24/10/2002 - 00:00
Les ratificacions recents de Canadà i Rússia, anunciades a Johannesburg i que molts van interpretar com les grans notícies de la Cimera Mundial per al Desenvolupament Sostenible, permeten, finalment, començar a moure el tractat de Kyoto, un compromís de vital importància per al futur del planeta que, amb tot, restava congelat des de que es va signar al Japó l'any 1997.
Segons les previsions de l'ONU, el tractat es podria començar a aplicar a principi del 2003, tot i que, no cal dir-ho, serà molta la feina que hi haurà damunt la taula. Quan el protocol entri en vigor, els països desenvolupats tindran menys de 10 anys per assolir els objectius de reducció de gasos d'efecte hivernacle, que és, d'altra banda, el principal objectiu del document.
És en aquest context que ahir va començar la Vuitena Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic (COP-8), organitzada per la Convenció de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC) i que reuneix a Nova Delhi fins l'1 de novembre, tots els estaments implicats en el sobreescalfament del planeta.
L'objectiu principal de la Conferència és definir una política eficaç i pràctica que pugui fer front als terminis i als compromisos definits en el tractat. El que no està tan clar és la forma d'impulsar aquesta política'
A Nova Delhi es vol donar un impuls significatiu a projectes de desenvolupament als països pobres, el finançament del qual augmentaria significativament amb el potencial mercat d'emissions que generarà l'entrada en vigor del tractat.
Cal dir, en aquest sentit, que una de les coses que s'esperen de la COP-8 és l'elaboració d'un reglament concret per als anomenats Mecanismes de Desenvolupament Específic, un instrument definit en el tractat i que habilita els països rics a finançar projectes per reduir emissions en països en vies de desenvolupament. Amb aquesta acció, el països rics, que són els que, al capdavall, contaminen més, reben nous 'crèdits' per continuar emetent els gasos.
Aquests Mecanismes de Desenvolupament permetran, així doncs, un increment substancial de les inversions dels països rics en els països pobres. Un fet que ha estat aplaudit amb una certa inquietud per part de les organitzacions no governamentals, ja que temen que pugui dissimular la crucial responsabilitat dels països rics en la lluita contra el sobreescalfament de la terra. Els països occidentals, segons les ong, no es poden 'vendre ni comprar' la seva responsabilitat, que és, prioritàriament, reduir les emissions dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle.
El Programa Ambiental de les Nacions Unides (UNEP) i l'Unió Conservacionista Mundial (UICN) han presentat, tot coincidint amb Nova Delhi, un informe en el qual reclamen més seriositat als estats rics a l'hora de reduir les emissions. A la vegada, però, defensen que les inversions provinents dels Mecanismes de Desenvolupament Específic es dediquin, de forma sensible al desenvolupament sostenible, a la preservació de boscos existents, i, especialment a la reforestació de zones ara afectades per la desertització. Els boscos són una part molt important dels embornals (reservoris que absorbeixen o emagatzemen carboni com a part del cicle natural del carboni). La reforestació, i en definitiva les noves polítiques més respectuoses d'ús del sòl, tenen un clar potencial per millorar la biodiversitat i per aplicar noves estratègies d'equilibri territorial i econòmic, a més, és clar, de reduir els efectes del canvi climàtic. En l'informe es detallen diferents experiències, que s'han desenvolupat en diferents llocs del món i que poden servir de referent.
Tot i amb això, un estudi italià, fet públic aquests dies, i que es publicarà en l'edició de dissabte del New Scientist, adverteix que plantar nous boscos i tal·lar-los abans del pas d'una dècada pot ser contraproduent. Aquest informe, i el de la UNEP i l'UICN no són pas contradictoris. Els dos coincideixen que la plantació de boscos s'ha de fer amb cura i senseibilitat i, sobretot, sense un afany rendibilitzador a curt termini.
L'oposició tossuda dels EUA, que ha tornat a reiterar a Nova Delhi que no signarà el tractat, i en menor mesura, també d'Austràlia, continuen fent una ombra massa gran per passar-la per alt. Els EUA, que són responsables d'almenys el 25 per cent de tots els gasos que provoquen l'anomenat efecte hivernacle, quedaran fora d'aquest tractat, que podria començar a aplicar-se a principis del 2003. Els ecologistes es pregunten, i amb raó, quin futur espera al protocol de Kyoto, que, per una altra banda és contemplat com a insuficient, sense la signatura del tractat per part dels que més contaminen.
Més informació sobre canvi climàtic a Sostenible:
Segons les previsions de l'ONU, el tractat es podria començar a aplicar a principi del 2003, tot i que, no cal dir-ho, serà molta la feina que hi haurà damunt la taula. Quan el protocol entri en vigor, els països desenvolupats tindran menys de 10 anys per assolir els objectius de reducció de gasos d'efecte hivernacle, que és, d'altra banda, el principal objectiu del document.
És en aquest context que ahir va començar la Vuitena Conferència de les Parts sobre Canvi Climàtic (COP-8), organitzada per la Convenció de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic (UNFCCC) i que reuneix a Nova Delhi fins l'1 de novembre, tots els estaments implicats en el sobreescalfament del planeta.
L'objectiu principal de la Conferència és definir una política eficaç i pràctica que pugui fer front als terminis i als compromisos definits en el tractat. El que no està tan clar és la forma d'impulsar aquesta política'
A Nova Delhi es vol donar un impuls significatiu a projectes de desenvolupament als països pobres, el finançament del qual augmentaria significativament amb el potencial mercat d'emissions que generarà l'entrada en vigor del tractat.
Cal dir, en aquest sentit, que una de les coses que s'esperen de la COP-8 és l'elaboració d'un reglament concret per als anomenats Mecanismes de Desenvolupament Específic, un instrument definit en el tractat i que habilita els països rics a finançar projectes per reduir emissions en països en vies de desenvolupament. Amb aquesta acció, el països rics, que són els que, al capdavall, contaminen més, reben nous 'crèdits' per continuar emetent els gasos.
Aquests Mecanismes de Desenvolupament permetran, així doncs, un increment substancial de les inversions dels països rics en els països pobres. Un fet que ha estat aplaudit amb una certa inquietud per part de les organitzacions no governamentals, ja que temen que pugui dissimular la crucial responsabilitat dels països rics en la lluita contra el sobreescalfament de la terra. Els països occidentals, segons les ong, no es poden 'vendre ni comprar' la seva responsabilitat, que és, prioritàriament, reduir les emissions dels gasos que provoquen l'efecte hivernacle.
El Programa Ambiental de les Nacions Unides (UNEP) i l'Unió Conservacionista Mundial (UICN) han presentat, tot coincidint amb Nova Delhi, un informe en el qual reclamen més seriositat als estats rics a l'hora de reduir les emissions. A la vegada, però, defensen que les inversions provinents dels Mecanismes de Desenvolupament Específic es dediquin, de forma sensible al desenvolupament sostenible, a la preservació de boscos existents, i, especialment a la reforestació de zones ara afectades per la desertització. Els boscos són una part molt important dels embornals (reservoris que absorbeixen o emagatzemen carboni com a part del cicle natural del carboni). La reforestació, i en definitiva les noves polítiques més respectuoses d'ús del sòl, tenen un clar potencial per millorar la biodiversitat i per aplicar noves estratègies d'equilibri territorial i econòmic, a més, és clar, de reduir els efectes del canvi climàtic. En l'informe es detallen diferents experiències, que s'han desenvolupat en diferents llocs del món i que poden servir de referent.
Tot i amb això, un estudi italià, fet públic aquests dies, i que es publicarà en l'edició de dissabte del New Scientist, adverteix que plantar nous boscos i tal·lar-los abans del pas d'una dècada pot ser contraproduent. Aquest informe, i el de la UNEP i l'UICN no són pas contradictoris. Els dos coincideixen que la plantació de boscos s'ha de fer amb cura i senseibilitat i, sobretot, sense un afany rendibilitzador a curt termini.
L'oposició tossuda dels EUA, que ha tornat a reiterar a Nova Delhi que no signarà el tractat, i en menor mesura, també d'Austràlia, continuen fent una ombra massa gran per passar-la per alt. Els EUA, que són responsables d'almenys el 25 per cent de tots els gasos que provoquen l'anomenat efecte hivernacle, quedaran fora d'aquest tractat, que podria començar a aplicar-se a principis del 2003. Els ecologistes es pregunten, i amb raó, quin futur espera al protocol de Kyoto, que, per una altra banda és contemplat com a insuficient, sense la signatura del tractat per part dels que més contaminen.
Més informació sobre canvi climàtic a Sostenible:
Recursos en català sobre el canvi climàtic.
Un informe reclama a les asseguradores que es prenguin el canvi climàtic més seriosament.
El canvi climàtic ajuarà més els països rics i enfonsarà més els pobres.
El govern balear impulsa un pla contra el canvi climàtic.
Greenpeace i les multinacionals, contra el canvi climàtic.
El futur del clima després de Marràqueix.
Alteracions produïdes en les plantes i els animals pel canvi climàtic.
Senyals ambientals 2002: referències per al mil·lenni.
