El II Congrés d'Enginyeria en Llengua Catalana reflexiona sobre territori i globalització

19/11/2004 - 00:00
El II Congrés d'Enginyeria en Llengua Catalana comença avui, divendres, 19 de novembre, a Andorra. Fins diumenge, 21, enginyers d'Andorra, Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià participaran en un seguit de conferències i debats al voltant de la repercussió social de l'enginyer. La discussió s'articula a través de dos grans eixos, el desenvolupament territorial i la globalització. Els objectius del congrés són debatre tècnicament i professionalment les implicacions de l'enginyeria, abordar les repercussions socials i ambientals dels projectes i analitzar el paper de l'enginyeria en la construcció europea i en el procés de globalització mundial. Un altre dels objectius del Congrés és ajudar a establir i cohesionar una xarxa d'enginyers, ubicada -i compromesa- en l'extens territori de l'Arc Mediterrani, i amb una sensibilitat pels reptes del país i, també, de la seva llengua. El programa inclou sessions plenàries, ponències, comunicacions breus i pòsters, una munió d'activitats, que s'han impulsat seguint en bona part les aportacions i suggeriments dels comitès organitzatiu, local i científic. Per cert, ja s'han rebut més de 100 aportacions, que figuraran, en format imprès i cd en un catàleg que es repartirà demà com a documentació del Congrés. La inauguració serà divendres 19 de novembre amb la el professor de l'IESE, Pedro Nueno, obrirà el congrés amb la conferència "Oportunitats de l'empresa en l'entorn global". 'La Catalunya postindustrial' serà l'objecte de la conferència que el clourà. En aquest cas, serà a càrrec de Miquel Barceló, president del projecte 22@, de Barcelona. Es debatran 26 ponències, repartides en dos grans àmbits: > Enginyeria i globalització: - Enginyeria i desenvolupament en un món global: es reflexionarà sobre la globalització de la tecnologia, de la seguretat, de les tècniques de l'organització industrial i de la innovació tecnològica, de la gestió de la qualitat i del treball. També es parlarà de com es pot fer sostenible el progrés des de l'enginyeria. - Ètica de l'enginyeria en la societat del segle XXI: es debatrà sobre els aspectes ètics de l'enginyeria, tant de forma genèrica, com a partir de casos concrets, estudiant la implicació del disseny d'un producte, edificis o obres públiques sobre les persones i la societat. - Formació i competències dels enginyers: Les comunicacions presentades ofereixen tant una panoràmica general dels buits de formació a omplir relacionats amb les noves competències -les noves tecnologies canvien les possibilitats de la formació-, com allò que caldria fer en termes de formació. > Desenvolupament territorial: - Desenvolupament de l'enginyeria amb uns recursos i un territori limitats. En aquest subàmbit, una sèrie de comunicacions analitzaran el desenvolupament al nostre territori, en funció de les seves característiques: gestió energètica, explotació de recursos naturals, utilització de sistemes d'informació, aplicacions de noves tecnologies, etc. - Enginyeria i infraestructures en el territori: les comunicacions presentades tractaran les aportacions dels enginyers en la vertebració del territori mitjançant les diverses infraestructures, sense deixar de banda els aspectes més delicats com l'equilibri territorial i l'impacte sobre el medi ambient. El Congrés també abordarà dues temàtiques específiques: els 'Reptes de la muntanya', un aspecte especialment oportú; i 'les eines d'enginyeria aplicades a la llengua catalana'. En aquest cas es parlarà de traducció automàtica, comunicació persona / màquina, i de la millora de l'accessibilitat als sistemes d'informació, gràcies a la identificació de paraules rellevants i a la gestió de dades. El Congrés l'organitza l'associació Enginyeria i Cultura Catalana, amb la col·laboració del Col·legi d'Enginyers Industrials de Catalunya i del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. Jaume Pagès és el president del Comitè Organitzador. Fa dos anys es va celebrar el I Congrés d'Enginyers de Llengua Catalana a Manresa, en el marc dels 150 anys de l'enginyeria.

Relacionats

Butlletí