El Congrés de mesura de la sostenibilitat es clou amb l'anunci de noves edicions

La sostenibilitat és un concepte complex, i per entendre'l i mesurar-lo cal abordar-lo des de plantejaments integradors. El congrés internacional celebrat a Terrassa ha servit per posar en comú experiències i establir una xarxa de vincles que servirà per seguir treballant conjuntament en la mesura i la modelització de la sostenibilitat. A la cerca de la pedra filosofal A l'inici del congrés, hi havia subjacent la perspectiva de trobar la pedra filosofal de la mesura de la sostenibilitat, és a dir, una unitat única que servís per mesurar un dels conceptes clau del segle XXI. Però el professor d'economia ecològica Robert Costanza va trencar el miratge en la conferència inaugural: Costanza va avançar que caldria emprar més d'una unitat, i tenir una visió integradora d'una realitat complexa i incerta, per poder arribar a entendre i comunicar els reptes de la sostenibilitat i provocar un canvi en les societats. Precisament, els congressistes van gaudir durant dues jornades d'una gran diversitat de presentacions sobre indicadors, propostes d'organismes, programes de simulació, avaluacions de plans i polítiques, i fins i tot debats sobre el mateix concepte de la sostenibilitat. El congrés va servir per comprovar que la sostenibilitat es pot abordar des de plantejaments molt diversos, i que la forma més eficient de tractar-la és amb un enfocament multidisciplinari i integrador. A Terrassa s'ha evidenciat que no existeix la pedra filosofal de la sostenibilitat. Luis Jiménez Herrero, director executiu de l'Observatori de la Sostenibilitat d'Espanya (OSE), en la presentació de l'Informe de Sostenibilitat d'Espanya 2006, va raonar que una sola mesura per a la sostenibilitat seria com voler pilotar un avió amb un sol comandament. De fet, caldria anar més enllà dels clàssics plantejaments científics per trobar una solució a aquest repte, i incorporar aspectes socials, ètics i fins i tot emocionals. Tot plegat, amb l'objectiu de prendre decisions més encertades en un futur. En aquest sentit, Núria Buenaventura, presidenta de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat, va defensar els sistemes d'indicadors de sostenibilitat com una bona pràctica de transparència democràtica. Primer pas d'un llarg camí El congrés va significar un primer lloc de trobada, i l'èxit de participació va ratificar la necessitat que hi havia de trobades com aquestes per facilitar la integració de punts de vista, intercanviar experiències i compartir reptes. En la seva cloenda, les entitats organitzadores, liderades per la Càtedra UNESCO per a la sostenibilitat, de la Universitat Politècnica de Catalunya, el Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya i l'OSE van anunciar una segona edició del congrés, que se celebrarà l'any 2008 a Madrid. L'OSE també va anunciar la creació d'una Xarxa d'Observatoris de la sostenibilitat a escala estatal, entre els quals figuraria el futur Observatori de la Sostenibilitat de Catalunya, anunciat pel Conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar.