17/10/2002 - 00:00
L'associació ecologista Depana ha invertit tres anys i mig a revisar pacientment el Diari Oficial de la Generalitat. El resultat ha estat tan rotund com, en el fons , preocupant. Només el 3 per cent dels projectes tramitats han estat rebutjats perquè tenien un impacte ambiental sobre el territori qualificat com a crític (és el més greu). En total, doncs, només 6 de les 201 obres que es van sotmetre a la declaració d'impacte ambiental han estat rebutjades (entre els quals hi ha quatre mini-centrals elèctriques, un camí rural i el primer projecte d'ampliació de Vaquèira-Beret), un nombre significativament baix. Depana argumenta que aquest mínim 3% exemplifica la falta de rigor de l'administració catalana -un cas a banda són els projectes d'interés estatal, que es supervisen des de Madrid-, que argumenten des de Depana, no ha sabut aprofitar el potencial protector del medi que té aquesta figura.
Des del punt de vista de Depana, una bona part del 10% de declaracions d'impacte sever haurien d'haver estat considerades crítiques. "En general -es pot llegir en l'informe- es perd de vista que el nucli essencial de la declaració és considerar una obra ambientalment viable o no. Malauradament, els estudis d'impacte ambiental són considerats com un accessori ineludible que introdueix mesures de reducció dels impactes no com quelcom clau que decideix quin model de país desitgem."
L'estudi d'impacte ambiental és obligat per aquelles obres o projectes que es construeixen en espais naturals o que poden provocar perjudicis al medi i a les persones. Les Declaracions d'Impacte Ambiental (DIA), que ara critica Depana, són un acte administratiu que culmina el procés d'avaluació d'impacte ambiental d'una obra, un procés reglat que a Catalunya s'aplica des de finals de l'any vuitanta sense, pel que s'ha vist, un excessiu zel. Aquestes declaracions poden ser compatibles amb l'obra, d'impacte moderat, sever o crític. En aquest darrer cas, quan l'impacte és crític, s'obliga als promotors a abandonar el projecte incial per presentar-ne un de nou amb menys conseqüències.
I pel que fa als promotors, els ecologistes troben "sospitós" que tots els projectes rebutjats hagin estat d'iniciativa privada: és possible que no hi hagi hagut cap projecte impulsat des del sector públic que s'hagi considerat crític? Tant bé es fan, les coses?
La resposta de Depana és, gens sorprenentment, negativa. Poques vegades, lamenten, es fa un seguiment real del compliment de les recomanacions, en alguns casos fins i tot s'han descobert faltes flagrants. Cal tenir en compte, a més, que una quarta part de les 201 declaracions estudiades feien referència a un espai inclòs dins el Pla d'Espais d'Interés Natural (PEIN), fet que demostra com aquesta figura no és una protecció sòlida de conservació. Un panorama ben desalentador que, amb tot, admet almenys un aspecte positiu.
Un factor positiu
En l'estudi, Depana assenyala que cada vegada més la societat civil i ajuntaments presenten més al·legacions als projectes d'obres. L'any 1999, segons es pot llegir, només el 41'5% dels estudis d'impacte ambiental anaven acompanyats d'al·legacions aquesta tendència ha crescut fins que enguany. El mes de juliol d'aquest any un 79'3% en presentaven, tot i que, malauradament, aquest esforç no es veu detallat en les declaracions d'impacte ambiental. Aquestes només anoten si s'han presentat o no al·legacions, però en cap cas diu de qui són, quantes, què al·legaven i quina part s'ha incorporat al projecte, si es que ho ha fet.
El grup parlamentari d'ICV va presentar dilluns una proposició perquè a Catalunya s'adaptin amb rang de llei les directrius europees per sotmetre a avaluació ambiental tots els projectes que puguin tenir efectes sobre les persones i el medi ambient. La proposició pretén incrementar el rigor i la credibilitat de les actuals declaracions d'impacte ambiental, informa l'AVUI.
Des del punt de vista de Depana, una bona part del 10% de declaracions d'impacte sever haurien d'haver estat considerades crítiques. "En general -es pot llegir en l'informe- es perd de vista que el nucli essencial de la declaració és considerar una obra ambientalment viable o no. Malauradament, els estudis d'impacte ambiental són considerats com un accessori ineludible que introdueix mesures de reducció dels impactes no com quelcom clau que decideix quin model de país desitgem."
L'estudi d'impacte ambiental és obligat per aquelles obres o projectes que es construeixen en espais naturals o que poden provocar perjudicis al medi i a les persones. Les Declaracions d'Impacte Ambiental (DIA), que ara critica Depana, són un acte administratiu que culmina el procés d'avaluació d'impacte ambiental d'una obra, un procés reglat que a Catalunya s'aplica des de finals de l'any vuitanta sense, pel que s'ha vist, un excessiu zel. Aquestes declaracions poden ser compatibles amb l'obra, d'impacte moderat, sever o crític. En aquest darrer cas, quan l'impacte és crític, s'obliga als promotors a abandonar el projecte incial per presentar-ne un de nou amb menys conseqüències.
I pel que fa als promotors, els ecologistes troben "sospitós" que tots els projectes rebutjats hagin estat d'iniciativa privada: és possible que no hi hagi hagut cap projecte impulsat des del sector públic que s'hagi considerat crític? Tant bé es fan, les coses?
La resposta de Depana és, gens sorprenentment, negativa. Poques vegades, lamenten, es fa un seguiment real del compliment de les recomanacions, en alguns casos fins i tot s'han descobert faltes flagrants. Cal tenir en compte, a més, que una quarta part de les 201 declaracions estudiades feien referència a un espai inclòs dins el Pla d'Espais d'Interés Natural (PEIN), fet que demostra com aquesta figura no és una protecció sòlida de conservació. Un panorama ben desalentador que, amb tot, admet almenys un aspecte positiu.
Un factor positiu
En l'estudi, Depana assenyala que cada vegada més la societat civil i ajuntaments presenten més al·legacions als projectes d'obres. L'any 1999, segons es pot llegir, només el 41'5% dels estudis d'impacte ambiental anaven acompanyats d'al·legacions aquesta tendència ha crescut fins que enguany. El mes de juliol d'aquest any un 79'3% en presentaven, tot i que, malauradament, aquest esforç no es veu detallat en les declaracions d'impacte ambiental. Aquestes només anoten si s'han presentat o no al·legacions, però en cap cas diu de qui són, quantes, què al·legaven i quina part s'ha incorporat al projecte, si es que ho ha fet.
El grup parlamentari d'ICV va presentar dilluns una proposició perquè a Catalunya s'adaptin amb rang de llei les directrius europees per sotmetre a avaluació ambiental tots els projectes que puguin tenir efectes sobre les persones i el medi ambient. La proposició pretén incrementar el rigor i la credibilitat de les actuals declaracions d'impacte ambiental, informa l'AVUI.
