24/03/2003 - 00:00
El món gasta quaranta vegades més en petroli que en invertir en noves infraestructures i polítiques relacionades amb l'accés a l'aigua i a un millor sanejament. Segons els càlculs expressats per Olivier Bommelaer (Seine-Normandy River Basin Organization, França) al Fòrum, aquest dijous, actualment s'inverteixen 165 bilions de dòlars en infraestructures relacionades amb l'aigua i el seu manteniment, contra els 7 trilions (7.000 bilions) que corresponen a la factura anual del petroli. El contrast -només un dels molts possibles- s'ha fet explícit aquesta setmana a Kyoto, on s'ha celebrat el III Fòrum Mundial de l'Aigua, tancat sense compromisos clars i satisfactoris.
La desigual distribució en les inversions respecte el petroli i l'aigua és, sens dubte, un titular de trista actualitat, i que mostra una més que discutible distribució de les prioritats. Per una banda, el petroli, un recurs sobreexplotat, generador de conflictes -com veiem, malauradament, en aquestes mateixes hores-, i amb elevats riscos ambientals... i per l'altre, l'aigua, o més ben dit, la falta d'un accés en condicions a aquest recurs, que pateixen 1,2 bilions de persones.
El III Fòrum Mundial de l'Aigua ha apostat per millorar la qualitat de l'aigua per a combatre la pobresa i, en especial, l'elevada mortalitat que en els països en vies de desenvolupament es relaciona amb la contaminació de l'aigua potable. Les xifres són contundents: cada deu segons mor un nen per falta d'aigua en condicions. Tanmateix, el Fòrum s'ha clos sense que s'hagi aconseguit el suport financer concret per aconseguir que per a l'any 2015 s'hagi reduit a la meitat el nombre de persones que no poden accedir en les mínimes condicions de seguretat a l'aigual.
Al mateix temps que els avions nord-americans i britànics bombardejaven Bagdad, els participants demanaven que la Declaració Ministerial del Fòrum, que és la que té un pes polític més important, en vista a la concreció pràctica dels acords, inclogui el dret a l'aigua com un dret humà més. Finalment, aquesta declaració, com ja és habitual, no ha satisfet gairebé ningú, i aquesta sol·licitud tampoc ha estat escoltada.
Les organitzacions no governamentals han reclamat un augment plausible de les inversions, que, a més de traduir-se en noves infraestructures, contemplin la regeneració d'espais naturals (boscos, zones humides, rius...). Pel que fa a les infraestructures, els grups ecologistes han volgut subratllar que s'ha d'acabar l'actual descontrol, que ha fet que molts països s'hagin llençat a una cursa perillosa per fer preses i transvasaments. Calen estudis d'impacte més acurats, remarquen, i no cal anar gaire lluny per a comprovar-ho... La col·laboració entre els països, amb vista a gestionar recursos naturals comuns amb una major eficàcia, és un altres dels aspectes remarcats.
Aquest és un factor que no s'ha de menysvalorar. Un total de 158 conques fluvials compartides entre dos o més estats són explotades a hores d'ara sense acord de cooperació, cosa que les converteix en fonts potencials de conflicte. És un panorama inquietant, certament, i també decepcionant ja que pot trencar una tradició milenària d'entesa. Segons un estudi presentat aquests dies al Japó, en els últims segles s'han signat gairebé 3.000 tractats i acords transfronterers per al desenvolupament conjunt de prop de 100 conques fluvials, i la tradició d'establir tractats es remunta al 2.500 abans de Crist. Al llarg de la història, l'aigua ha mostrat una major tendència a unir a les persones que a separar-les. Un fet que ara, amb unes previsions que indiquen que cap al 2050 l'escassedat d'aigua provocada per al creixement de la població, la contaminació i l'escalfament global afectarà entre 2.000 milions i 7.000 milions de persones a tot el món, pot córrer un perill evident
La desigual distribució en les inversions respecte el petroli i l'aigua és, sens dubte, un titular de trista actualitat, i que mostra una més que discutible distribució de les prioritats. Per una banda, el petroli, un recurs sobreexplotat, generador de conflictes -com veiem, malauradament, en aquestes mateixes hores-, i amb elevats riscos ambientals... i per l'altre, l'aigua, o més ben dit, la falta d'un accés en condicions a aquest recurs, que pateixen 1,2 bilions de persones.
El III Fòrum Mundial de l'Aigua ha apostat per millorar la qualitat de l'aigua per a combatre la pobresa i, en especial, l'elevada mortalitat que en els països en vies de desenvolupament es relaciona amb la contaminació de l'aigua potable. Les xifres són contundents: cada deu segons mor un nen per falta d'aigua en condicions. Tanmateix, el Fòrum s'ha clos sense que s'hagi aconseguit el suport financer concret per aconseguir que per a l'any 2015 s'hagi reduit a la meitat el nombre de persones que no poden accedir en les mínimes condicions de seguretat a l'aigual.
Al mateix temps que els avions nord-americans i britànics bombardejaven Bagdad, els participants demanaven que la Declaració Ministerial del Fòrum, que és la que té un pes polític més important, en vista a la concreció pràctica dels acords, inclogui el dret a l'aigua com un dret humà més. Finalment, aquesta declaració, com ja és habitual, no ha satisfet gairebé ningú, i aquesta sol·licitud tampoc ha estat escoltada.
Les organitzacions no governamentals han reclamat un augment plausible de les inversions, que, a més de traduir-se en noves infraestructures, contemplin la regeneració d'espais naturals (boscos, zones humides, rius...). Pel que fa a les infraestructures, els grups ecologistes han volgut subratllar que s'ha d'acabar l'actual descontrol, que ha fet que molts països s'hagin llençat a una cursa perillosa per fer preses i transvasaments. Calen estudis d'impacte més acurats, remarquen, i no cal anar gaire lluny per a comprovar-ho... La col·laboració entre els països, amb vista a gestionar recursos naturals comuns amb una major eficàcia, és un altres dels aspectes remarcats.
Aquest és un factor que no s'ha de menysvalorar. Un total de 158 conques fluvials compartides entre dos o més estats són explotades a hores d'ara sense acord de cooperació, cosa que les converteix en fonts potencials de conflicte. És un panorama inquietant, certament, i també decepcionant ja que pot trencar una tradició milenària d'entesa. Segons un estudi presentat aquests dies al Japó, en els últims segles s'han signat gairebé 3.000 tractats i acords transfronterers per al desenvolupament conjunt de prop de 100 conques fluvials, i la tradició d'establir tractats es remunta al 2.500 abans de Crist. Al llarg de la història, l'aigua ha mostrat una major tendència a unir a les persones que a separar-les. Un fet que ara, amb unes previsions que indiquen que cap al 2050 l'escassedat d'aigua provocada per al creixement de la població, la contaminació i l'escalfament global afectarà entre 2.000 milions i 7.000 milions de persones a tot el món, pot córrer un perill evident
