El conseller Calvet assegura que el nou Pla de revisió de sòls no sostenibles reduirà els sectors edificables a la Costa Brava

Font: Departament de Territori i Sostenibilitat

29/11/2018 - 12:26

 

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, ha assegurat aquest 28 de novembre que el Pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles que impulsa el Departament reduirà substancialment els sectors edificables a la costa gironina. Calvet ha comparegut davant la Comissió de Territori del Parlament de Catalunya per exposar les línies d’actuació del Govern per protegir el litoral de projectes urbanístics agressius.

 
Així, ha recordat que el Departament aprovarà el 2019 l’avanç del PDU de revisió de sòls no sostenibles en l’àmbit del litoral gironí. Aquest Pla analitzarà l’ordenació de tots els sòls que encara es podrien urbanitzar però que no s’han arribat a desenvolupar i proposarà un nou disseny més sostenible o, en el seu cas, els desclassificarà directament.
“El PDU servirà per analitzar amb lupa tots els sectors urbanitzables no desenvolupats i serem molt exigents amb el compliment” dels requisits legals actuals, ha assegurat el conseller. “Confiem a poder desclassificar molts dels sectors amb major impacte i reconduir la situació de molts altres”, ha afegit Calvet.
 
Amb l’aprovació de l’avanç del PDU l’any vinent també se suspendrà temporalment l’atorgament de llicències de planejament i d’edificació en molts dels sectors, els que es considerin més urgents, mentre es redacta el Pla.
Un Pla director per a tota Catalunya
El Departament de TES va iniciar el 2015 la revisió del PDU dels sòls no sostenibles, que abastarà tota Catalunya però que, per la seva complexitat, s’anirà aprovant per àmbits territorials. Així, el passat mes d’octubre es va aprovar l’avanç per a la demarcació de l’Alt Pirineu.
 
En el cas de les comarques gironines, l’avanç que s’aprovarà l’any vinent es concentrarà en la franja de la costa, atesa la seva singularitat, i s’abordarà la resta de la demarcació en fases posteriors.
 
Directrius individualitzades
En el cas de la demarcació de Girona, la Costa Brava s’estén al llarg de 200 quilòmetres, repartits en 22 municipis, amb una morfologia força accidentada. El 82% d’aquest litoral està classificat com a no urbanitzable, mentre que en el conjunt de Catalunya és el 94%.
El PDU analitzarà cadascun dels sectors classificats com a urbanitzables de les comarques gironines i proposarà, si cal, l’estratègia més adequada. Cada estratègia es traduirà legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir.
 
Es consideraran factors d’insostenibilitat la llunyania dels nuclis urbans, la baixa densitat, la desproporció amb el teixit urbà o la inadequació dels terrenys per raons topogràfiques, de risc, d’incompatibilitat amb el règim de protecció sectorial o d’impacte ambiental elevat. En el cas del litoral també es tindrà en compte l’impacte paisatgístic, d’acord amb la legislació de costes.
 
L’anàlisi de cada sector urbanitzable tindrà en compte el compliment de tres tipus de criteris:
 
1. Criteris territorials: si respecta l’estratègia de creixement que marca per aquell municipi el Pla territorial parcial de les Comarques Gironines, aprovat el 2010 per orientar el desenvolupament urbanístic i territorial de la demarcació.
2. Criteris urbanístics: si se situa a continuació del nucli urbà o si el terreny té pendent.
3. Criteris sectorials: si respecta la normativa de protecció ambiental i de riscos naturals o tecnològics, així com la Llei de Costes.
 
El document d’avanç del PDU detallarà quants i quins àmbits es revisaran de les comarques gironines. En principi, es preveu examinar-ne més de 263. “Abordarem allà on hi ha problemes i on es reactiven els projectes” de construcció, ha afegit Calvet. La tramitació del PDU s’acompanyarà de la creació d’una comissió de seguiment integrada tant pels ajuntaments de la costa de Girona com per representants del teixit social.
 
Un planejament municipal “obsolet”
L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant ha recollit aquests nous criteris.
 
Els ajuntaments han de revisar i refer els seus plans d’ordenació urbanística municipal (POUM), adaptant-los a les noves directrius. A hores d’ara, però, dels 22 municipis estrictament costaners gironins, només 11 tenen el seu POUM adaptat a la Llei d’urbanisme. Així, gran part del planejament urbanístic vigent als municipis gironins té el seu origen en els anys 70 i 80, i alguns en els anys 90. Com a exemple, el 66% dels sòls residencials dels nuclis urbans de la Costa Brava estan ocupats per urbanitzacions de baixa densitat.

Per tant, en bona part dels casos, “els desenvolupaments urbanístics actuals són fruit de planejaments aprovats fa dècades, anteriors a lleis i normes més modernes que aposten per un creixement urbanístic compacte, amb el menor consum de sòl possible i amb la cura del paisatge com un element central”, ha ressaltat el conseller.
 
“Els nous projectes d’urbanització que ara susciten polèmica són l’herència d’un planejament obsolet i responen a un model no sostenible que el Govern de Catalunya va desterrar fa temps” d’arreu del territori, ha reblat Calvet.
 
La recuperació econòmica reactiva els projectes
A més, encara existeix molt sòl classificat i encara pendent de desenvolupar. Cal tenir present que a tota la demarcació de Girona es podrien construir encara més de 71.500 nous habitatges, dels quals uns 30.000 es podrien edificar als 22 municipis costaners. “La crisi econòmica va evitar que les urbanitzacions previstes es desenvolupessin però ara, amb la recent recuperació, es podria tornar a impulsar la seva construcció”, ha detallat el conseller de TES.
 
El PDU que impulsa el Departament permetrà l’anàlisi d’aquests sectors de manera més àgil que la revisió del planejament municipal a càrrec de cada ajuntament i oferirà una solució cas per cas. “Serà l’actualització de planejament urbanístic més ambiciosa i de més magnitud que podem posar a l’asbat del desenvolupament sostenible del nostre país”, ha valorat Calvet.
 
100 hectàrees protegides en 8 anys
El PDU és una més de les accions que impulsa el Departament de TES per reconduir el model urbanístic heretat al litoral gironí. Una altra via d’actuació ordinària és la Comissió territorial d’urbanisme de Girona, que és l’òrgan que revisa el nou planejament que li van elevant els municipis a mesura que l’actualitzen.
 
El tràmit comporta la intervenció d’aquest òrgan dependent del Departament i ha permès reduir en 100 hectàrees els sòls de nous creixements que es preveien només al litoral de Girona entre 2010 i 2018. Aquesta xifra equivaldria a uns 2.500 nous habitatges. Es preveu que aquesta reducció de sòl classificat per a nous creixements continuï a mesura que més municipis actualitzin el seu planejament.
 
Un nou marc legal global
D’altra banda, el Departament té en marxa la redacció de la Llei de territori, concebuda per repensar tota la legislació vigent en matèria d’ordenació del territori, urbanisme, paisatge i urbanitzacions amb dèficits. Comportarà, de fet, una reforma completa del model.
 
La preservació del paisatge i dels espais oberts serà una de les seves prioritats, que es traduirà en la redacció d’una estratègia per a cadascuna de les 134 unitats de paisatge identificades, donant respostes específiques a cada àmbit del territori. Cal dir que el Departament ja aplica aquests criteris en la gestió urbanística quotidiana.
 
Igualment, la nova Llei del litoral, en tràmit, crearà nous instruments, tant urbanístics com financers, per millorar la preservació i la gestió del litoral català, amb especial atenció a les platges catalogades com a naturals.
 
Instruments de protecció específics per al litoral
Aquest nou paquet legislatiu dona continuïtat a la política de preservació del litoral impulsada pel Departament de TES fa més d’una dècada. El 2005, el Govern va aprovar dos plans dissenyats específicament per protegir la costa de tot Catalunya d’una excessiva urbanització: els plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC) 1 i 2. Ambdós tenien com a objectiu protegir els espais oberts i orientar el desenvolupament dels sòls en la franja de 500 metres de la costa.
 
El PDUSC-1 va protegir 23.500 hectàrees litorals de sòl no urbanitzable i sòl urbanitzable no delimitat a tot el territori català. El PDUSC-2 va comportar la desclassificació de 24 sectors, que sumen 327 ha i la protecció parcial d’altres 20 sectors (323 ha més). L’objectiu d’aquest segon Pla era evitar la continuïtat dels fronts urbans al llarg de la costa i, assegurar la connexió entre el litoral i l’interior a través de la preservació dels espais lliures, entre d’altres.
 
“En el seu moment van representar un pas endavant important en la protecció de la costa, però no van ser prou ambiciosos; volem fer un salt qualitatiu respecte aquests instruments”, ha conclòs el conseller.

 

 

Relacionats

Notícia

El Parc Natural de Montsant, juntament amb l’Associació Prioritat, que impulsa la candidatura a la UNESCO Priorat – Montsant - Siurana, i des del Fòrum Agrari del Priorat, organitza aquest 14 de desembre a les 17 hores una jornada tècnica per reivindicar la varietat i singularitat dels productes locals de la zona i els seus beneficis per a la salut.

Notícia

La jornada d'espais naturals ha servit per donar a conèixer solucions urbanes basades en la natura, que és un concepte que els darrers anys ha emergit amb força especialment en el context de les ciutats verdes, la resiliència urbana o la urbanització sostenible.

Notícia

El Parc Natural dels Aiguamolls d’Empordà celebra del 6 al 9 de desembre el Festival de les Aus, amb més d’una vintena d’activitats programades. En la seva 26ena edició, el parc espera comptar amb la presència de més de 700 persones, que podran gaudir de tallers, visites guiades i activitats diverses amb els ocells com a protagonistes.

Butlletí