El govern espanyol convocarà aquesta setmana la taula de diàleg sobre el futur de l'energia nuclear

Aquesta setmana el ministre d'Indústria, Turisme i Comerç, José Montilla, convocarà l'anunciada taula de diàleg sobre el futur de l'energia nuclear, a la que estan convidats a participar partits polítics, companyies elèctriques, sindicats, ecologistes i altres associacions.
Segons Montilla, aquesta taula hauria de ser 'un fòrum de debat polític serè per a l'anàlisi i discussió' de diverses qüestions, com les possibilitats reals de substitució de la potència nuclear instal·lada per altra procedent d'altres tecnologies, 'tenint en compte els seus efectes sobre la seguretat del subministrament, el cost de producció i el medi ambient', així com la conveniència de la integració del debat sobre aquesta energia dintre d'una discussió més general sobre la política energètica futura.
En aquest sentit, el ministre va anunciar recentment en el Senat que la intenció del Govern espanyol és que la generació d'electricitat a partir d'energia nuclear es redueixi en el nostre país fins al 16,8% en 2011. Espanya té nou reactors nuclears, que sumen 9.878 megawats, el 11,16% de la potència total existent. Aquestes centrals van arribar al 23% de la producció elèctrica en 2004, percentatge només superat per la generació amb carbó (29%). Aquesta reducció anunciada per Montilla de la generació nuclear en 2011 s'explica pel tancament previst de la central de Zorita (Guadalajara) dintre de cinc mesos (2% de la producció), i per l'augment de la generació amb altres energies, especialment el gas natural.
Opinions enfrontades El que resulta clar, en el context actual, és que el debat sobre la producció energètica nuclear no serà senzill. Les entitats ecologistes exigeixen, com han fet tradicionalment, el tancament de les centrals. Sobretot qüestionen l'energia nuclear perquè 'genera residus radioactius per als quals no existeixen plans de gestió adequats, és insegura i abona el risc de proliferació d'armes atòmiques'.
No obstant això des de diversos sectors, - i per la porta que va obrir James Lovelock- es veuen aquestes qüestions com un 'mal menor' davant la situació actual d'escalfament del planeta, causada per l'emissió de gasos d'efecte hivernacle per la producció d'energia a partir de combustibles fòssils. I consideren, que no hi ha actualment alternatives que permetin tancar les centrals nuclears, a més en un context marcat pel compromís de reduir les emissions de gasos efecte hivernacle, que suposa el Protocol de Kyoto. En aquest sentit la indústria nuclear espanyola subratlla que aquesta energia implica un estalvi de 1.500 milions d'euros a l'any en importacions de petroli i gas.
No obstant això, diverses entitats, com ara el Grup de Científics i Tècnics per un Futur No Nuclear, Greenpeace o Ecologistes en Acció, acusen al 'lobby nuclear' de treballar en una autèntica 'campanya d'imatge' de l'energia nuclear, fent-la aparèixer com una eina per a combatre l'escalfament global de l'atmosfera i el canvi climàtic. Consideren que ' arreu del món, l'energia nuclear ha estat infestada pels elevats costos, el funcionament erràtic, els endèmics problemes tècnics, el risc d'accidents catastròfics i els problemes ambientals, com ara alliberaments rutinaris de radiació, gestió de residus radioactius i elevats costos de desmantellament'. I aposten per un model energètic basat en energies netes. Aquesta taula de debat doncs haurà de donar llum sobre les perspectives de futur de l'energia nuclear i deixar clara l'aposta del govern espanyol.