Diners verds: una banca responsable ambientalment?

19/05/2005 - 00:00
.
I els nostres diners, a on van?. Aquesta és la pregunta que molts es fan una vegada col·loquen els seus estalvis en un compte corrent o els inverteixen a la borsa. Les caixes i els bancs són transparents alhora de dir-nos si ens donen un 0,4, l'1 o el 3%. Però per on passen els nostres diners? Què financem sense saber-ho? Com a reacció a tots aquests interrogants va néixer la banca ètica. Més informació, aquí.
L'últim revulsiu ha estat l'holandesa Triodos Bank. Es tracta d'una entitat financera amb molta presència als Països Baixos i el Regne Unit i que, darrerament, s'està expandint a l'Estat Espanyol. La darrera notícia és del passat mes d'abril. El 22 d'aquell mes, tot coincidint amb el Dia de la Terra, es va presentar l'Ecodipòsit, el primer producte d'estalvi d'una entitat bancària que revertirà en les butxaques dels clients i, també, en el medi. El tracte és singular. A banda del 2,5% nominal anual, el banc es compromet a plantar, per cada client, un arbre en un bosc de gestió sostenible, concretament, en una plantació situada al municipi d'Alcaraz (Albacete). Triodos dóna la paraula que aquests arbres no podran ser venuts posteriorment i, ni tan sols, trasplantats. A més, si la quantitat supera els 3.000 euros, es pot tenir a canvi una quota anual a una ONG que treballa pel medi. 'És una bona idea' diu Alejandro Sánchez, de l'associació SEO/BirdLife. 'Tot i que aquest sigui el primer llançament fort d'un producte nosaltres ja fa uns anys que treballem amb ells i hem tingut sempre molt bona resposta. Per això li hem donat suport d'una manera visible' diu en el portaveu de l'associació que, juntament amb Greenpeace, Amics de la Terra, Ecologistes en Acció i WWF/Adena van ser a la presentació que es va fer a Madrid. 'No hi trobem inconvenients. És un dipòsit a llarg termini com el que ofereixen altres bancs. L'avantatge és que en comptes de veure com els teus diners poden anar a parar a qualsevol tipus d'indústria, sigui de l'àmbit de l'armament o la petroquímica, en aquest cas ara saps on pot anar la teva inversió'. Els elogis de totes les organitzacions no governamentals són unànimes. N'hi ha, fins i tot, que fins i tot es neguen a acceptar que la proposta del banc sigui màrqueting social. 'És banca ètica', remarquen. 'Si que és màrqueting social', en canvi, respon Oriol Alsina, autor d'un dels pocs llibres al voltant d'aquesta qüestió ('La banca ètica: molt més que diners" -Icaria, 2001). 'El que passa és que està molt ben fet', matisa. 'Permet visualitzar que el rendiment pot ser no financer, d'altres tipus. Res més. A mi ja m'està bé! Si en comptes d'una torradora em planten un arbre, jo ho prefereixo'. Ell és una de les persones que han vist créixer el fenomen de la banca ètica. Des de França, Anglaterra i Estats Units, els països on més funcionen, fins a l'actualitat, que es pot trobar presència, encara que molt difuminadament, per tot el continent. Els experts hi distingeixen dos models. Els que, com Triodos Bank, tenen una estructura de banc típic o els que s'assemblen a la Banca Popolare Etica, que neixen de la base. 'Uns, com Triodos, van més el gra, no escolten tant els moviments socials. El cas italià és diferent, té més relació amb l'anomenat tercer sector'. De totes maneres, en el fons, tots dos estan professionalitzats. 'Jo sempre he defensat que Catalunya pogués crear el seu model', explica. 'Fan una doble valoració dels assumptes a on poden invertir' -apunta Alsina- 'tenen en compte la qüestió social i l'econòmica. En el cas de Triodos Bank està més especialitzat en el medi, però com que a l'estat hi ha pocs negocis de medi ambient han hagut d'anar apostant més per l'economia social'. El plantejament sembla una gran oportunitat. Segons Alsina, 'tot sovint, fent xerrades sobre banca ètica em demanen com és que el model no s'hagi estès més per aquí. Jo sempre dic que anem a la cua, però com hi anem amb tot'. Malgrat això, divisa possibilitats de millora. 'Sobretot a mig i llargtermini. Com també veig perspectives de creixement d'un partit verd. Ens ha de passar el mateix que a Europa, però tenim un endarreriment acumulat. La nostra democràcia és jove! A poc a poc s'han d'anar vencent les pors'. De fet, una senyal d'això és que són diversos els bancs tradicionals catalans que s'han apuntat al carro i que ja oferten llibretes solidàries i llibretes verdes encara que, no sigui el mateix.... Banca ètica i catalana A Catalunya qui aposta vivament perquè es desenvolupi un banc ètic és Fets, una associació que agrupa diferents associacions catalanes per sensibilitzar i fomentar les inversions en aquest sentit. 'És difícil perquè el Banc d'Espanya no dóna noves fitxes per crear entitats financeres. Tot i això, està clar que tindria el seu mercat' diu Maite Codina, coordinadora de l'entitat. La seva aposta és per un banc més semblant al de la Banca Popolare Etica, 'arrelat al territori'. És per això que miren de traçar aliances tal i com al País Basc ja ho han fet la Fundació Fiare, d'inversió i estalvi responsable. Mentre no arriba, ja hi ha associacions que treballen en aquest sentit. És el cas de COOP57, Serveis Financers Ètics i Solidaris, una cooperativa de crèdit en marxa des de fa cinc anys. 'La nostra diferència amb Triodos és en l'organització, no tenim la jerarquia tradicional d'un banc sinó funcionament assembleari. Pel que fa a la transparència, a nosaltres ho veuràs tot, quins diners donem a qui, quines cooperatives hi ha darrera... No és el seu cas' diu Mònica Martínez. També marquen la diferència alhora d'escollir clients: 'si és una S.A. o una S.L. no l'acceptem. Treballem només amb cooperatives i entitats que entrin al nostre projecte. Que els treballadors siguin treballadors i que se'ls respectin els seus drets'. Aquests paràmetres els avaluen a través d'una comissió social. Així volen anar 'als inicis' del que era una banca. 'Anem fent. Som petits però ja ens anem expandint a Aragó', subratllen. Tots els consultats, però, coincideixen a afirmar que els beneficis amb principis tenen futur. Però, per quan? Quan deixarà de ser una decisió només de minories? Haurà d'arribar una moda?

Relacionats

Butlletí