El Servei de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona celebra els 25 anys de vida

Article escrit per Domènec Cucurull, actual cap del Servei, per a la revista DIB (podeu veure en la seva maquetació original aquí), i en el qual repassa els 25 anys d'història del servei. Divendres, 27 de maig, a les 12 hores, a la sala noble de l'Edifici del Rellotge de l'Escola Industrial tindrà lloc la celebració de l'aniversari. L'acte serà presidit pel president de la Diputació, Celestino Corbacho i la Diptuada de l'Àrea de Medi.Ambient, Núria Buenaventura. S'hi projectarà un audiovisual de Medi Ambient i Isabel Bes i Ramon Folch, faran dos parlaments sota el títol '25 anys de la meva vida-25 anys de Medi Ambient'. L'activitat ambientalista de la Diputació existeix de fa temps, quan es va començar a vetllar per l'abastament i el sanejament d'aigües i per la recollida i el tractament de les escombraries, però no hi havia prou consciència de la seva significació en el medi per batejar-la i reglamentar-la orgànicament. Això és el que arriba la primavera de 1980. I arriba com a conseqüència del primer reconeixement polític de la transcendència de la problemàtica ambiental que fan els ajuntaments democràtics escollits en les eleccions de l'any 1979. La decisió de crear un servei propi per a la gestió ambiental és fruit de molts factors. El grau de desenvolupament social i d'alteració del medi feien necessària la intervenció organitzada en el territori de la província. I això va coincidir amb l'existència d'un grup de treballadores i treballadors de la Diputació amb una formació i una sensibilitat personals molt marcades, que trobaven en aquest àmbit professional una opció especialment agraïda. Després s'ha pogut constatar que aquest servei fou el primer que es constituïa en el conjunt de les administracions espanyoles. Vam ser pioners en una matèria que en pocs anys havia de tenir una certa centralitat en la política dels governs locals, autonòmics i central de l'Estat espanyol. Un equip de sis persones Estem parlant d'un equip de sis persones, entre tècnics, administratius, personal auxiliar i el mateix cap del Servei. I de dues àrees de treball: la contaminació de l'aigua i els residus. D'una banda, es procurava conscienciar i sensibilitzar la ciutadania. De l'altra, s'orientà la col·laboració amb els ajuntaments perquè poguessin encetar un nou estadi de la política de protecció ambiental. Un any després, el 1981, es va afegir el tema de la contaminació atmosfèrica a l'àrea de treball del Servei. L'any 1983 es va experimentar el primer creixement important de personal. El traspàs de l'Institut Cartogràfic a la Generalitat va permetre que un grup de treballadores i treballadors que va preferir continuar a la Diputació trobés un acolliment del seu grat al Servei. L'amplitud de la plantilla va permetre fixar-se objectius més ambiciosos. La protecció de l'atmosfera, l'últim vector incorporat i sobre el qual s'havia treballat menys, va ser la tasca que aplegà la major part dels recursos afegits de què es disposava. El mateix any es va establir la Xarxa Bàsica de Control, Prevenció i Vigilància de la Contaminació Atmosfèrica i el 1987 la Xarxa Automàtica. I entre 1987 i 1988 es van fer els plans d'actuació en cas de forta contaminació atmosfèrica. En conjunt, es va aconseguir tenir un dels sistemes més complets d'informació i intervenció sobre el vector aire. Segona etapa: agendes 21 locals I amb aquesta orientació constant d'acollir persones d'altres departaments que tenien una sensibilitat especial pel medi ambient i, correlativament, anar ampliant els serveis que es presten als ajuntaments, s'arriba a l'any 1991, que marca l'acabament de la primera etapa del Servei i l'inici de la segona, identificable per les agendes 21 locals. Aquell any es fa molt palès que el coneixement de les alteracions del medi i la intervenció per corregir-les quan ja s'han produït, a vegades amb conseqüències irreversibles, és insuficient per aconseguir la qualitat ambiental a l'abast del desenvolupament de les relacions socials i polítiques i de les possibilitats tècniques vigents. La prevenció i la consideració de les activitats que es fan sobre el territori com un tot indivisible han de compartir espai amb les actuacions correctives i, amb el temps, fer-les innecessàries. És el moment de la primera auditoria ambiental, un banc de proves dur, d'encerts i errades, però amb un bon final. A més, mentre es fa aquesta auditoria, apareix un altre factor imprevisible que confirma el canvi engegat pel Servei de Medi Ambient: la Cimera de Rio de 1992. Aquestes dues circumstàncies donen peu a la creació d'un ideari, que es traduirà a la vida administrativa en la posada en marxa del Programa d'auditories ambientals - Agenda 21 local de la Diputació. L'experimentació va permetre induir una metodologia pròpia d'elaboració de les auditories i situar-les en el camí de la construcció de les agendes 21. L'auditoria es converteix en la fase documental que sosté l'espai social d'intervenció sobre el medi que és l'agenda 21. I, a mesura que l'estratègia va tenint la plena acceptació, es treballa perquè tingui un camp de creixement cooperatiu, com reflecteix la constitució de la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a la Sostenibilitat i el Sistema Municipal d'Indicadors de Sostenibilitat. Per fer-ho possible han calgut petites modificacions d'organigrama, però, sobretot, l'arribada de companys i companyes que escollien aquesta feina davant la modificació de les activitats d'altres serveis. I aquí ens teniu ara, una mica més grans, els cinquanta-dos companys i companyes repartits quasi a parts iguals entre la gestió ambiental local de tota la vida i les modernes polítiques de sostenibilitat. No cal dir que tot allò que hem assolit ha estat possible gràcies a la gran col·laboració que hem trobat en tots els àmbits a la Diputació, a la gent tant d'altres serveis com de tots els òrgans de direcció. A tothom, moltes gràcies.

DOMÈNEC CUCURULL Cap del Servei de Medi Ambient

Més informació: Pla de Mandat 2004-2007 (pdf 3,2 Mb) Celebració dels 25 anys (pdf 11 Kb) Butlletí DBI (pdf 1,2 Mb)