10/11/2004 - 00:00
[DOSSIER ENERGIA]
Quan analitzem el model energètic català trobem aspectes com ara la històrica priorització de les energies fòssils, encapçalades pel petroli; l'augment del consum de gas natural en detriment del carbó, l'existència de pocs generadors i molts consumidors, la dependència energètica exterior, el gran potencial eòlic i solar sense explotar i, entre d'altres, el fort pes de l'energia nuclear en la producció elèctrica.
Un dels factors clau a tenir en compte és la dependència d'organismes d'àmbit estatal. L'estat té competències exclusives per a l'ordenació de l'activitat econòmica general i la política monetària. El que suposa a nivell pràctic una subordinació a organismes estatals, en assumptes com ara les autoritzacions per la instal·lació de centrals de producció elèctrica.
"El model energètic de Catalunya s'assenta sobre un sistema de fonts d'energia brutes, centralitzat, molt ineficient i basat en el miratge de l'energia barata". diu Josep Puig, enginyer industrial i membre del Grup de Científics i Tècnics per un Futur Sense Nuclears.
Quanta energia consumim?
Per entendre el model s'ha de tenir en compte que el consum energètic a Catalunya ha augmentat més d'un 65% en els darrers 20 anys.
L'increment de la despesa energètica en el transport ha estat superior al 100%, cosa que dificulta l'ascens de les energies renovables. El sector de serveis i domèstic també ha augmentat més d'un 50% des del 1992, mentre que la indústria ha estat el sector amb un creixement més moderat, d'un 34%.
A causa d'aquest augment del consum, capitanejat pel sector del transport que representa ja el 40% del consum energètic total, s'ha aguditzat a Catalunya la dependència energètica de fonts exteriors. Tot i no existir dades oficials actualitzades, segons l'Assamblea d'Entitats Ecologistes, Catalunya està important més del 90% de l'energia que consumeix.
En termes d'eficiència, continua augmentant la intensitat energètica de l'economia -quantitat d'energia necessària per unitat de PIB produïda- concretament un 5% des del 1992, a un ritme anual del 0,62%. El que significa que per produir els mateixos beneficis econòmics ens cal un 5% més d'energia que fa 10 anys. Cal recordar que el Consell Europeu, en el seu document 98/C394/01 aposta per una disminució anual de la intensitat energètica de l'1%. De manera que ens allunyem dels objectius europeus, a l'hora que empitjorem la ineficàcia endèmica del sistema, ja que de cada 100 unitats d'energia primària que entren al sistema, solament 52 es transformen en energia final disponible per al consum (mesurat en unitats d'energia per càpita).
La Catalunya Nuclearitzada
Respecte a l'electricitat a Catalunya, dels 6604 kw/h que consumim per persona - segons l'Institut d'Estadística de Catalunya, i en referència a dades del 2002 - un 25,9% prové de centrals tèrmiques que utilitzen combustibles fòssils, un 12,1% de 'renovables', -cal tenir en compte, però, que aquest percentatge conté el 97,12% a càrrec de la hidroelèctrica, un 2,22% de generadors eòlics, un 0,62% de la metanització dels residus i un 0,01% prové de biomassa- i la major part, un 62%, és de producció nuclear.
Aquest 62% d'electricitat consumida a Catalunya que prové de centrals nuclears, ens converteix en un dels països més nuclearitzats del món, només superats per França amb un 77,1% i Lituània amb un 77,6%.
La nuclearització de la Mediterrània, i l'Ebre catalans es va començar a impulsar a finals de la dècada dels seixanta, encara sota el règim franquista. Des de llavors el moviment ecologista ha denunciat la base nuclear del sistema energètic català, per la seva perillositat, -a Catalunya es va produir un accident al 1989 a la central de Vandellós I- perquè perpetua el sistema energètic centralitzat, amb poques unitats de generació i grans extensions de xarxes de transport a alta tensió; i per la seva ineficàcia, ja que les centrals tèrmiques nuclears només transformen en electricitat un 33% de l'energia generada en el procés de fissió. S'ha denunciat també que ens fa més dependents, ja que l'energia nuclear produïda és totalment provinent de combustible importat; més vulnerables a apagades i atemptats i sobre tot perquè genera contaminació.
A més a més, la nuclearització de Catalunya ha estat un factor que ha impedit la correcció dels desequilibris territorials. Des del Sud de Catalunya almenys s'ha entès la nuclearització de la Ribera del Ebre i les comarques adjacents com la transformació en perifèries proveïdores de recursos naturals pel creixement desordenat i excessiu dels centres. En paraules de Xavier Garcia a La Catalunya Nuclear: "La nuclearització inutilitza territoris allà on s'instal·la per abocar més consum allà on va dirigida, utilitzant una perifèria prèviament depauperada per acumular més centralització i consum a l'àrea metropolitana de Barcelona. Per tant dues plataformes naturals extraordinàries, l'Ebre i la Mediterrània, han estat dilapidades econòmicament i embrutides ecològica al servei d'espais centrals"
En qualsevol cas, el nou context mundial, definit per l'escassetat de recursos energètics fòssils i l'extenuació ambiental que ha generat la seva utilització obri un nou debat sobre aquest tipus de producció d'energia, i si realment se'n pot prescindir.
El mapa de la producció elèctrica a Catalunya està format per 40 centrals hidroelèctriques a les comarques de Lleida; 8 a Girona; 2 hidroelèctriques i 5 termoelèctriques a Barcelona que fan servir petroli i gas natural. I finalment a Tarragona 2 hidroelèctriques i 3 nuclears (Ascó I, Ascó II i Vandellòs II )
Podeu accedir a les dades concretes de producció del any 2003 per central, accediu aquí.
L'opció del del cicle combinat
Cal destacar les centrals elèctriques de cicle combinat que s'han posat en marxa en els últims 2 anys fruit de la liberalització del sector elèctric. Concretament 4 grups de 400 megawatts de potència, dos a Sant Adrià del Besos i dos al polígon industrial de Tarragona. 4 grups més, 2 al Port de Barcelona i 2 a Vandellòs es troben en fase de tramitació molt avançada. Paral·lelament Endesa i Iberdrola han presentat 6 projectes més.
Les centrals de cicle combinat produeixen electricitat per la combustió de gas natural, i permeten l'aprofitament de la calor residual. Són més eficients i netes que les tèrmiques de carbó i fuel però continuen sent contaminants. Produeixen en diòxid de carboni, un dels gasos responsables del canvi climàtic. Tanmateix, són defensades per un nombre significatiu de polítics i tècnics com una energia de transició.
En aquest sentit, entitats ecologistes, com ara Ecologistes en Acció de Catalunya s'ha manifestat contraris a la construcció de centrals tèrmiques de cicle combinat si no es dóna un programa de tancament ordenat de centrals nuclears en funcionament que permeti una substitució de potència, al·legant que actualment hi ha un excedent de potència instal·lada a Catalunya: uns 8784 MW en servei, quan encara es poden donar futurs desenvolupaments de cogeneració.
En pocs anys a Catalunya s'ha passat de estar al límit per poder garantir el subministrament d'electricitat a, en paraules del director general d'Energia i Mines, Josep Isern, "tenir una oferta excessiva, que caldrà corregir a través de la planificació". Cal recordar, no obstant, que l'autorització de les noves centrals correspon al govern central.
L'etern camí cap a les renovables
Hi ha pocs territoris a Europa on existeixi un teixit associatiu i social tan favorable a l'ús de fonts renovables d'energia com a Catalunya. Un país que a més, posseeix un empresariat capdavanter en el sector de les energies renovables i l'eficiència energètica. Això unit a un gran potencial solar i eòlic fa que sigui difícil d'entendre que la contribució de les renovables al total del consum energètic sigui encara avui una línia gairebé invisible a les estadístiques oficials.
Segons Institut Català de L'Energia l'aportació de les renovables al total del consum l'any 2000 va ser d'un 2,7%. Dintre d'aquest percentatge la hidroelèctrica contribueix amb un 79,7% del total. Cal indicar no obstant, que aquesta és una font energètica renovable però que la seva explotació no és sostenible i està gairebé al límit de la seva producció. L'energia solar, tèrmica i fotovoltaica, va passar del 0,039 de 1997 al 1,7 %. El biogàs també va augmentar fins el 1,1% i la biomassa suposa avui el 20,1%.
Aquest 2,7% total indica que el pes de les renovables ha disminuït des del 4,7 % del 1992. Per tant Catalunya es situa molt lluny del l'objectiu europeu del 12,1% pel 2010. Al que tampoc no s'acosten les previsions del Pla d'Energies Renovables que s'inclou al Pla de L'Energia a Catalunya a l'horitzó de l'any 2010 que preveu que el seu pes sigui del 5,4%.
Balanç energètic del 2000. ICAEN
Previsions per al 2010. ICAEN
L'energia eòlica a Catalunya
Pel que fa a l'energia eòlica, el mateix pla proposa assolir entre 1.000 i 1.500 MW de potència instal·lada, cosa que voldria dir passar del 0,4% de la producció neta d'electricitat (l'any 2000) al 3-4,5% l'any 2010. L'objectiu marcat és que l'energia eòlica representi el 13% de la producció elèctrica a partir d'energies renovables al nostre país.
És important indicar que Catalunya ha estat un país pioner en la implantació de l'energia eòlica. L'any 1978 va començar a realitzar-se les primeres avaluacions del seu potencial eòlic i l'any 1984 es va construir el primer parc eòlic de l'Estat Espanyol a Garriguella (amb una potència de 25 kW).
No obstant això, actualment el nostre país ha passat a estar a la cua pel que fa a la producció d'electricitat mitjançant l'aprofitament del vent. D'aquells 25 kW inicials s'ha passat als 84 MW actuals, repartits en 3 parcs eòlics (Tortosa, Trucafort i Colladetes), als quals cal afegir 0,59 MW aportats per un parc eòlic no comercial ubicat a Roses. Aquesta potència queda lluny dels 973
MW instal·lats a Galícia, els 597 de Navarra o els 464 d'Aragó, encara que Catalunya disposi d'un potencial eòlic més petit. I un paisatge molt humanitzat i heterogeni.
Una detallada anàlisi duta a terme pel projecte europeu EPURE (Economic Potencial Use of Renewable Energies) estima el potencial eòlic català en 3.049 MW i 7871 GWh/any, havent descomptat els parcs naturals i zones ZEPA. No obstant un 70% d'aquest potencial es situa en espais d'interès natural. I aquí rau la qüestió que ha monopolitzat el debat eòlic català en els últims anys
El factor que explica el debat i l'estancament ha estat la dificultat de definir un escenari clar que delimiti les zones on és possible la instal·lació dels parcs eòlics. La inexistència d'un marc de referència clar que promocioni l'energia eòlica i al mateix temps preservi la diversitat biològica i paisatgística.
En aquest sentit no ha resultat del tot efectiu el Pla Director de Parcs Eòlics de Catalunya (1997-2010) no només estableix uns objectius i terminis ( 300MW per al 2005 i 1000 MW per al 2010) també identifica 75 emplaçaments idonis per l'aprofitament del vent, força localitzat a Catalunya. Ja que aquest atlas ha estat fortament criticat per diversos sectors ecologistes, reclamant més protecció per les zones incloses al Pla D'Espais d'Interes Natural, i nous mesuraments de vent, per ampliar-lo a zones on les noves tècniques de construcció d'aerogeneradors poden donar producció i on no es doni un fort impacte ecològic.
Perspectives de futur. La contribució de Catalunya al Canvi Climàtic
És cert, com apunta Enric Tello, catedràtic d'Història i Institucions Econòmiques per la UB, que fa més de vint anys s'hauria d'haver iniciat un ampli debat social a Catalunya per repensar un model energètic assentat sobre el foc del canvi climàtic i les brases nuclears.
Ara, després de dècades sense tenir una política pròpia, segons el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, cada habitant de Catalunya fa una "aportació" al canvi climàtic de 8,4 tones de CO2.
En aquest context, el millor escenari, -aquell on es contempla l'augment de les energies renovables- que ens pot oferir avui el Pla de l'Energia a Catalunya en l'horitzó de l'any 2010, del govern català, és el d'una despesa de 28 milions de tones equivalents de petroli, i un màxim de 49.150 tones equivalents de diòxid de carboni per al 2010. Però per acomplir el protocol de Kyoto fixat per la UE per a l'Estat Espanyol, Catalunya no hauria de superar les 29.350 tones en aquesta data.
Caldrà doncs aquell debat social que es reclamava per tenir la certesa que encara avui tenim la oportunitat. Catalunya ha de ser capaç de basar el seu sistema energètic en les fonts d'energia renovables i els sistemes distribuïts. I aconseguir una economia lliure d'emissions fòssil i enverinament nuclear dels sistemes naturals
