El CSIC confirma que un contaminant present a l'Ebre s'acumula al cos dels peixos

Investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) han descobert que el decabromodifenil èter, un contaminant present en els rius, és biodisponible, és a dir, que pot ser ingerit per organismes (principalment peixos), travessar les membranes cel·lulars i acumular-se en el seu cos. La troballa s'ha realitzat en el marc del projecte europeu Aquaterra, que dirigeix l'investigador del CSIC Damià Barceló, de l'Institut d'Investigacions Químiques i Ambientals de Barcelona (CSIC). Aquaterra és un programa científic dirigit a avaluar la contaminació i els seus efectes en el riu Ebre. Els èter difenilico polibromats (PBDE) són compostos bromats retardants de flama que s'utilitzen en la indústria per a prevenir incendis. Aquests compostos es bioacumulan en l'ecosistema i en els humans, poden alterar el sistema endocrí dels éssers vius, tot produint efectes negatius sobre les hormones tiroidees, així com en els sistemes reproductor i neuronal. La família de PBDE està constituïda per 210 compostos. De moment no s'ha resolt si totes les molècules de PBDE són igual de tòxiques per als organismes vius, ni com es transformen i transporten al llarg de la cadena alimentària. Fins a ara, d'acord amb les evidències obtingudes, s'havia assumit que els PBDE amb molècules més petites resultaven més tòxics i travessaven millor les membranes cel·lulars. El decabromodifenil èter, el compost de PBDE la molècula del qual és major, tindria per tant, segons aquesta hipòtesi, un menor grau de toxicitat, al ser la seva molècula massa gran per a entrar en les cèl·lules dels organismes. Aquest treball dirigit pel CSIC ha demostrat, en canvi, que la molècula, al contrari del que se suposava, pot entrar en la cadena alimentària. El resultat és important per a avaluar riscos i establir futures legislacions europees sobre l'ús o la prohibició dels diferents compostos. La UE va prohibir en 2004 l'ús de les barreges comercials de PBDE en compostos de menys de 10 àtoms de brom, perquè travessen amb major facilitat les membranes cel·lulars dels organismes i resulten més tòxiques. Els investigadors del CSIC han analitzat mostres de peixos del riu, així com de sediments obtinguts en les zones del riu Ebre amb els nivells més alts de contaminació per PBDE. En concret, diversos punts de l'àrea de Montsó (rius Vero i Cinca), Flix i el Delta de l'Ebre, on només està permesa la pesca esportiva. Els peixos, en el cas de Montsó, tenien concentracions importants de decabromodifenil èter. Així mateix s'han trobat en els peixos nivells alts de hexabromodifenil èter- 154, un altre compost de PBDE la molècula del qual és menor. No obstant això, els autors expliquen que en aquest cas no se sap si la seva presència és deguda a la transformació del decabromodifenil èter en el metabolisme de l'animal, possibilitat demostrada en estudis en laboratori (on les condicions no són les mateixes que en el riu), o bé s'incorpora de forma directa en l'organisme dels peixos. Les majors concentracions de bromats es van trobar en l'àrea de Montsó, on el 90% dels peixos analitzats registraven nivells alts d'aquests compostos. Al Delta i a Flix, els nivells no van ser importants, segons els investigadors del CSIC. Font: CSIC.