El curs de la Menéndez Pelayo sobre canvi climàtic comença amb un advertiment clar

Aquest dilluns ha començat el curs del Consorci Universitat Internacional Menéndez Pelayo de Barcelona (CUIMPB) titulat 'Canvi climàtic: cap a una societat descarbonitzada'. La traca d'inici ha estat a càrrec de Pep Canadell, codirector del curs i director executiu del Projecte Global del Carboni, inscrit dins el Centre de Recerca Marítima i Atmosfèrica d'Austràlia. I ha estat, sense cap dubte, una traca clara i potent. Canadell ha descrit amb precisió les fonts de les emissions de CO2 a l'atmosfera, tant per sectors com per regions. I ha posat l'accent en la desforestació, 'el problema més antic del canvi climàtic', ha assegurat, 'doncs es remunta ja al 1850' i suposa el 18% de les emissions de carboni, unes 1.500 tones l'any. Cada any es destrueixen 13 milions d'hectàrees de bosc, sobretot selves tropicals a Malàisia, Indonèsia i Brasil. Aquesta desforestació suposa un doble problema, doncs no només és un emissor de gasos, sinó que es destrueix els arbres, que tindrien la funció d'emmagatzemar el CO2 sobrant de l'atmosfera. Tot i això, el gruix dels gasos provenen de l'ús de combustibles fòssils. En un escenari actual de fort creixement econòmic -segons The Economist la dècada en que la humanitat ha creat més riquesa en tota la seva història- l'augment de les emissions de CO2 supera totes les previsions que s'havien fet durant el anys 90. Llavors l'augment de gasos d'efecte hivernacle era d'un 1% anual, i les prediccions més pessimistes asseguraven que amb el tombant de segle es podria estar llançant a l'atmosfera 1,5 parts per milió (ppm) de CO2 per any. Doncs bé, en els últims sis anys s'ha estat acumulant unes dues ppm, amb un creixement d'un 3,3% anual. Aquest error de càlcul bé donat per l'auge econòmic de la Xina, que avui en dia ja és el primer contaminador del món, Índia i Rússia, principalment. A més, aquests països utilitzen una tecnologia més 'bruta' que ha aportat una altra dada més pessimista encara: la intensitat energètica global ha disminuït per primera vegada en 100 anys. Així, la situació actual és la pitjor possible de tots els escenaris previstos a l'anterior informe de l'IPCC. Per tant, si les previsions d'aquest organisme ballen entre augments dels dos als sis graus centígrads, ara mateix ens trobem al llindar 'dels sis o els set'. Segons Canadell, 'els científics ja han deixat de donar nivells màxims en les previsions de pujada del mar', doncs 'constantment es superen els càlculs anteriors'. Però el científic no ha volgut donar la culpa als 'nous contaminadors', sinó que 'el problema del CO2 és les quantitats acumulades en cent anys' -que és el que duren els seus efectes- i durant el darrer segle 'el 80% de les emissions han correspost al 20% de la població'. Bàsicament Europa i els EUA. A més, ha advertit que aquest 'traspàs' de responsabilitat es deu, sobretot, a canvis en els sistemes productius que han relocalitzat l'antiga producció industrial occidental a països emergents, i amb aquesta també s'hi ha dirigit les emissions corresponents. El problema, per Canadell, és que a l'hora de la veritat 'cap país s'està descarbonitzant', ni tant sols Europa, que és 'la que en principi aposta per les reduccions més dràstiques d'emissions'. Clavegueres saturades L'altre gran problema que ha remarcat Canadell és que sembla que la capacitat natural d'absorció del CO2 s'està esgotant. Segons ha explicat només la meitat del CO2 emès es queda a l'atmosfera amb l'agreujament del canvi climàtic. L'altra meitat seria acumulat pels oceans i pels boscos, que farien una funció de 'clavegueres naturals', també dits embornals. A la darrera dècada la capacitat aquesta absorció s'ha anat reduint, pel que ara mateix fins el 8% de les emissions globals que resten a l'atmosfera ja provindrien dels gasos sobrers que no caben a boscos i oceans. La desforestació, evidentment, ha col·laborat i molt a minvar aquesta capacitat natural, i és possible que en els propers anys, la terra deixi de ser un absorbidor de CO2 per esdevenir-ne un emissor. Aquests augments de temperatura, tant de la terra com dels oceans, ja han començat a tenir les seves conseqüències, sobretot en forma de sequeres i huracans. Però, per al científic el pitjor encara està per venir: 'si l'escalfament comença a alliberar el CO2 que es troba congelat a Sibèria o als fons oceànics, es crearà unes sinèrgies negatives que acceleraran encara més el procés'. Curs d'alt nivell Aquest seminari, inclòs dins les activitats d'estiu del CUIMPB s'allargarà fins demà al matí a l'auditori del CCCB. Compta amb la presència, a més del mateix Canadell, de Francisco Lloret, investigador del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals; Martín Chivelet, de la Universitat Complutense de Madrid i Claudio Forner, de la Convenció del Canvi Climàtic de les Nacions Unides; entre altres climatòlegs, economistes o ecòlegs.