos observatoris. Un dels que més temps ha estat mesurant -uns 50 anys- està situat a Hawai confirma l'augment però, aquí a Catalunya, els observatoris dels quals s'ha aplegat la informació per elaborar l'informe sobre el canvi climàtic també apunten en la mateixa direcció: les temperatures pugen lleugerament des dels anys 80. La pluviometria mostra un canvi de tendència al centre i al nord d'Europa amb un increment de les precipitacions però a Catalunya -i en general a la zona meridional del continent- els patrons de pluja es mantenen força estables amb les mateixes oscil·lacions dels darrers decennis. En aquesta mateixa línia, Llebot ha subratllat que, malgrat la insistència mediàtica en la proliferació de fenòmens metereològics extrems, els registres no confirmen que siguin més abundants que en altres moments. Vulnerables En la segona part de la conferència, Josep Enric Llebot s'ha centrat en alguns dels possibles impactes que Catalunya podria patir com a conseqüència dels efectes del canvi climàtic. Així, les espècies vegetals podrien veure alterada la durada dels seus cicles habituals de pèrdua de fulles, floració i fructificació -de fet això ja ha començat a succeir-. En el cas de les costes baixes -deltes de l'Ebre i del Llobregat i zones humides de l'Empordà- podria avançar la intrusió salina per l'augment del nivell del mar. Llobet ha afirmat també que 'a mitjan segle XXI les estacions d'esquí que estiguin a una cota inferior a 2.000 metres podrien tenir seriosos problemes per disposar de neu'. Evidentment, aquests impactes no tindrien només un costambiental sinó també un elevat cost econòmic ja que incidirien directament en sectors que generen una gran quantitat de riquesa. No tot seria negatiu en aquest nou escenari. Així, s'ha estimat que unes temperatures més altes afavoririen el conreu de varietats precoces amb més valor en el mercat. De tota manera, el balanç econòmic d'aquestes hipòtesis encara estar per fer. Llebot ha proposat algunes reflexions sobre el que estarem disposats a pagar. Per exemple: per protegir les costes baixes d'una eventual pujada del nivell del mar caldria bastir enormes espigons submarins. Voldrà invertir diners la societat futura en projectes d'aquesta envergadura? Serà una prioritat? Cal tenir en compte que el canvi climàtic podria variar també les zones d'incidència de la malària. 'El sistema de salut -ha dit Llebot- podrà fer front a aquesta situació' però amb més recursos. Marge d'actuació? Cada català emet de mitjana 8 tones de CO2 per any. Aquesta no és una magnitud molt elevada sobretot si es compara amb la mitjana europea que de fet és una mica superior. Llebot ha recordat que la generació nuclear fa baixar la mitjana catalana, tot i que 'hi ha un enorme potencial eòlic i solar per explotar'. Ha destacat com a punts forts del sistema energètic català en relació a les emissions la importància del gas natural i la poca presència del carbó. La indústria ha millorat molt i actualment els grans problemes se centren en dos eixos: el model de taca urbana que es va estenent pel territori i que comporta més mobilitat obligada i l'expansió imparable del transport que ve reforçada per aquest model territorial però també pel fet que Catalunya és un punt de trànsit de primer ordre en l'esquema logístic europeu on la carretera mana. Josep Enric Llebot ha defensat la validesa i les possibilitats dels instruments de gestió política i ha dit que el marc de competències del govern de Catalunya i dels ens locals donen un marge suficient per actuar positivament. En aquest sentit ha concretat que es pot treballar pel canvi climàtic des de diverses conselleries, si bé ha reclamat 'una estructura àgil i transversal que encara no tenim'. La seva proposta ha anat més enllà i ha instat a estimular les inversions directes en els països en desenvolupament per fomentar la transferència de tecnologia que els permeti reduir les emissions. És un mecanisme previst en el Protocol de Kyoto i que demostra clarament que, en la lluita contra el canvi climàtic, es poden fer aportacions en totes les escales. Com a conclusió general, Llebot ha volgut deixar clar que 'Catalunya es troba en una zona intermitja pel que fa als riscos derivats del canvi climàtic' i que, per això, 'cal estar alerta però sense alarmes'. Més informació sobre l'aula d'ecologia, aquí.