El 2006, un any càlid i sec a Catalunya

L'any 2006 ha estat un any clarament càlid i escàs en precipitacions a Catalunya. Això és el que es desprèn del butlletí climàtic de l'any 2006 (que podeu consultar aquí), elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya, del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Segons indica aquest informe, bona part del territori va presentar una temperatura mitjana anual entre 0,5 ºC i 1 ºC superior a la mitjana climàtica. Els mesos de juliol, octubre i novembre han estat els més càlids respecte a les temperatures mitjanes, mentre que el febrer va ser el mes més fred. Els totals anuals de precipitació van ser clarament inferiors a la mitjana, amb amplis sectors que van acumular menys d'un 70% respecte a la precipitació mitjana climàtica. Els mesos de juliol, octubre i novembre van ser especialment càlids, amb anomalies que van superar en més de 3 ºC la mitjana climàtica en algunes àrees. Només van presentar temperatures per sota de la mitjana els mesos de gener, febrer i agost, i també desembre a les planes de l'interior. La persistència de mesos amb anomalies positives és el que porta a qualificar l'any 2006 com a càlid, més que no pas la presència puntual d'episodis extremadament calorosos. La disponibilitat de sèries històriques de temperatura prou llargues permeten contrastar l'any 2006 en el context de les darreres dècades. Aquest és el cas de l'Observatori Fabra de Barcelona, que ha enregistrat la temperatura mitjana anual més elevada des de 1914, amb 2 ºC per sobre de la mitjana climàtica. El comportament de la temperatura de l'aire de 2006 a Catalunya no s'allunya gaire del que ha succeït a escala global o hemisfèrica. Segons dades encara provisionals de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), la temperatura mitjana superficial del planeta hauria superat en 0,42 ºC la mitjana anual del període 1961-1990, de manera que es tracta del sisè any més càlid des que hi ha registres instrumentals. A l'hemisferi nord, aquest 2006 hauria estat el quart més càlid. L'aigua del mar La temperatura de l'aigua del mar també ha respost positivament al caràcter càlid de la temperatura de l'aire. La temperatura mitjana anual superficial, de 17,5 ºC, enregistrada enfront de la costa de l'Estartit (Baix Empordà), ha estat la segona més elevada des de 1974 (any en què s'inicien els registres). Juliol, novembre i desembre van enregistrar les respectives mitjanes mensuals més altes de tota la sèrie. Precipitació L'anàlisi de la precipitació acumulada durant l'any 2006 indica que aquesta ha estat inferior a la mitjana a gairebé tot el país. Gran part del territori ha rebut menys d'un 70% respecte a la precipitació mitjana climàtica, i s'han detectat sectors de la depressió Central on fins i tot aquest valor ha estat inferior. Únicament les zones més elevades del Pallars Sobirà i al sud del Montsià han rebut precipitacions properes a la mitjana. L'estació primaveral va ser especialment seca, ja que es va enregistrar només un 30% respecte a la precipitació mitjana climàtica a la major part de Catalunya. Malauradament, la manca de precipitació no ha estat només un fet aïllat d'aquest any, i el 2006 és el tercer any consecutiu amb dèficits pluviomètrics a gran part del país. Episodis meteorològics més destacats Els trets meteorològics més destacats que es van produir l'any 2006 van ser l'episodi de neu i pluja dels dies 27 al 30 de gener; les ventades de component nord de l'11 i 12 de març; l'episodi de pluja del 12 al 15 de setembre, amb la formació de mànegues al mar i un tornado entre Sant Boi de Llobregat i Sant Feliu de Llobregat; les tempestes del 18 d'octubre, que van originar fenòmens meteorològics severs i la irrupció càlida del 25 al 29 d'octubre.